Antiga Roma

Fundacio de Roma

753 BCE

Hi ha una llegenda que explica com va ser la funadacio de Roma. Tracta sobre dos nens que es deien Romúl i Rem, que son acollits per una llova i son amamantats. Un dia un pastor s'els troba i s'els amporta. Creixen sent uns simples pastors fins que s'enteren de que pertanyen a la realesa. Un dels dos germans te que ser el susesor del tro pero no saben qui. Al final qui acaba sent el futur rey es el Romúl.

Monarquia

Period: 753 BCE to 509 BCE

En la época de la monarquia els set reis que van reinar, quatre van ser etruscus.
Govenaven amb l’ajuda d’un Senat, format pels membres de les grans famílies aristocràtiques.

República

Period: 509 BCE to 27 BCE

La república romana descansava damunt tres institucions: Els comicis: Els comicis estaven dividits en centuries (segles) i nomes tenien dret a votar els homes que tenien la ciutadania romana.
Els magistrats: Aquets eren elegits per exercir uns carrecs i havien de seguir els cursos honorums (“La cursa del honor”).
El senat: Estava format per ancians magistrats i tenia una gran autoritat.

Conquesta militar Hispania

Period: 218 BCE to 19 BCE

Es coneix com a conquesta romana d'Hispània al període històric comprès entre el desembarcament romà a Empúries (218 a. C.) i la conclusió de la conquesta romana de la península ibèrica en finalitzar les guerres càntabres per Cèsar August (19 a. C.) , així com als fets històrics que conformen aquest període.

Imperi

27 BCE

Els territoris de l’imperi es va organitzara en províncies, sota el comandament d’un governador, nomenat per el senat o l’emperador. Les ciutats es governaven per mitjà de magistrats elegits per els seus habitants .

La pax Romana

Period: 27 BCE to 14

La pax romana és el període comprès entre el regnat d’Octavi August. Malgrat les Guerres civils, rebel·lions i guerres exteriors, el període pot considerar-se de pau en tot el territori de l'Imperi. Les guerres no foren importants, es desenvoluparen en zones frontereres, i afectaven poc als ciutadans . Les rebel·lions foren locals i poc importants; i les guerres civils no provocaven gaires morts i destruccions. En general
es pot parlar de pau, i acceptar el terme Pax Romana per a aquest període.

Crisis de l'imperi

Period: 3 to 476

Després de dos segles de prosperitat l’imperi romà va entrar en una decadència progressiva, que fou el preludi del seu enfonsament final. Algunes de les causes per le quals va decaure l'imperi romà va ser:
Els atacs dels pobles germànics i les invasions bàrbares.
L'autoritat del emperador es va afeblir i van sobintejar els cops d’estat militars, que canviaven a l’emperador.
La falta d’esclaus, un cop acabades les conquestes va provocar una davallada de la producció agrícola i minera.

Divisió l'imperi

285

Tot i això, l'extensió territorial de l'imperi era tan gran que Dioclecià el 285 EC el va dividir en dues meitats per facilitar-ne la gestió. És així com es crea l'imperi romà d'Orient (també conegut com a Imperi Bizantí) i l'imperi romà d'Occident. També es va acabar dividint l'imperi romà, ja que era enorme, la inestabilitat política i social i per últim les revoltes.

Invacions bàrbares

375

Les invasions bàrbares son una serie d'incursions dins dels confins de l'Imperi romà, dutes a terme per saquejar o robar 1 per bandes armades de comunitats que habitaven al llarg del llims septentrionals.

Caiguda de l'imperi romà d'Occident

476

A L'inici del segle 5, els pobles germànics van entrar a l'imperi romà d’occident, empesos per un poble arribat de l'àsia central: els huns. Un de les causes per la cual l’imperi d’occident va caure va ser perquè els emperadors van ser incapaços de salvaguardar-lo.