Tema 10: el segle de les ideologies

  • Period: to

    Simón Bolívar

    Va ser considerat el pare de la pàtria iberoamericana, va néixer en el si d'una família criolla a Veneçuela. Va estudiar a Europa on va conèixer les idees de la il·lustració i el liberalisme. Va proposar encapçalar l'alliberament de les colònies hispanoamericanes.
  • Period: to

    Mariana Pineda

    Mariana Pineda va ser un referent de la participació de la dona en la política del segle XIX. Aquesta va participar en accions a favor de la causa liberal. Era una dona que presentava dificultats en la seva vida. Va tindre molts problemes amb autoritats absolutistes degut a les seves ideologies. Ella va ser acusada de complot i al final va ser condemnada a mort.
  • El congrés de Viena

    El congrés de Viena
    Les reunions de les potències europees per pactar el futur després de la derrota napoleònica van ser nombrades com el congrés de Viena. Aquest congrés va girar entorn tres eixos; l'equilibri, la restauració i l'intervencionisme. Hi van participar l'imperi Austríac, La Gran Bretanya, Rússia, Prússia i França.
  • Onada revolucionària de 1820

    Onada revolucionària de 1820
    Aquesta onada tractava de les revoltes de caire liberal que hi van haver a diverses zones d'Espanya. Unes de les revolucions més importants va ser localitzada per la Europa mediterrània i algunes es van barrejar amb aspiracions nacionalistes. Cal destacar les revolucions d'Espanya i Grècia de caire burgés.
  • Period: to

    El trienni liberal a Espanya

    En el retorn de Ferran VII a Espanya havia creat expectatives desprès de la lluita contra Napoleó, però, tan bon punt va arribar, va abolir la constitució creada i va empresonar i perseguir a tots els liberals espanyols.
  • La independència de Grècia

    La independència de Grècia
    En el segle XIX, els grecs van lluitar contra els turcs per poder obtenir la seva independència. Van iniciar una revolta encapçalada per la burgesia de les ciutats i l'Església Ortodoxa. Van tenir deu anys de lluites i, amb ajuda d'altres països com Rússia, els grecs van aconseguir lliurar-se del poder turc. Van signar la seva independència amb el tractat d'Adrianòpolis, i va permetre la circulació per els estrets del Bòsfor i dels Dardanels.
  • Antonio José de sucre

    Antonio José de sucre
    Era un militar de carrera, va estar sempre al costat de Simón Bolívar i li tenia una lleialtat impensable. Gràcies a Bolívar va rebre l'encàrrec d'alliberar Perú, això era fonamental per la fi del domini espanyol al continent Americà. A la batalla d'Ayacucho, Sucre va vèncer a l'exèrcit espanyol i va aconseguir la independència de Bolívia.
  • Liberalisme

    Liberalisme
    El liberalisme es basa en la llibertat de l'individu, reflectida en la Declaració dels Drets de l'Home i en la divisió de poders. D'una banda, es va anar configurant una branca moderada que s'inclinava per els règims monàrquics i pel sufragi censatari. I de l'altra eren més radicals i més partidaris de règims republicans i d'estendre el dret a vot a tots els ciutadans (ni uns ni altres tenien en compte el vot de la dona).
  • La fotografia

    La fotografia
    La fotografia va ser obra de Joseph Niepce, que va aprofundir els seus coneixements amb Daguerre.
  • José De San Martín

    José De San Martín
    Tot i que la seva formació intel·lectual i militar es va desenvolupar a Espanya, va unir-se als moviments d'emancipació del seu continent nadiu. Va ser responsable de l'alliberament d'Argentina, on es considerat el pare de la pàtria, i de Xile i el Perú. Un cop assolits els seus objectius d'independència, es va retirar decebut per les disputes contínues i les lluites entre cabdills militars.
  • La llibertat guiant el poble

