Treball Socials

  • Period: to

    La unificació alemanya

    Herder (1744-1803) i Fichte (1762-1814) van ser dos dels filòsofs que millor van recollir els corrents d’opinió que van desembocar en el nacionalisme alemany.
    Herder va expressar la idea que cada poble té un esperit propi —el Volksgeist. La nació està per sobre de la voluntat dels individus; es porta incorporada per naixement i s’expressa mitjançant la llengua, les tradicions i la cultura. Aquesta idea va triomfar en altres moviments nacionalistes
  • Period: to

    José de San Martín

    Tot i que la seva formació intel·lectual i militar es va desenvolupar a Espanya, va unir-se als moviments d’emancipació del seu continent nadiu. Va ser el responsable de l’alliberament de l’Argentina, on se’l considera el pare de la pàtria, i de Xile i el Perú. A diferència de Bolívar, un cop assolits els objectius d’independència, es va retirar decebut per les disputes contínues i les lluites entre els cabdills militars.
  • Period: to

    SIMÓN BOLÍVAR

    Considerat el pare de la pàtria iberoamericana, va néixer en el si d’una família criolla de Veneçuela. Va estudiar a Europa, on va conèixer les idees de la Il·lustració i del liberalisme. Allà es va proposar encapçalar l’alliberament de les colònies hispanoamericanes. Pretenia crear una gran confederació d’estats iberoamericans semblant a la que havien fet els Estats Units, però els interessos dels diferents cacics i governants ho van fer impossible.
  • Period: to

    Antonio José de Sucre

    Militar de carrera, va estar sempre al costat de Simón Bolívar, a qui va professar una lleialtat inqüestionable. Responsable de l’alliberament de l’Equador, va rebre l’encàrrec de Bolívar d’alliberar el Perú. L’alliberament del Perú era fonamental per aconseguir la fi del domini espanyol al continent americà. En la batalla d’Ayacucho (1824), una de les més decisives, Sucre va vèncer l’exèrcit espanyol. També va aconseguir la independència de Bolívia.
  • Period: to

    Napoleó Bonaparte

    Napoleó Bonaparte (1769-1821) va dirigir l'estat francès entre 1799 i 1815. Nascut a Còrsega, va ser jacobí que va contribuir a consolidar la causa revolucionària i difondre-la als altres països europeus que va conquerir. Aquesta és probablement la virtut més important del període napoleònic. Més enllà d'això, Napoleó és una peça clau per entendre l'estructura actual de l'estat francès.
  • Batalla de Trafalgar

    Batalla de Trafalgar
    Va ser una batalla naval en què la flota anglesa va derrotar espectacularment una coalició francoespanyola.

    En la lluita, Nelson, al capdavant de l’exèrcit britànic, va morir. Trafalgar va admetre que als anglesos era molt difícil vèncer-los per aigua.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Ferran VII va pujar al tron ​​el 19 de març de 1808, amb un alt suport popular i es creia que no era un fill que va trair el seu pare, sinó que era una víctima més de Manuel Godoy, el príncep de la pau. Però Ferran va començar el seu regnat en un país ocupat per les tropes franceses de Joaquim Murat i va haver de posar-se sota la seva protecció.
  • Period: to

    Guerra del francès

    Va ser una guerra entra Espanya i Franca a la península ibèrica, ja que Napoleó la volia envair. Tot va acabar amb la coronació de Ferran VII d'Espanya al poder
  • Constitució de Cadis

    Constitució de Cadis
    La Junta Suprema va convocar les Corts de Cadis per dotar Espanya d'una constitució. La Constitució de 1812 va acabar reconeixent la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació de poders i el dret a l’educació, entre d’altres. Espanya passava a ser una monarquia constitucional.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    El Tractat de Fontainebleau va ser un acord signat l'11 d'abril de 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats que el van derrotar a la batalla de Leipzig i van envoltar París. El tractat va ser un resultat directe de la batalla de França el 1814, en la qual els exèrcits aliats van envair França i van marxar cap a París. Aquesta batalla va marcar l'inici del final del Regne de França sota Napoleó.
  • Period: to

