-
1ra causa del moviment independentista
Difució dels principis de la llibertat i igualtat a la revolució francesa, independencia dels Estats Units -
2na causa del moviment independentista
La feblesa de la monarquia d'españa, que habia perdut molta armada a la derrota de Trafalgar -
Tractat de Fontainebleau
Va ser molt importat pels seus events que van portar la invacio de Napoleo a España al 1807. Aquestes accions van tenir un gran impacte a la historia de España y Europa. -
Invació Napolonica
Va ser un periode de temps de conquestes militars dirigides per Napoleo
Van tenir un impacte profund a la historia d'Europa, transformant els mapes de molts països. -
Primera fase del procés d'independencia
A America també es van formar juntes controlades per les elits criolles. El retorn de Ferran VII va frenar el porces de autogobern i va obligar a les juntes a eliminarles. -
Resistencia Popular
Es van formar Guerrilles per fuistigar als francesos. A Cataluña, els grups volutaris van derrotar als francesos a la batalla del Bruc -
Period: to
La crisi de la monarquia de Carles IV
Carles IV després de haber gobernat durant un any, va arribar al revolució francesa. Per varies raons com la por al contagi de les idees liberals, España decideix delararli la guerra a França. La derrota militar va provocar un cambi d'estrategia i Manuel Godoy, va aliar-se amb napoleo per enfrontar-se amb Anglaterra. -
Period: to
Ofensiva Francesa
Napoleo va intervenir directament amb el conflicte i va ocupar gran part dels territoris espanyols. -
La defensa de la constitució
Es va soggerir la defensa de la contitució de Cadis de 1812. La seva arribada va portar cambis notoris a la societat i a la Politica. -
Les corts de Cadis i la constitució
Les Abdicacions de Bavona al 1808 van provocar un buit de poder al tron espanyol, cedint-lo a Josep Bonaparte Aquesta situació va estimular la formació de juntes locals per resistir la invasió i establir un govern legitim. Aquesta última va convocar les Corts a Câdis el mateix any, on es va redactar i aprovar la Constitució de 1812, que establia principis liberals com la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi universal masculi, i abolia la societat
estamental -
Period: to
Les victories agroespanyoles
L'exèrcit bri-tänic, comandat pel mariscal Wellington, va
arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles. i
va vencer els francesos a Arapiles. -
TRACTAT DE VALENÇAY
El tractat de Valençay va ser un pas significatiu a la
restauració del gobern Espanyol i el fi de la denominació
Francesa a la península ibérica durant les guerres
Napoleoniques. La tornada de Ferran VIl al tron també va
conduir a un període d'absolutisme i repressió a Espanya
que eventualment va provocar tensions internes i
conflictes polítics al país -
Period: to
El sexenni absolutista
Després de recuperar el tron, i amb el suport dels absolutismes, va derogar la costitució del 1812 i va anul-lar l'obra reformista de les corts. A Espanya va ser un periode en el que el rey Fernando VIl va restaurar l'absolutisme monarquic i va revertir les reformes liberals introduïdes durant el breu periode de govern liberal -
Period: to
Retorn a l'absolutisme
Ferran VII, va tornar a Espanya el 1814. El seu objectiu era
regnar com un monarca absolut, però la difusió de les
idees liberals durant la Guerra del Francès va dificultar la seva pretensió de restaurar l'absolutisme. -
Period: to
Segona fase del procés d'independencia
El 1816, després de la independência d'argentina, la
insurrecció es va generalitzar per tot el territori i va
començar una guerra contra les tropes colonials
Espanya havia perdut totes les colonies excepte Cuba.
Puerto Rico i les Filipines a l'any 1826 -
Period: to
El trenni liberal
Va ser un periode historic a Espanya a l'any 1820 i 1823
El pronunciament del coronel Rafel del Riego a Cabezas
de Sant Juan (Sevilla) va trobar suports per triomfar, et rei va haber d'acceptar la constitució del 1812 per protegir la constitució. Es va organizar la Milicia Nacional, voluntaris
liverals armats -
Period: to
La decada ominosa
L'última dêcada del regnat de Ferran VII va comportar
Tanul-lació de l'obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutis-me. Els problems polítics i econômics van portar la monarquia absoluta a la seva crisi
La independencia de les colonies americanes va privar les arques de l'Estat d'una font d'ingressos.