    La llibertat guiant el poble
    En aquesta pintura podem veure que es tracta sobre l'onada revolucionària del 1830. Aquesta va ser una onada de revolucions a França amb la caiguda de l'absolutisme de Carles X. A part d'aquest territori, també va haver moltes revoltes als territoris italians i alemanys.
  • Period: to

    Primera guerra Carlina

    La divisió entre Carlins i Liberals va desembocar en una guerra civil, la que va ser considerada la primera guerra Carlina, i aquesta va finalitzar amb la victòria dels isabelins. Els derrotats no es van donar per vençuts i van seguir lluitant per imposar un règim absolutista. Això va provocar dues guerres Carlines més.
  • Period: to

    Isabel II

    De mentre Isabel II regnava, van haver molts canvis de governs, constitucions, cops d'estats militars i tensions que van impedir la consolidació d'un règim liberal. Van crear les lleis de Mendizábal i Madoz. Durant el seu regnat va anar configurant infraestructures com la xarxa radical de carreteres i la xarxa ferroviària, també es van construir canals de regadiu i van començar el camí de la industrialització. Va arrancar l'actual divisió provincial.
  • El telègraf

    El telègraf
    Aquest, va ser impulsat per Samuel Morse a l'any 1835 on va idear un codi basat de punts i ratlles conegut com a codi Morse. La primera línia telegràfica es va acabar al 1844 i cobria 60km que separaven Baltimore de Washington.
  • Irlanda S.XIX

    Irlanda S.XIX
    Els Irlandesos defensaven davant Gran Bretanya la seva pròpia llengua (el gaèlic) la seva pròpia religió (el catolicisme) i una cultura autòctona, en les seves peticions d'autonomia. A més de les dures condicions a les que estaven sotmesos. Fruit d'un abandonament, va tenir lloc la gran fam, anys en que molts irlandesos van morir i els altres es van veure obligats a emigrar a Estats Units. Seguit, el nacionalisme irlandès va guanyar partidaris i moviments polítics com La Jove Irlanda.
  • Period: to

    Primera guerra Carlina

    La primera guerra Carlina va ser desembolcada com a guerra civil entre la divisió dels liberals i els carlins. Els liberals eren els partidaris d'Isabel II que esperaven un país més modern en canvi després hi havia els carlins que eren partidaris de Carles Maria Isidre que volia aglutinar les forces més reaccionàries del país. Aquesta guerra va acabar amb victòria dels liberals.
  • L'onada revolucionària de 1848

    L'onada revolucionària de 1848
    En la tercera onada revolucionària (també coneguda com la primavera dels pobles), va haver com a diferència de les dues anteriors les reivindicacions socials i el component nacionalista, que van tenir un pes molt important. Cal destacar les revolucions que van haver a França, a la península italiana i a l'imperi Austríac.
  • Nacionalisme

    Nacionalisme
    El nacionalisme és un moviment lligat al liberalisme impulsat pel romanticisime. La burgesia va ser un dels primers que van impulsar aquest moviment nacionalista pero més tard s'hi van anar afegint diferents grups socials. Es basa en defensa de la nació, tractada com una comunitat que comparteix la història, la cultura i la llengua. És una ideologia molt ample que permet entendre's de diferents maneres.
  • Els Criolls

    Els Criolls
    Els Criolls eren persones nascudes a Hispanoamèrica però d'origen europeu. Constituïen el nucli dirigent de les colònies i van simpatitzar amb les idees de la llibertat, del progrés, la felicitat, l'educació...que preconitzaven els il·lustrats europeus.
  • Polònia S.XIX

    Polònia S.XIX
    El poble de Polònia, va estar sotmès durant tot el segle a un procés de germanització i russificació que pretenia eliminar la seva llengua i la seva cultura. Polònia no va poder aconseguir la seva independència fins al S.XX
  • El submarí

    El submarí
    Va ser experimentat per primera vegada per Narcís Monturiol al port de Barcelona.
  • L'imperi Austríac del segle XIX

