-
DIRECTORI→EL CONSOLAT
S'aboleix el directori per constituir el consolat, que està format per tres membres. En el consolat, Napoleó Bonaparte és el 1r cònsul. -
Period: to
ETAPA NAPOLEÒNICA
En aquesta etapa, Napoleó va convertir França en l'Imperi més gran d'Europa. -
AUTONOMENAMENT A CÒNSUL VITALICI
CÒNSUL VITALICI → durabilitat del seu regnat. -
AUTOPROCLAMACIÓ A EMPERADOR
Així aconsegueix TOT el poder. -
PROMULGACIÓ DEL CODI CIVIL
No reconeix els desitjos del poble però sí els de la burgesia. -
COMENÇA L’EXPANSIÓ TERRITORIAL
Domina, de manera directa o indirecta, gairebé tot Europa.
Aconsegueix derrotar als seus dos grans rivals: Àustria i Rússia.
Invaeix territoris i imposa l’hegemonia política. -
DERROTA CONTRA GRAN BRETANYA
Intenta invaïr Gran Bretanya, però perd a la Batalla de Trafalgar.
A més a més, intenta aïllar econòmicament el Regne Unit, però tampoc ho aconsegueix. -
INVASIÓ D’ESPANYA
Segueix l’expansió territorial. -
DERROTA CONTRA RÚSSIA
Intenta invaïr Rússia, però no ho aconsegueix. -
DERROTA DE NAPOLEÓ
La suma de les derrotes contra Rússia, GB i Espanya i el rebuig dels pobles dominats més la formació de la coalició antifrancesa fan caure a Napoleó. -
EXILI
Napoleó és destituït i exiliat a l’illa d’Elba.
En aquest moment, s’instaura una altra vegada la dinastia borbònica amb Lluís XVIII( germà de Lluís XVI) i França torna a les fronteres de 1792 -
DESTERRAMENT I MORT
És desterrat a l'illa de Santa Helena, on mor al cap de 7 anys. -
RETORN (GOVERN DELS 100 DIES)
Napoleó torna a París amb l intenció de recuperar el poder. -
DERROTA A LA BATALLA DE WATERLOO
En el moment en que Napoleó perd a la Batalla de Waterloo, es posa fi a les guerres Napoleòniques. -
CONGRÉS DE VIENA
Les potències absolutistes (Áustria, Rússia i Prússia) i el Regne Unit, després de derrotar a Napoleó, es reuneixenal Congrés de Viena i imposen una tornada a l'Europa anterior a la Revolució Francesa mitjançant dos principis: el legitimisme i l'equilibri europeu.
A més a més, es forma la Santa Aliança. -
Period: to
LA RESTAURACIÓ.
En aquesta etapa succeeixen molts fets, com per exemple, les onades revolucionàries de 1820. -
SANTA ALIANÇA
Amb motiu de les revolucions liberals, la Santa Aliança es posa en funcionament. -
Period: to
REVOLUCIONS LIBERALS DE 1820
Anomenades Cicle Mediterrani, perquè és on tenen més rellevància.
Organitzades de forma clandestina i accions minoritàries, ja que el poble encara no s'hi afegeix.
Es produeixen a Espanya, Portugal, Grècia i Itàlia (Nàpols i Piemont). -
TRIENNI LIBERAL A ESPANYA
Del 1820 al 1823 a Espanya governa un govern liberal, però finalment la Santa Aliança acaba amb ell. -
GRÈCIA S'INDEPENDITZA
Grècia, l'única triunfadora d'aquesta onada, aconsegueix independitzar-se de l'Imperi Turc, constituir un govern liberal i fer una constitució. -
REGNE UNIT: AMPLIACIÓ DE DRETS POLÍTICS I SUFRAGI
Passa a ser una monarquia constitucional. -
REVOLUCIÓ DE JULIOL/LES TRES GLORIOSES (FRANÇA)
Carles X Borbó (germà de Lluís XVIII) imposa mesures destructives com la pérdua de llibertats, fet que fa revoltar la burgesia i les classes populars de París.
Al final, la burgesia proclama a Lluís Felip d'Orleans, que reinstaura una monarquia de caràcter liberal. -
Period: to
REVOLUCIONS LIBERALS DE 1830
LIBERALISME
En aquesta onada s'uneixen burgesos, intel·lectuals i grups populars.
S'origina a França el 1830 i deprés resorgeix a la resta de paÏsos. -
INDEPENDÈNCIA DE BÈLGICA
Bèlgica s'independitza dels PaÏsos Baixos -
ESPANYA: MOTÍ DE LA GRANJA
Causat pel descontentament popular davant d'un govern massa conservador.
S'aconsegueix tornar a la Constitució de 1812. -
Period: to
REVOLUCIONS LIBERALS DE 1848
La nova onada recupera les aspiracions pendents de l'onada del 30 i es caracteritza pel gran abast territorial i perquè hi ha molta participació social.