Per superar la crisi, es va proposar una reforma fiscal en la que els que els privilegiats habien de pagar impostos. El naixement d'isabel, va provocar un conflicte dinastic. -
Period: to
La primera guerra carolina
Va començar al País Basc i a Catalunya. Els carlins van controlar bona part de l'interior. Derrotats per les tropes liberais i es signa la pau al Conveni de Bergara -
Period: to
La regencia de maria cristina
Als primers temps de la regência, Maria Cristina va buscar el suport dels liberals moderats, que van emprendre
tímides reformas.
El lider dels progressistes, Juan Alvarez Mendizábal, va iniciar l'abolició de lAntaressiter, Jurm Alsal disolucio del regim senyorial, desvinculació de la propietat
fidesamortització dels bêns de L'Esclésia. Una nova
Constitucio va reconeixer la sobirania nacional, tot i que amb sufragi censatari, i la divisió de poders i va atorgar
amplis drets -
CONSTITUCIÓ
La Constitució de 1837 va ser considerada un avanç cap a un sistema polític més liberal, però també va enfrontar desafiaments i crítiques, i va ser modificada i reemplaçada en diverses ocasions durant el turbulent segle XIX a Espanya. -
Period: to
LA REGÈNCIA DEL GENERAL ESPARTERO
L'any 1837 els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal. Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina i el nomenament com a regent del progressista Baldomero Espartero.
El tarannà autoritari del nou regent i la promulgació de mesures lliurecanvistes que desprotegien la incipient indústria catalana van generar una forta oposició. -
Period: to
LA DÈCADA MODERADA
La arribada al tron d'Isabel va significar el predomini dels moderats, sota la direcció del general Narváez. Diverses mesures van ajudar a consolidar un sistema polític de ca- racter moderat i centralista. Es van centralitzar els impostos en l'Estat, es va elaborar un Codi penal i un sistema d'instrucció pública nacional. També es va firmar un Concordat amb la Santa Seu, que assegurava el manteni-ment del culte i del clero i frenava el procés desamortitzador. -
GUÀRDIA CIVIL
La Guàrdia Civil va ser fundada el 1844 sota el regnat d'Isabel II d'Espanya, amb l'objectiu de mantenir l'ordre públic i la seguretat a tot el país. Des d'aleshores, ha estat una institució clau en l'aplicació de la llei i la protecció ciutadana i s'ha adaptat a les necessitats canviants de la societat. Amb una estructura militaritzada inicialment, ha evolucionat per abordar una àmplia gamma de
desafiaments, des del crim organitzat fins a emergències i desastres naturals. -
CONSTITUCIÓ MODERADA
La Constitució Moderada de 1845 intentava mantenir un equilibri entre els principis liberals i conservadors, però va enfrontar desafiaments significatius durant el regnat
d'Isabel Il a causa de la inestabilitat política i social que va caracteritzar aquest període a la història espanyola. -
Period: to
LA GUERRA DELS MATINERS O SEGONA GUERRA CARL
Va ser resultat de nous aixecaments a caronins a Catalunya motivats per la crisi econòmica. -
CONCORDAT AMB LA SANTA SEU
Va marcar una fita important en les relacions entre l'Església i l'Estat a Espanya durant el segle XIX, encara que la seva aplicació no va estar exempta de tensions i conflictes en les dècades següents. Finalment, va ser derogat el 1931 amb l'arribada de la Segona República Espanyola, que va instaurar un règim de separació entre l'Església i l'Estat. -
PRONUNCIAMENT DE VICÀLVARO
El Pronunciament de Vicálvaro va ocórrer a Espanya el 1854, liderat per O'Donnell i Pinzón, durant el regnat d'Isabel II. Va ser un aixecament militar que buscava reformes polítiques i constitucionals, així com combatre la corrupció i la ineficàcia del govern moderat. Tot i que no va aconseguir els seus objectius immediats, va establir les bases per a futurs canvis polítics liberals a Espanya. -
Period: to
EL BIENNI PROGRESISTA
L'any 1854, el general O'Donnell va encapçalar una
revolta popular contra els moderats. Isabel Il va cedir a les pressions i va donar el poder als progressistes, que van tornar a recórrer a Espartero.
