-
De la II República a la Guerra Civil
-
La Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola va ser el règim democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931, data de la seua proclamació, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII, i l'1 d'abril de 1939, data del final de la Guerra Civil, que va donar pas a la dictadura franquista. -
Mesures Educatives de la II República
Les Missions Pedagògiques van ser un projecte de solidaritat cultural patrocinat pel Govern de la Segona República Espanyola a través del Ministre d'Instrucció Pública i des de les plataformes del Museu Pedagògic Nacional i la Institució Lliure d'Ensenyament.
Convocats per Manuel Bartolomé *Cossío, president del Patronat de les Missions Pedagògiques, s'arribarien a reunir més de cinc-cents voluntaris de divers origen: mestres, professors, artistes, i joves estudiants i intel·lectuals. -
Aspectes Principals de la constitució
La Constitució de 1931 va dedicar tres amplis articles a l'educació, dins del Capítol II, titulat «Família, economia i cultura», del Títol III, «dels drets i deures dels espanyols». L'ensenyament primari seria obligatòria i gratuïta. Els docents, des de mestres a catedràtics, passant per professors, serien funcionaris públics. La República tindria obligació de facilitar l'accés a tots els graus d'ensenyament als espanyols sense possibilitats econòmiques -
Eleccions 1933
Les eleccions del 1933 les va guanyar el partit Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA). Però va resultar que després d’aquestes eleccions el nou president va ser Alejandro Lerroux. -
Eleccions 1936: el Front Popular
Sota el règim republicà, Alejandro Lerroux va exercir un paper polític de primera fila. Va formar part de la coalició d'esquerres que va sostindre les reformes del govern de Manuel Azaña durant el primer bienni (1931-33), en el qual va participar personalment com a ministre d'Estat (1931). Però va anar derivant cap a postures de dretes que li van acostar a l'oposició, passant en 1933-36 a formar part de la majoria conservadora que va accedir al poder. -
La guerra Civil i la dictadura franquista (1939-1975)
-
Cop d’estat a la República de 1936
El Colp d'estat de juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts en la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen en la Guerra Civil espanyola. El general Manuel **Goded es va posar al capdavant de les forces revoltades que van intentar prendre el control de diversos punts de la ciutat. L'intent colpista, però, va fracassar gràcies a l'oposició de les forces lleialistesi les diverses milícies antifeixistes -
Guerra civil espanyola
Els bandols que s’enfrontaren varen ser el bàndol republicà i el bàndol nacional. El Bàndol republicà eren tots aquells que defensaven principalment la República, la Constitució i les llibertats que es donaven en ella. Estava recolzat en la seua gran majoria per la classe obrera i estava dirigit per Juan Negrín, i el Bàndol nacional que estaba compost per les forçes polítiques dretistes. -
València, capital de la República
En plena Guerra Civil, el govern de la II República Espanyola decidí traslladar-se des de Madrid a València, degut a l’assetjament de les tropes colpistes de Franco sobre la ciutat madrilenya. -
Perquè s’acaba la Guerra civil
Posant fi a quasi tres anys de conflicte, la guerra civil entre el bàndol republicà i el bàndol revoltat (format per la Falange espanyola i altres grups conservadors), va acabar l'1 d'abril de 1939 amb la victòria del bàndol nacional amb el general Francisco Franco al capdavant. -
Les execucions i l’exili
Un grup de 70 familiars d'afusellats durant el franquisme s'ha desplaçat aquest dissabte des d'Oliva fins al cementeri de Paterna per a conéixer les tasques d'exhumació que duu a terme el Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica . -
Què és l’exili
L'exili republicà espanyol es refereix al conjunt de ciutadans espanyols que, durant la guerra civil espanyola de 1936 a 1939 i la immediata postguerra, es van veure forçats a abandonar la seua terra natal i desplaçar-se a altres països, per motius polítics i ideològics, o per temor a les represàlies per part del bàndol vencedor i del règim polític autoritari instaurat a Espanya. -
La repressió franquista
El franquisme no deixava parlar altra llengua que no fora el Castella, per aixó el català, el gallec y el basc no es podien parlar, estven prohibides. -
La lluita antifranquista
El maqui, també conegut com la guerrilla, Resistència Espanyola o GE (Guerrillers Espanyols), va ser el conjunt de moviments guerrillers antifeixistes de resistència a Espanya, que lluitaven per a defendre la república. -
La Nova Cançó
La Nova Cançó és el nom amb el qual es coneix el moviment artístic i musical català que, en ple franquisme, va impulsar la reivindicació de l'ús normal del català en el món de la cançó alhora que denunciava les injustícies de la dictadura franquista. Lluís Serrahima va fer un escrit per a una revista que va fer que més artistes es volgueren unir els quals començaren a escriure cançons en català. -
La fi de la dictadura franquista
La dictadura franquista comença al 1939, i aplegà a la seua fi a l’any 1975, quan Franco va morir. Després del la dictadura franquista España va ser dirigida per una constitució que restaurava la democràcia.
