-
476
De l’Edat Mitjana a la Renaixença
- Ramon Llull.
- L’Humanisme: Bernat Metge.
- La novel·la de cavalleries: Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa.
- Del Renaixement a la Il·lustració: Francesc Fontanella, Francesc Vicenç Garcia.
-
Period: 476 to
Novel·la de cavalleries: Tirant lo blanc
Són epopeies medievals europees redactades en vers o prosa que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, amb cavallers errants que viuen aventures extraordinàries.
El llibre de cavalleria és un gènere literari en prosa, de gran èxit i popularitat a Espanya i Portugal en el segle XVI. S'escriuen des de fins del segle XV fins a 1602 i comencen a perdre la seva popularitat cap a 1550. -
Period: Mar 29, 1232 to Jun 29, 1315
Ramon Llull
Escriptor prolífic i polifacètic que desenvolupà creativament materials neoplatònics i aristotèlics. Llull ha estat considerat el cappare de la gran tradició ibèrica. Com a novel·lista va ser un dels primers a proposar temes contemporanis. Com a apologeta del cristianisme, va promoure escoles de missioners i va concebre un nou mètode per a la conversió. També fou un dels primers escriptors en usar el català per tractar temes reservats al llatí.
http://www.youtube.com/watch?v=0jpKkhqZYQY -
Period: Nov 18, 1340 to Oct 19, 1413
L'Humanisme: Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Humanisme -
Period: Sep 18, 1400 to Nov 2, 1459
La poesia del s. XV: Ausiàs March.
Ausiàs March, (Gandia, Safor, 1400 - València, 3 de març de 1459)[1] va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en català. -
Period: Apr 1, 1582 to
Del Renaixement a la Il·lustració: Francesc Vicenç Garcia.
(Tortosa 1582- Vallfogona de Riucorb, 1623) sacerdot i poeta català.
De poesía artificiosa i elegant com el sonet A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil. El seu estil va ser imitat per molts autors catalans del segle XVIII, fenomen conegut amb el nom de vallfogonisme. -
Period: to
Francesc Fontanella
Escriptor i sacerdot (Barcelona 1622 - Perpinyà 1682) que estudià dret i fins el 1652 va viure una vida noble a Barcelona i va començar a escriure poesia amorosa. Es va comprometre políticament i va redactar Tragicomèdia d'Amor, Firmesa i Porfia i Lo desengany. Tots dos són textos al·legòrics, amb alguns elements pastorils. La seva poesia era més madura. -
La Renaixença: romanticisme i realisme
- La poesia: Jacint Verdaguer.
- El teatre: Àngel Guimerà. 3 La novel·la: Narcís Oller.
-
Period: to
El teatre: Àngel Guimerà
Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg i poeta. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX. -
Period: to
La poesia: Jacint Verdaguer
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902) és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També es coneix Jacint Verdaguer com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot. -
Period: to
La novela: Narcís Oller
Narcís Oller i Moragas (Valls, 10 d'agost del 1846 – Barcelona, 26 de juliol del 1930). Va ser un advocat i escriptor que va cultivar el realisme i el naturalisme, per a acabar adaptant-se al modernisme de l'època. -
Period: to
Miquel Costa Llobera
Va ser molt influït per un oncle seu que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics.
Va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis ordinaris dels Jocs Florals, i fou President dels Jocs Florals de Mallorca.
El 1906 llegí el discurs presidencial dels Jocs Florals de Barcelona, publicà en aquesta ciutat Horacianes i hi participà en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
És una de les figures màximes de la literatura mallorquina i balear. -
Period: to
Joan Alcover Maspons
La seva obra poètica es basava molt en la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure: tingué 5 fills de dos matrimonis, dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau.
Inicià la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà, però va retornar a la necessitat d'expressar els sentiments en la seva llengua materna, emprà només el català, esdevenint el poeta més destacat de Mallorca. -
Period: to
Joan Maragall
La seva obra poètica es basava molt en la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure: tingué 5 fills de dos matrimonis, dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau.