Una llei de ferrocarrils i una llei de mines per impulsar la xarxa ferroviaria i l'explotació minera, malgrat que les van posar en mans de capital estranger. -
CONSTITUCIÓ
La Constitució de 1855, coneguda com la "Constitució de la Gloriosa", va ser promulgada durant el Sexenni Democràtic a Espanya. Va establir un sistema parlamentari i liberal, abolint els senyorius i promovent reformes polítiques i judicials. Va sorgir després de la Revolució de 1854, que va enderrocar Isabel II, però la seva aplicació va ser breu a causa de la inestabilitat política del període. -
DESAMORTIZACIÓ DE MADOZ
La Desamortització de Madoz, aplicada a Espanya el 1855 sota el regnat d'Isabel II, va implicar l'expropiació i la venda de propietats eclesiàstiques i municipals. Aquesta mesura cercava obtenir recursos per a l'Estat, modernitzar l'agricultura i promoure'n la propietat privada. Va tenir un impacte significatiu en la redistribució de la riquesa i el poder, afectant tant l'Església com els municipis. -
Period: to
LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA
Una nova crisi del govern d'Espartero va impulsar la reina a confiar el govern a O'Donnell, que havia creat la Unió Liberal, un nou partit de carácter centrista.
L'actuació del govern va ser molt autoritaria, va prescindir
de les Corts per governar.
L'oposició al règim moderat es va ampliar i van néixer
nous grups entre els exclosos del sistema, com ara els democrates, que defensaven el sufragi universal masculi, i els republicans, partidaris d'enderrocar la monarquia i proclamar la república. -
Period: to
LA REVOLUCIÓ I EL GOVERN PROVISIONAL
La Revolució de 1868 va ser impulsada per progressistes i demòcrates, als quals es van afegir els unionistes, i dirigida per l'almirall Topete i els generals Prim (progressista) i Serrano (unionista).
A tot el país es van formar juntes revolucionàries de suport al moviment revolucionari i les tropes lleials a la reina van ser vençudes des de la batalla d'Alcolea.
Es van convocar unes Corts constituents que van redactar una nova Constitució. -
Period: to
LA MONARQUIA D'AMADEU I
L'opció escollida va ser Amadeu de Savoia, representant d'una monarquia liberal que havia contribuit a la unificació d'Itàlia. Uns dies abans de l'arribada del nou rei, el principal valedor, el general Prim, va ser assassinat. -
Period: to
LA TERCERA CARLINA
Els carlins catalans van aconseguir algunes victories (Alpens, 1873) i van ocupar ciutats com ara Berga, Manresa, Vic i Olot. -
Period: to
LA PRIMERA REPÚBLICA
Amb l'abdicació del rei, el febrer de 1873, les Corts van votar la proclamació de la República. Però aquest resultat no reflectia un suport real de la cambra a la nova forma de govern, perquè la majoria de diputats es reconeixien com a monàrquics.
La República va tenir quatre presidents (FiguerAs, Pii Margall, Salmerón i Castelar). -
Period: to
LA RESTAURACIÓ BORBÒNIC
Al desembre de 1874 el pronunciament a Sagunt del
general Martínez Campos proclamava Alfons XII com a rei,
i començava la restauració de la monarquia borbònica. -
Period: to
EL SISTEMA CANOVISTA
L'ideològia de la restauració monàrquica va ser Antonio Canovad del Catillo, un polític conservador que aspirava a una monarquia constitucional. Un dels primers objectius va ser la pacificació del pais. D'aquesta manera, elm 1876 es va posar fi també -
Period: to
BIPARTIDISME I TORN PACÍFIC
El funcionament polític es basava en l'alternança del poder de dos partits dinàstics: el Partit Conservador, liderat per Cánovas, i el Partit Liberal, encapçalat per Sagasta. Conservador i Liberals feien torns al poder mitjançat l'anomenat torn pacífic. Exclosos del poder quedaven els partits marginats del sistema (carlins, demòcrates, republicans i socialistes). Despres de la mort del rei el 1885, la signatura del Pacte del Pardo va consolidar l'alternança al poder. -
EL SORGIMENT DEL NACIONALISME
La consolidació d'un Estat centralitzat i uniformista va provocar l'aparició de moviments nacionalistes: A Catalunya, la reivindicació de la llengua i la identitat
catalanes. Al País Basc, l'abolició dels furs després de la Tercera Guerra Carlina va generar moviments de protesta que van convergir en la creació del Partit Nacionalista Basc (1894). A Galícia va sorgir el Rexurdimento, un moviment de caràcter més cultural i literari que polític. -
LA CRISI DEL 1898
El 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba com a conseqüència de la incapacitat de l'Administració espanyola de fer reformes polítiques a l'illa, Espanya va patir una ràpida derrota i la signatura del Tractat de París (1898) va segellar la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico.El fracàs del 1898 va provocar a la societat espanyola un estat de frustració i pessimisme.