-
Una nova rebel·lió indígena
Esclata al virregnat del Perú una nova rebel·lió indígena encapçalada pels indis Sisasica els qui maten el corregidor i són durament reprimits per això. Neix Manuel Belgrano, pròcer de la independència argentina. -
Publicació de La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana per Olympe de Gouges
La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana és un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamada el 26 d'agost del 1789, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçat a la reina. -
Napoleó és anomenat Cònsol
El 1799, mitjançant un cop d'Estat, es va
constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol. -
Final de la guerra civil americana i abolició de l’esclavitud als EEUU
L'esclavatge als Estats Units es refereix a la institució legal que va existir als Estats Units d'Amèrica durant els segles xviii i xix. L'esclavitud va ser practicada a l'Amèrica britànica des del principi de l'era de la colonia, i va ser fermament establerta quan es va signar la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica. -
Napoleó és proclamat Emperador
L'ambició de Napoleó Bonaparte no va frenar i el 2 de desembre de 1804, a la catedral de Notre Dame, va ser nomenat Emperador. -
Batalla d’Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició (Imperi Rus, Imperi Austríac )contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant. -
L'Acta del Comerç d'Esclaus
va ser un Llei del Parlament del Regne Unit promulgada el 25 de març de 1807 amb el títol complet d'"Acta per a l'abolició del comerç d'esclaus". L'acta original es troba guardada en l'Arxiu Parlamentari britànic. La llei posava fi al comerç d'esclaus en el Regne Unit, però no a l'esclavitud en si. Molts dels promotors de l'acta van pensar que aquesta portarien a la mort de l'esclavitud, però aquesta no va desaparèixer totalment de l'Imperi Britànic fins molt més endavant. -
Invasió francesa d’Espanya
La guerra del Francès ser un conflicte bèl·lic que es va donar entre 1808 i 1814 dins del context de les guerres napoleòniques , que va enfrontar a les potències aliades de Espanya , Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francès , la pretensió era la d'instal·lar en el tron espanyol a el germà de Napoleó , Josep Bonaparte , després de les abdicacions de Baiona . -
2 de maig
L'Aixecament del dos de maig de 1808 és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. La protesta fou reprimida per les forces napoleòniques regidores de la ciutat. Arran d'aquesta derrota s'estengueren proclames d'indignació i crides públiques a la insurrecció armada. -
Constitució de Cadis
Fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquía constitucional, la separació de poders, -
Manifiest de Ferran VII acceptant la Constitució
-
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment (Imperi austríac ,Regne de prussia ,Imperi rus, etc.). És considerada com la batalla més gran a Europa abans de la Primera Guerra Mundial, amb la participació de vora 500.000 tropes. -
Proclamació del Manifest del perses
Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València. -
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. -
Congres de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa. -
Congrés d’Aquisgrà
Els Congrés d'Aquisgrà que tingué lloc la tardor de 1818, va ser una reunió entre les quatre potències aliades (Regne Unit, Àustria, Prússia i Rússia) per a decidir la qüestió de la retirada de l'exèrcit d'ocupació de la França napoleònica i la naturalesa de les modificacions que serien introduïdes a conseqüència de les relacions dels quatre poders en relació d'uns amb els altres i, col·lectivament, amb França. -
La batalla de Boyacá
Es crea la Gran Colòmbia integrada per Veneçuela, Colòmbia i Equador. Bolívar i Francisco Antonio Zea són nomenats president i vicepresident, respectivament. -
Pronunciament de Riego
El pronunciament de Reg va ser la revolució liberal que es va produir a Espanya, inici de les Revolucions de 1820. Després de la Guerra d'Independència Espanyola, els liberals van demanar el retorn de Ferran VII, anomenat “el Desitjat”. Li van demanar que aquest firmés la Constitució del 1812. -
Revolució liberal de Porto
La Revolució liberal de Porto va ser un moviment liberal que va comportar conseqüències tant en la Història de Portugal com en la Història de Brasil .
Es va iniciar a la ciutat de Porto el 24 d'agost de 1820 , la burgesia mercantil del qual es ressentia pels efectes de les invasions napoleòniques, el domini britànic i l'obertura dels ports brasilers al comerç mundial. -
Revolta liberal de Nàpols
Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 són els noms amb què la historiografia ha designat el conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820 . Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les guerres napoleòniques i que es van repetir successivament a les de 1830 i les de 1848 . -
Independència del Regne de Guatemala
Que reunia les províncies de Chiapas, Guatemala, San Salvador, Comayagua, Nicaragua i Costa Rica. Dia Nacional de Costa Rica, Guatemala, El Salvador i Hondures. -
Invasió d’Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut. L'exèrcit va travessar la frontera espanyola i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a Cadis. -
Mort de Simón Bolívar
Simón Bolívar , millor conegut com el Libertador d'Amèrica, va ser un militar i polític veneçolà a qui se li atribueix ser fundador de les repúbliques de la Gran Colòmbia i Bolívia. ... El 1790 va començar amb el projecte per a la independència d'Amèrica: va concebre un Estat continental independent.
