-
Period: to
Republicanisme
Havia tingut esplendor durant el sexxenni revolucionari -
El moviment obrer
A barcelona el 1888 és va constituir un sindicat d'inspiració marxista, la UGT. Cap a meitat de segle va baixar el nombre d'afiliats a aquest sindicat a Catalunya i comença a augmentar a Madrid, zona minera d'Asturies i País Basc -
Period: to
El regnat d'Alfons XIII
-
Unió Republicana (Nicolas Salmerón)
Tindrà èxit a les eleccions (havia sufragi universl) especialment a les ciutats, però durarà poc per divisions internes, reacció del caciquisme i dels grans partits i per la forta repressió -
Incident del Cu-Cut
El 25 de novembre de 1905, un grup de militars va assaltar la redacció del setmanari i va trencar la impremta i també la redacció de la veu de Catalunya com a venjança de que els catalanistes fessin broma d'una altre derrota colonial al nord d'Àfrica. -
Solidaritat obrera
A Catalunya, l'any 1907 alguns nuclis obrers fundaren solidaritat obrera: Agrupació anarcosindicalista nascuda com a resposta dels propietaris a la creació de Solidaritat catalana per part dels regionalistes -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
El cop d'estat és va produir la matinada del 12 al 13 de setembre de 1923 protagonitzat pel capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera -
Period: to
Directori militar
L'obra constava de la supressió de la constitució de 1876, prohibició dels partits polítics i creació d'un partit únic favorable al dictador (Unió Patriòtica), substitució dels governadors civils per militars, creació de l'estatut municipal i provincial i intervenció i solució del conflicte del Marroc. -
Manifest del 13 de setembre de 1923
Posa fi al vell sistema de la restauració, elabora una nova politica aranzelària, restauració de l'ordre public, lluita contra la depreciació de la moneda i també anuncia el seu programa de govern: creació d'un directori militar, creació d'un sometent espanyol, solució del problema del Marroc i Persecució i càstig dels corruptes -
Period: to
Directori Civil
L'obra del directori civil va ser a nivell politic, celebra un plebiscit sol·licitant l'adhesió popular al nou règim. Economia, va fer augmentar el comerç exterior i va afavorir el desenvolupament industrial. Politica laboral, regulació de l'emigració, ajuts a families nombroses-casses barates i creació de l'organització corporativa del treball. -
Period: to
El govern de Berenguer
Es dona rere la dimissió de Miguel Primo de Rivera el 30 de gener de 1930, Dàmaso Berenguer era un militar escollit per Alfons XIII per retornar Espanya a un règim constitucional (sota la constitució de 1876. Substitueix el regidors municipals pels anteriors a 1923, dissol l'assemblea a Nacional Consultiva i decretà l'amnistia. -
Period: to
La II República
Les eleccions del dia 12 d'abril de 1931 es van convertir en un plebiscit a favor o en contra del paper del rei. Els resultats van ser: Regidors monàrquics: 41.224
Regidors Republicans: 39.248
El 14 d'abril es proclama la II República. -
Period: to
El bienni reformista
El 28 de juny se celebren eleccions a les corts constituents, de nou amb victòria aclaparadora de les esquerres. Abans d'acabar l'any, el 14 d'octubre, Alcalá-Zamora dimiteix com a president del govern perquè al Parlament hi ha massa posicions laiques i reformistes per a un centrista com ell, i n'assumeix el càrrec Manuel Azaña, fins aleshores ministre de la Guerra. -
Period: to
El govern provisional de la II Segona República Espanyola
Va ecercir el poder polític a Espanya des de la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació el 9 de desembre de la Constitució espanyola de 1931 i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre de 1931. Fins al 15 d'octubre de 1931, el govern provisional va estar presidit per Niceto Alcalá-Zamora; després de la seva dimissió, fou substituït per Manuel Azaña. -
Period: to
El bienni conservador o bienni negre
A la tardor del 1933, ja eren evidents la crisi de la coalició republicanosocialista i el desgast del govern. El cap del govern, Manuel Azaña, va dimitir i el president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les corts i va convocar eleccions al novembre. -
Period: to
La II República durant la guerra civil
Arran del caos produït per la insurrecció militar al Marroc, el president del govern espanyol, Santiago Casares Quiroga, dimiteix i ocupa el càrrec Diego Martínez Barrio, que intentà reconduir la situació. -
Period: to
Desenvolupament de la Guerra: Fase inicial.
La sublevació s’inicia a Melilla el 17-7-1936.Segueix per tot el Protectorat
Les Canàries es subleven el 17-7-1936. Franco estava a les Canàries i vola cap al Marroc (Dragon Rapide).
Sevilla es subleva el 18 -7-1936 (Queipo de Llano)
La resta de guarnicions Peninsulars es subleven el 19-7-1936. -
Aixecament militar i l'esclat de la guerra
El Movimiento parteix del Marroc el dia 17 de juliol de 1936. En la revolta van col·laborar alguns diputats de la CEDA.
En cap moment els conspiradors van pensar en la possibilitat d'una guerra civil: es preveia una actuació molt violenta i decidida per aconseguir ràpidament el triomf a Madrid, capital de la República, i l'establiment d'un règim dictatorial militar que ni calia que fos permanent ni havia de conduir inevitablement a una monarquia. -
Period: to
Guerra civil espanyola
Durant els anys de la República, els governs reformistes intentaren solucionar antics problemes de la societat espanyola. Rere les eleccions de febrer de 1936, al maig el president de la República va ser Manuel Azaña i el president del govern Santiago Casares Quiroga.
L’assassinat del líder de la dreta parlamentària (José Calvo Sotelo) va proporcionar als conspiradors la confirmació de diversos generals en la participació en l’aixecament. -
Fases:La batalla de Madrid
Per als nacionals l’objectiu era l’ocupació de Madrid
Sobre Madrid convergien les tropes del nord i del sud.
Francisco Franco el 19 d’octubre de 1936 signa les instruccions per a l’assalt definitiu.
A Madrid el govern estarà dirigit per Largo Caballero (des de setembre de 1936. Recorda abans: José Giral-Martinez Barrio-Casares Quiroga) i crearà unes brigades mixtes de milicians i tropes regulars. -
Fases: El front nord
El govern republicà, per evitar la caiguda del front nord, va contraatacar per atraure les tropes franquistes en un altre front. Durant l'estiu de 1937 el Front Popular va llançar tres ofensives per distreure a les tropes de Franco: el juny van fer un moviment per recobrar Segòvia, obligant a Franco a traslladar tropes fora del front de Madrid; el juliol el govern republicà llançava una forta contraofensiva a l'àrea de Madrid, als voltants de la població de Brunete. -
Fases: La pressa de Terol (Front d'Aragó
La batalla de Terol va ser iniciada el dia 15 de desembre de 1937 i va agafar per sorpresa els defensors. El dia 21 eren derrotades les defenses exteriors, i l'endemà era presa pels republicans, a desgrat que el coronel rei d'Harcourt, que comandava la "plaça", no es va rendir fins al dia 8 de gener de 1938.