Inicià la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà, però va retornar a la necessitat d'expressar els sentiments en la seva llengua materna, emprà només el català, esdevenint el poeta més destacat de Mallorca. -
Period: to
Santiago Rusiñol
Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) fou un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols a més d'un extens nombre d'articles, el situen com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps. -
Period: to
Caterina Albert Paradís
Coneguda amb el sobrenom de Víctor Català. Escriptora catalana que participà en el moviment del Modernisme i autora d'una de la novel·la Solitud. El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No tardaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada. El gènere que va dominar millor és el narratiu. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica en són característiques. -
Period: to
Eugeni d'Ors
Assagista, periodista, filòsof i crític d'art. La seva principal aportació a la literatura catalana és el Glosari, columna diària, signada amb el pseudònim de "Xènius", a La Veu de Catalunya, on va exposar un seguit de teories estètiques, polítiques i culturals que van donar nom i contingut al Noucentisme i es van convertir en el referent ineludible de tota una generació d'intel·lectuals. Es va convertir en un dels intel·lectuals més destacats del règim franquista. -
Period: to
Josep Carner
Conegut com "el príncep dels poetes catalans". Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Crea un nou estil de periodisme polític.
El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual n'és capdavanter. La seva obra poètica evoluciona cap al postsimbolisme, amb llibres com Auques i ventalls. També destaca com a traductor d'autors importants. Al 1910, és proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals. -
El Modernisme
- La poesia: Joan Maragall, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover.
- La novel·la: Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana Caterina Albert (Víctor Català). 3 El teatre: Santiago Rusiñol, Joan Puig i Ferreter.
-
Period: to
Josep Pla Casadevall
(1897-1981) fou un escriptor i periodista català.
La seva original i extensíssima obra literària, que abasta de forma ininterrompuda sis dècades i més de 30.000 pàgines, va ser essencial en la modernització de la llengua catalana i en la divulgació dels costums i tradicions locals. Els seus articles d'opinió, les seves cròniques periodístiques i els seus reportatges socials de nombrosos països constituïxen també un singular testimoniatge de la història del segle XX. -
Period: to
Llorenç Villalonga
La seva primera novel·la fou Mort de Dama 1931 amb una interpretació satírica de l'aristocràcia i l'intel·lectualitat illenques. Va dirigír la revista Brisa quan també publicà Fedra la peça teatral Silvia Ocampo i i el començament de Madame Dillon.
Després de casar-se es traslladà a Binissalem, on començarà a treballar en a la seva novel·la més important: Bearn o La sala de les nines, amb la qual construí el gran poema elegíac d'un paradís perdut i elevà a mite el món decadent de l'aristocràcia. -
Period: to
Joan Oliver ( Pere Quart)
Joan Oliver i Sallarès, que emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart, (Sabadell 1899 - Barcelona 1986) és considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana.
Fou el quart d'onze germans, dels quals en fou l'únic supervivent. D'aquí pren el pseudònim amb el qual signarà l'obra poètica: Pere Quart. -
Del Noucentisme als anys 30
- L’assaig: Eugeni d’Ors.
- La poesia: Josep Carner, Guerau de Liost, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix.
- La narrativa i el teatre: Josep Pla, Josep M. de Sagarra.
-
Period: to
Pere Calders
Un dels escriptors més llegits de la literatura catalana destacat com a contista. Es dóna a conèixer amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic on es troba amb el seu cunyat i escriu els que han estat considerats els seus millors textos, com el contes de Cròniques de la veritat oculta.A la dècada dels 80 li arriba la popularitat arran de l'èxit d'Antaviana. -
Dels anys 40 fins a l'actualitat
- L’assaig: Joan Fuster.
- La poesia: Joan Oliver (Pere Quart), Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Miquel Martí i Pol, Pere Gimferrer.
- La narrativa: Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Baltasar Porcel.
- El teatre: Joan Brossa, Josep M. Benet i Jornet.