Va ser una de les figures més excel·lents de la Independència hispanoamericana. -
Inici de la primera guerra carlista
La primera guerra carlina o guerra dels set anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya en morir el rei Ferran VII i degut a la seva successió, ja que els absolutistes no acceptaven Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la pragmàtica sanció. -
Motí de la Granja de San Ildefonso
El motí de la Granja de San Ildefonso fou una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l'estiu de 1836. -
Revolució espanyola
Així, els progressistes van recórrer a la pressió famosa durant el debat de la llei i, quan aquesta va ser aprovada, van optar pel retraïmenti van renunciar a la Cambra, desplegant una campanya des de la premsa i des dels ajuntaments perquè la regenti María Cristina no la sancionés. -
Revolució dels estats dels Habsburgs
La Revolució de 1848 als Estats dels Habsburg va ser una sèrie de moviments revolucionaris que van tenir lloc als Estats dels Habsburg entre març de 1848 i juliol de 1849, simultàniament al cicle revolucionari europeu que va començar a França i que històricament es coneix com la Revolució dels Habsburg.L'escenari es va complicar encara més per la simultaneïtat de la revolució de 1848 a Alemanya, -
Declaració de Seneca Falls
La Declaració de Seneca Falls, també coneguda com la Declaració de Sentiments i Resolucions de Seneca Falls, és el document resultant de la convenció celebrada el 19 i 20 de juliol de 1848 signat per seixanta-vuit dones i trenta-dos homes de diversos moviments i associacions polítiques de tarannà liberal i propers als cercles abolicionistes, liderades per Elizabeth Cady Stanton i Lucretia Mott per estudiar les condicions i drets socials, civils i religiosos de la dona. -
Revolució de París i proclamació de la II República
La Revolución francesa de 1848 fue una insurrección popular que tuvo lugar en París del 23 al 25 de febrero de 1848.
La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852. Malgrat la seva relativa brevetat, es van produir reformes determinants en el panorama polític i social francès com foren el sufragi universal masculí. -
Unificació d'Italia completada
La unificació italiana fou en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya ,esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes". -
Revolució de la Gloriosa
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. -
Unificació d’Alemanya completada
La unificació alemanya fou un procés polític endegat al segle XIX que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
Els romans donaren el nom de germànics a unes tribus situades a la riba esquerra del riu Rin que parlaven una llengua indoeuropea, tenien tendències nòmades i practicaven una economia ramadera. -
Inici de la comuna de París
El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa. No obstant això, en l'actualitat, el terme es refereix al govern socialista que va exercir el poder breument a la ciutat de París des del 18 de març del 1871 fins al 28 de maig del mateix any.Va ser el primer intent històric reeixit de construir una alternativa democràtica i popular al capitalisme i la cristal·lització d'una amalgama de pensament popular obrerista que emanava des de feia decennis -
Setmana sangrenta de París
El 21 de maig de l'any 1871 es va marcar l'inici de la ' setmana sagnant '. Tot va començar amb l'aixecament de les tropes de la Comuna de París contra el govern, que va respondre amb l'entrada dels militars a una zona mal defensada de la capital i van començar a disparar a qualsevol amb una arma. -
Inici Tercera Guerra Carlista
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretendent al tron del Regne d'Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs.
Un dels motius que va empènyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauració de les Constitucions catalanes, abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V (1714). -
Proclamació de la I República Espanyola
La primera república espanyola va ser un règim polític que va existir a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals l'11 de febrer de 1873 fins al 29 de desembre de 1874, quan el general Martínez-Campos va declarar la Restauració borbònica.En els primers onze mesos, quatre presidents de l'executiu, tots membres del Partit Republicà Democràtic Federal, es van succeir per torns fins que el cop d'estat del general Pavia el 3 de gener de 1874 va posar fi a la República Federal. -
Sentència del cas de Dred Scott contra Sandford
El Caso Dred Scott contra Sandford (también conocido como El Caso Dred Scott) fue una demanda judicial, crucial en la historia de los Estados Unidos, resuelta por la Corte Suprema de dicho país en 1857, en el que se decidió privar a todo habitante de ascendencia africana, fueran esclavos o no, el derecho a la ciudadanía y se le quitó al Congreso la autoridad de prohibir la esclavitud en territorios federales del país. -
Constitució espanyola
Així, els progressistes van recórrer a la pressió famosa durant el debat de la llei i, quan aquesta va ser aprovada, van optar pel retraïmenti van renunciar a la Cambra, desplegant una campanya des de la premsa i des dels ajuntaments perquè la regenti María Cristina no la sancionés.
La Regent es va traslladar llavors a Barcelona , on va oferir a Espartero la Presidència del Consell de Ministres , però aquest, per acceptar el nomenament. -
Pacte del Pardo
El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 24 de novembre de 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur Alfons XIII. -
Fundació Partit Nacionalista Basc
El PNB és un partit nacionalista basc. Fou fundat el 1895 per Sabino Arana, per a defensar les seves tesis en pro de la raça basca, la recuperació dels furs i la defensa de la independència de la "confederació basca". Originàriament reduït el seu radi d'acció a Biscaia, al llarg del segle xx es va estendre a tots els territoris bascs. Paral·lelament, a mesura que el sistema bipartidista espanyol ho permetia, es va anar fent lloc al mapa polític basc. -
Fundació Partit Nacionalista Basc
El PNB és un partit nacionalista basc. Fou fundat el 1895 per Sabino Arana, per a defensar les seves tesis en pro de la raça basca, la recuperació dels furs i la defensa de la independència de la "confederació basca", encara que més tard Ramón de la Sota el va dirigir més al conservadorisme regionalista. Originàriament reduït el seu radi d'acció a Biscaia, al llarg del segle xx es va estendre a tots els territoris bascs (incloses Navarra i el País Basc del Nord). -
Creació del partit la Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels «quatre presidents» (Sebastià Torres, Albert Rusiñol i Prats, Bartomeu Robert i Yarzábal i Lluís Domènech i Montaner) es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya. El seu primer secretari era Ferran Agulló i Vidal.