    Congrés de Viena

    Després de la derrota napoleònica, les potències europees es van reunir per pactar el futur dels estats europeus. Aquesta sèrie de reunions, que es coneixen amb el nom de congrés de Viena. Aquest congrés girava al voltant de tres eixos: l'equilibri, la restauració i l'intervencionisme.
  • Batalla Waterloo

    Batalla Waterloo
    La batalla de Waterloo va ser la derrota final de Napoleó. Després dels Cent Dies, la coalició britànica liderada per Wellington va donar un cop fatal a l'exèrcit de Napoleó concentrat prop dels residents belgues.
  • Period: to

    L’onada revolucionària de 1820

    L’any 1820 hi va haver revoltes de caire liberal a diverses zones d’Europa. Les més importants es van localitzar a l’Europa mediterrània i algunes es van barrejar amb aspiracions nacionalistes. De les revolucions de caire burgès que van esclatar, cal destacar les d’Espanya i Grècia.
  • Period: to

    Trienni liberal Espanya

    El retorn de Ferran VII a Espanya havia il·lusionat als que havien lluitat contra Napoleó, però tan bon punt va entrar a la Península, el rei va abolir la Constitució de 1812 i va empresonar i perseguir els liberals espanyols. L’any 1820 un grup de militars es van ajuntar a Andalusia amb la finalitat d’anar a reprimir la revolta de les colònies iberoamericanes, va dur a terme un cop d’estat i va instaurar un règim liberal que només va durar tres anys.
  • Period: to

    Independència de Grècia

    Els grecs van lluitar davant els turcs per assolir la seva independència. Els grecs van iniciar una revolta que va ser encapçalada per la burgesia de les ciutats i per l’Església ortodoxa.
  • Fotografia

    Fotografia
    La fotografia (1826), obra de Joseph Niepce, que va aprofundir els seus coneixements amb Daguerre.
  • Period: to

    L’onada revolucionària de 1830

    L’any 1830 va tenir lloc una segona onada de revolucions. Es van iniciar a França amb la caiguda de la monarquia absolutista de Carles X, que va deixar pas a una monarquia de caire liberal encapçalada per Lluís Felip d’Orleans.
    A Polònia, als territoris italians i als territoris alemanys també hi va haver revoltes en les quals el component nacionalista va tenir un pes important. Però la revolució que va tenir més conseqüències va ser la revolució belga.
  • Period: to

    Isabel II

    Filla de Ferran VII va regnar España durant els anys 1833 i 1868 va estar ple de canvis de governs, de constitucions, cops d’estats militars i de tot tipus de tensions que van impedir la consolidació d’un règim liberal similar als que havien triomfat a Europa. Malgrat tot, es van aconseguir algunes millores.
  • Independència de Bélgica

    Independència de Bélgica
    La revolució de Bèlgica va suposar el naixement del païs. Els belgues, que formaven part dels Països Baixos, se sentien molt diferents, ja que professaven la religió catòlica i tenien una economia molt industrialitzada. Els Països Baixos en canvi, eren calvinistes i tenien una economia de base agrària i comercial.
    Tantes diferències van originar el naixement de Bèlgica que va comptar amb l’ajuda de França i la Gran Bretanya. Bèlgica va sorgir com un país liberal amb una monarquia constitucional.
  • Period: to

    Guerres Carlines

    Les Guerres Carlines van ser 3 aixecaments armats que van tenir lloc a Espanya entre 1833 i 1876, en què partidaris tradicionalistes i catòlics del pretendent carlí al tron Carles Maria Isidre de Borbó es van rebel·lar contra els governs liberals d'Isabel II i Amadeu I, manifestant el seu rebuig a les reformes liberals i la pèrdua d'influència de l'Església. Els carlins van ser derrotats les tres vegades.
  • Telègraf

