IFAM

By Laura Ciscar
  • 2000 BCE

    Mesopotàmia

    Mesopotàmia
    Les xiquetes eren considerades adultes als
    12 anys, edat en la qual podien casar-se, mentre que els xiquets ho feien dos anys després, als 14.
  • 1 BCE

    Grècia i Roma

    Grècia i Roma
    Grècia1.100 Roma 753
    Imitació de les civilitzacions modernes, ja tenien interessants
    plantejaments sobre l'educació infantil.
    No obstant açò, en aquella societat tan culta, s'exposava o s'abandonava als infants nounats i se'ls sacrificava en honor als déus.
  • 400

    Edat mitjana

    Edat mitjana
    Comença el segle V i va fins al segle XV
    Es va considerar que els infants tenien ànima i fins i tot la infància va entrar en la vida afectiva de les famílies, encara que en moments difícils eren fàcilment abandonats. Continuava sent, la infància, propietat dels pares i abandonava molt prompte la llar per a treballar o estudiar, en el millor dels casos, en monestirs per a convertir-se en religiosos/es.
  • 1500

    Renaixement.

    Renaixement.
    Va del segle XVI fins a XVII.
    Apareix cert interés cap a l'atenció a la infància.
    Sorgeixen orfenats destinats a la protecció de la infància, institució que recollia als infants del carrer i els ensenyaven un ofici.

  • Il·lustració

    Il·lustració
    Comença al segle XVII.
    Destaquem a Rousseau perquè considerava que els infants
    eren un ésser amb característiques pròpies, que segueix un desenvolupament físic, intel·lectual i moral i que l'educació ha de ser obligatòria i incloure a la dona.

  • Revolució industrial.

    Revolució industrial.
    A partir del segle XIX.
    Suposa per a la infància un període d'explotació laboral.
    La societat comença a preocupar-se i s'estableixen les primeres lleis de protecció.

  • Actualitat.

    Actualitat.
    Segle XXI.
    Les famílies han anat cambiant al llarg del temps.
    La família nuclear, és on els progenitors conviuen sols amb els seus fills.
    La tradicional també segueix existint a dia de avuí,
    Familia monoparental, on els fills i filles conviuen amb un únic progenitor.
    La família semitradicional, la dona s'incorpora a més al món laboral i realitza una «doble tasca»
    La reconstituïda està formada, per una parella de progenitors amb els fills/es que aporten de parelles anteriors.