Iniciada a França perquè el govern lliberal de Luís Felip d'Orleans presenta limitacions; perquè la petita burgesia i les classes populars reclamen una democràcia de veritat i perquè els obrers volen solucions a les injustícies socias causades per la industrialització. -
FUGIDA DE LLUÍS FELIP D'ORLEANS + PROCLAMACIÓ REPÚBLICA DEMOCRÀTICA
La revolució va enderrocar Lluís Felip d'Orleans, que va haver de fugir, i va implantar una República Democràtica que va durar molt poc. Tres anys després, el 1851, la burgesia, per por del radicalisme dels sectors populars,va establir un nou règim imperial personificat en Napoleó III. -
EUROPA CENTRAL-ORIENTAL
VIENA: intenta fer una constitució liberal i abolir la servitud, però és sofocada per l'Imperi Austríac.
HONGRIA: sofocada per l'Imperi Austríac i l'Imperi Rus.
CONF. GERMÀNICA: Sofocada per Prússia.
Hi ha un aixecament a Berlín.
Fan una constitució i ofereixen a l'emperador de Prússia liderar-la, però diu que no i dissol l'assamblea.
ITÀLIA: moltes revoltes però només trionfen a Piemont, que s'introdueixen reformes i es fa una constitució liberal. -
DESPERTAR DE LES NACIONS: PRIMAVERA DELS POBLES
NACIONALISME -
Period: to
UNIFICACIÓ D'ITÀLIA
Causada pel sentiment nacionalista i els interessos econòmics dels burgesos + la difusió de les idees de les onades. -
Period: to
UNIFICACIÓ D'ALEMANYA
SITUACIÓ:
-En el Congrés de Viena es crea la Confederació Germànica: 38 Estats repartits i dirigits per les potències absolutistes, principalment Àustria i Prússia.
-Amb les onades del 30 i del 48 creix un sentiment nacionalista i unificador.
-Dins la Conf. Germànica hi havien dos posicions nacionalistes:
·Partidaris d'unificar tots els territoris--> Gran Alemanya
·Partidaris d'excloure Àustria del projecte--> Petita Alemanya
CAUSES:
Polítiques, econòmiques i nacionalistes. -
DESPRÉS DE LES ONADES (ITÀLIA)
BURGESIA: veu en la unificació una oportunitat de millora pels seus negocis.
S'inicia un procés de modernització política i econòmica a Piemont per part del monarca Víctor Manuel II i el compte i cap de govern Camillo Benso de Cavour.
El Regne de Piemont encapçala el procés d'unificació. -
1a ETAPA (ITÀLIA)
Piemont i la França de Napoleó III s'alien i declaren la guerra a Àustria.
RESULTAT:
-Llombardia s'annexiona al Piemont.
-Véneto continua en mans d'Àustria. -
2a ETAPA (FINALS DE 1859, ITÀLIA)
Els Estats centrals (Ducats de Toscana, Mòdena i Parma) s'annexionen al Piemont. -
4rta ETAPA (ITÀLIA)
El compte Cavour decideix ocupar el centre d'Itàlia, on es troba amb les forces de Garibaldi. -
3a ETAPA (ITÀLIA)
Giusepe Garibaldi, nacionalista d'esquerres i seguidor de la República democràtica de Mazzini, conquereix el Regne de les Dues Silícies i Nàpols amb l'ajut de 1000 voluntàris. -
CEDIMENT DE TERRITORIS (4rta ETAPA, ITÀLIA)
Garibaldi cedeix els territoris conquerits al rei Víctor Manuel II, proclamant-se rei d'un nou Estat: el Regne d'Itàlia. -
1a ETAPA-1a GUERA (ALEMANYA)
Prússia, amb l'ajuda d'Àustria, envaeix els territoris de Dinamarca (Schleswig i Holstein) a la Guerra dels Ducats. -
VÉNETO S'INCORPORA (4rta ETAPA, ITÀLIA)
-
2a ETAPA-2a GUERRA (ALEMANYA)
Guerra entre Àustria i Prússia amb victòria de Prússia en la que es disputaven l'administració dels territoris d'Schleswig i Holstein.
CONSEQÜÈNCIES:
-Es dissol la Conf. Germànica.
-Es crea la Conf. d'Alemanya del Nord--> 23 Estats dominats per Prússia, quedant fora Àustria i els Estats del Sud. -
5a ETAPA (ITÀLIA)
S'ocupa Roma, unint així tot el Regne d'Itàlia -
3a ETAPA-3a GUERRA (ALEMANYA)
-França inicia una guerra contra Prússia (recel i conflcte dinàstic per la corona espanyola--> Isabel II abdica)
-Els Estats del Sud s'uneixen a la Conf. d'Alemanya del Nord per fer front a França.
-França perd i s'incorporen a la nova Alemanya els Estats d'Alsàcia i Lorena (de parla alemanya). -
4a ETAPA (ALEMANYA)
-Guillem I de Prússia és proclamat emperador d'Alemanya a Versalles.
-Neix el II Reigh o Imper Alemany.
