Alfons XIII a la guerra civil

  • Period: to

    REGNAT D'ALFOS XIII

    Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941) fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941). Fou fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria.
  • CORONACIO D'ALFONS XIII

    Alfons XIII va ser coronar el 17 de maig de 1902 al cumplir els 16 anys, perque van considerar que ja era un adult.
  • LA SETMANA TRAGICA

    La setmana tragica va tenir lloc a Barcelona, va ser una revolta popular. El detonant d'aquesta revolta va ser la decisio del govern espanyol de mobilitar els reservistes, es a dir, els soldats que ja havien fet el servei militar, per enviar-los al Marroc a combatre en la guerra colonial.
  • LA CRISIS DEL 1917

    El 1917 una vaga general convocada per la CNT i la UGT va paralitzar tot el pais. El seu seguiment va ser tan important, que semblava imminent el triomf de la revolucio obrera.
  • LA POLITICA ECONOMICA DE PRIMO RIVERA

    El regim dictatorial de Primo de Rivera es va veure beneficiat pel creixement economic internacional de la decada de 1920. El covern va intervenir en economia i va fer grans inversions en obres publiques com ara xarxes de ferrocarril, carreteres i aixi va crear llocs de treball.
  • Period: to

    DICTADURA DE PRIMO RIVERA

    Entre el 1923 i el 1930 el general Miguel Primo de Rivera va esdevenir cap del govern espanyol amb poders dictatorials i el vistiplau de rei Alfons XIII. La pretensio dels militars era resoldre, des de posicions democràtiques, la situacio de crisi que es vivia a Espanya.
  • COP D'ESTAT DE PRIMO RIVERA

    El 13 de setembre de 1923 el general Primo de Rivera va donar un cop d'estat i va forçar la dimissio del president del govern.
  • L'ESTATUT DE 1932

    L'estiu de 1931 un grup de poplitics catalans es va reunir al santuari de Núria per redactar el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
  • Period: to

    SEGONA REPUBLICA

    La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
  • PROCLAMACIO DE LA SEGONA REPUBLICA

    El 14 d'abril de 1931 es va repetir la mateixa escena a moltes ciutats: un lider republica arriava la bandera monarquica del balco de l'ajuntament, hissava la bandera republicana i proclamava la Republica en presencia de la gent congragada.
  • LES ELECCIONS DE FEBRER DE 1936

    Els fets d'octubre de 1934 va incrementar les tensions entre dretes i esquerres. Les dretes veien la revolucio social com una amenaça real i aplaudien la politica repressiva del govern.
  • ELS FETS D'OCTUBRE DE 1934

    El 4 d'octubre de 1934 Lerroux va incorporar al govern de la Republiac ministres de la CEDA, un partit antirepublica i contrari a les autonomies. Aixo va provocar inquietud entre els obrers i els pagesos, i tambe en el govern de catalunya.
  • EL NOU GOVERN D'AZAÑA

    El nou govern presidit per Manuel Azaña, va amnistiar els empresonats pels fets d'octubre de 1934, va restablir la Generalitat de Catalunya i va reprendre la politica de reformes que havia quedat interrompuda l'any 1933
  • EL COP D'ESTAT DEL 1936

    Una part important dels comandaments de l'exercit no va acceptar el triomf electoral del Front Popular i va iniciar una conspiracio per donar un cop d'estat que poses fi a la Republica i instaures una dictadura feixista
  • Period: to

    GUERRA CIVIL ESPANYOLA

    La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.
  • ELS FETS DEL MAIG DEL 1937

    Les mesurs revolucionaries van provocar una greu divisio en el bandol republica. Els anarquistes i el POUM consideraven tan important lluitar per guanyar la guerra com fer la revolucio. En canvi, la prioritat de PCE-PSUC, ERC i la Generalitat, que eren contraris a fer la revolucio, era guanyar la guerra.