    L'imperi Austríac del segle XIX
    L'imperi Austríac era una mescla de persones sense importar el seu origen on convivien. Hi havien diferents religions com la catòlica, la ortodoxa, la protestant, la musulmana i la jueva. També utilitzaven diferents llengües d'origen eslau mesclades amb llegües romàniques i germàniques. Hi havien alemanys, hongaresos, eslaus, romanesos i italians; tots aquests eren els que formaven l'imperi. El sentiment nacionalista va fer que aquest es desintegrés a principis de segle XX.
  • L'imperi Otomà

    L'imperi Otomà
    L'imperi Otomà (conegut com "l'home malalt d'Europa") va entrar en forta decadència. A més dels grecs, els serbis començar la seva lluita d'alliberament que va finalitzar l'any 1878 amb la independència. Els búlgars, albanesos i moldaus són altres nacionalitats europees que lluitaven per ser lliures del domini turc.
  • Garibaldi i la unificació italiana

    Garibaldi i la unificació italiana
    Garibaldi va ser un dels grans protagonistes del naixement d'Itàlia. Ell va sentir-se atret per les idees de Mazzini i va participar de manera activa en la lluita a favor de la unificació del país. Va ser el responsable l'expedició dels mils camises roges que va aconseguir destronar els Borbons i incorporar el Regne de les Dues Silícies a la nova Itàlia. Encara que la seva manera d'actuar era incòmoda per alguns, ha passat a la posterioritat com un prototipus de revolucionari.
  • Alsàcia i Lorena

    Alsàcia i Lorena
    Encara que històricament estaven lligades a França, són de cultura i llengua alemanyes, motiu per el qual Alemanya se les va fer "pròpies" (de manera que depenguessin d'aquesta). Desprès de la derrota d'Alemanya en la primera guerra mundial van tornar a França, però durant cinc anys Hitler les va tornar a annexar al Tercer Reich. Acabada la segona guerra mundial van tornar a França, estat al qual pertanyen avui en dia. La seu del parlament europeu, actualment es troba en una ciutat alsaciana.
  • Catalunya al segle XIX

    Catalunya al segle XIX
    A Catalunya, la consciència del segle XIX partia de la Renaixença, que va ser un moviment cultural que a causa dels pensaments del Romanticisme, feia proposar la recuperació de la llengua catalana i les seves cultures. Van haver bastants continus cops d'estat militars i un govern central. Catalunya formava part d'una burgesia potent i industrial, la qual les seves aspiracions no eren enteses pel govern. Van fer que el catalanisme cultural i regionalista canviés cap a un nacionalisme polític.
  • Segon Reich

    Segon Reich
    El segon Reich va ser una unificació formada pel monarca Guillem I que era el rei de Prússia. Aquesta unificació constituia d'idees molt conservadores i autoritàries.
  • La primera república

    La primera república
    La primera república no va durar ni un any, i la seva curta vida va desfilar entre quatre presidents. Gran part del fracàs d'aquesta s'explica per les diferències que tenien els partidaris d'un estat centralista i que pretenien aplicar el model federalista. El federalisme no va ser entès en molts indrets i va desembocar en el cantonalisme, un moviment que pretenia establir una confederació de ciutats independents que lliurement es federarien.
  • La restauració borbònica

    La restauració borbònica
    L'any 1874 va haver un cop d'estat, el del general Pavia i va preparar-se pel retorn borbó, va encarregar un govern de concentració al general Serrano. Alfons XII va encapçalar un nou règim nombrat com la restauració, després de que Martínez Campos fés un altre cop d'estat.
  • El telèfon

    El telèfon
    El telèfon va ser patentat per Graham Bell a l'any 1876.
  • El fonògraf

    El fonògraf
    El fonògraf va ser una de les moltes patents que va enregistrar Thomas Alva Edison.
  • El cinemàtograf

    El cinemàtograf
    Aquest va ser construit pels famosos germans Lumière a l'any 1895