    Telègraf
    impulsat per Samuel Morse el 1835. El 1838 va idear un codi de transmissió a base de punts i ratlles conegut com a codi Morse. La primera línia telegràfica es va acabar el 1844 i cobria els 60 km que separaven Baltimore de Washington.
  • Period: to

    Tercera Onada Revolucionària

    La tercera gran onada, coneguda com la primavera dels pobles, va iniciar-se l’any 1848. A diferència de les dues anteriors, les reivindicacions socials i el component nacionalista hi van tenir un pes molt important.
  • Submarí

    Submarí
    El submarí, experimentat per primera vegada per Narcís Monturiol el 1859 al port de Barcelona.
  • Period: to

    Alfons XII

    Després d'un cop d'estat Alfons es va proclamar rei d'Espanya per a dirigir-la durant els anys 1874-1885, va significar el retorn dels Borbó. Va encapçalar un nou règim, la Restauració.
  • Period: to

    Unificació italiana

    La unificació italiana fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont- Sardenya, esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes".
  • La Primera República Espanyola

    La Primera República Espanyola
    La Primera República no va durar ni un any i en la seva curta vida va veure desfilar quatre presidents. Gran part del fracàs de la República s’explica per les diferències entre els partidaris d’un estat centralista i els que pretenien aplicar el model federalista. El federalisme no va ser entès i en molts indrets d’Espanya va desembocar en el cantonalisme, un moviment que pretenia establir una confederació de ciutats independents que lliurement es federarien.
  • Telèfon

    Telèfon
    És un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies. Normalment la conversa és entre dues persones, tot i que ocasionalment pot haver-n'hi tres o més.
  • Fonògraf

    Fonògraf
    El fonògraf va ser l'eina més comuna per a enregistrar i reproduir so mecànic des de l'època dels 1870 fins a la dècada dels 80. Va ser inventat per Thomas Alva Edison al 1877. Altres inventors tenien dispositius produïts que podien gravar sons, però el fonògraf d'Edison va ser el primer capaç de reproduir el so gravat.
  • Conferència de Berlin

    Conferència de Berlin
    ls interessos de les potències colonials al continent africà van comportar enfrontaments i tensions. Per evitar conflictes, es van celebrar a Berlín entre 1884 i 1885 un seguit de reunions. La conferència de Berlín va acordar la lliure navegació pels rius Congo i Níger i va establir els criteris que havien de seguir els països a l’hora de colonitzar les regions.
    Es va rebutjar el comerç d'esclaus durant la conferència
  • Cinematògraf

    Cinematògraf
    És una màquina ―obra dels germans Lumière― capaç de filmar i projectar imatges en moviment. Patentada a finals del segle xix, fou la primera màquina capaç de gravar i projectar pel·lícules de cinema.[1] El cinematògraf va ser el primer pas per poder gaudir del cinema, amb el temps van anar sortint més avenços i es va anar millorant la qualitat de les pel·lícules projectades inicialment.
  • Pèrdua de les últimes colònies espanyoles

    Pèrdua de les últimes colònies espanyoles
    Antigues potències colonials, havien perdut gran part de l’imperi que tenien des del segle xv.L’any 1898, però, després d’una guerra amb els Estats Units, Espanya va donar la independència a Cuba i va cedir Puerto Rico i les Filipines als Estats Units.
  • Independència de Polònia

    Independència de Polònia
    El poble polonès, repartit entre Rússia, l’imperi Austríac i Prússia, va estar sotmès tot el segle xix a un procés de germanització i russificació que pretenia eliminar la llengua i la cultura poloneses. Polònia no va aconseguir la independència fins al segle xx.
  • Period: to

    Independència d'Irlanda

    Una llengua pròpia —el gaèlic—, una religió diferent —el catolicisme— i una cultura autòctona eren els arguments que els irlandesos esgrimien davant la Gran Bretanya en les seves peticions d’autonomia. A més, els anglesos van sotmetre els irlandesos a unes condicions molt dures que van empobrir l’illa. La guerra va ser entre l'exercit republicà Irlandès i les forces de seguretat britàniques d'Irlanda