-
Guerra dels 7 anys
Va motivar una crisi financera que la Corona va intentar pal·liar recorrent a nous impostos. Davant la protesta dels colons, aquesta es va veure obligada a retirar les taxes, excepte la de el té, fet que va provocar l'anomenat "Motí del Té" al port de Boston (1773). -
Period: to
Som la revolució
-
Crisi financiera
Provocada per la Guerra dels Set Anys (1756-1763) i per l'ajuda prestada als colons anglesos a la independència dels EUA. -
Motí del Té
El Boston Tea Party fou un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Va ocórrer el dijous 16 de desembre de 1773 a Boston, quan es llançà al mar tot un carregament de te. -
Declaració de drets
En 1774, els representants de les Tretze Colònies es van reunir a Filadèlfia i, després de proclamar la Declaració de Drets, es van iniciar els primers moviments d'armes. -
Period: to
Revolució americana
-
Naixement dels Estats Units d'Amèrica del Nord
-
L'esclat
A partir de 1780, els ministres d'Hisenda de Lluís XVI van intentar tallar la crisi econòmica. Per a ells era necessari que els privilegiats paguessin impostos. En 1787, el rei va convocar una assemblea per convèncer els privilegiats, però aquests es van negar a pagar impostos (revolta dels privilegiats). -
Pau de Versalles
El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. -
Assamblea d'impostos per la crisi
-
Primera Constitució de la història
El primer text constitucional espanyol pròpiament dit fou la Constitució de 1812, malgrat que la Constitució de Baiona de 1808 va ser un text imposat per Napoleó Bonaparte que no arribà a tindre vigència. -
La Burgesia
La burgesia és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques. -
La il·lustració
La Il·lustració va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic. Va aparèixer al Regne de França, al Regne Unit i a Alemanya a finals del segle XVII. -
Reunió dels Estats Generals en Versalles
-
Monarquia Constitucional
L'Assemblea Constituent tenia com a objectiu desmuntar l'antic règim i redactar una Constitució.
Al setembre de 1791 es va aprovar la Constitució, un text legislatiu que reconeixia: El règim polític era la monarquia parlamentària. Divisió de poders L'Assemblea seria elegida per sufragi censatari -
Period: to
Revolució francesa
-
Assamblea Legislativa
Durant aquest període es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir la tortura, obligar a pagar impostos a la noblesa i abolir els gremis. -
CONVENCIÓ REPUBLICANA
L'Assemblea Legislativa va ser reemplaçada per un govern republicà (Convenció Nacional). La Convenció va jutjar i va condemnar Lluís XVI per traïció, i el 21 de gener de 1793 va ser
executat a la guillotina. La Convenció va comptar amb diverses tendències ideològiques: Els Girondinos
Els Jacobins Al juny de 1793 els jacobins van aconseguir el poder (dictadura del "Terror"). Els girondins van ser perseguits i molts d'ells executats. -
Directori
Després de l'execució de Robespierre i d'altres elements jacobins, la Revolució es va endinsar en una fase moderada. En 1795 es va redactar la Constitució de l'any III. A més es va assajar la fórmula del Directori, així denominat perquè el poder executiu quedava en mans de 5 membres (directors). Un militar de prestigi, Napoleó Bonaparte va donar un cop d'Estat el 18 de novembre de 1799 (Brumari), recolzat per l'alta burgesia, per posar fi a el sistema. -
Consolat
En 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804). Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució de 1800. Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés de el poder als sectors més radicals. En 1802 es va fer nomenar cònsol vitalici causa del poder assolit. -
Period: to
Napoleó
-
L'Imperi
Napoleó Bonaparte va adquirir cada vegada més poder i en 1804 es va proclamar emperador. Va concentrar més poder en la seva persona i es va recolzar en l'alta burgesia i l'Exèrcit. Va promulgar un nou Codi Civil (1804) que garantia la llibertat individual, la igualtat davant la llei i la propietat privada. Va mantenir els principis de la Revolució: liberalisme, sobirania nacional, sufragi universal, separació de poders... L'educació va ser utilitzada com un mitjà de control moral i polític. -
Principis ideològics de la Restauració
-
Congrés de Viena
Durant l'època de la Restauració van tornar al poder els monarques de l'Antic Règim, els que van actuar com si la Revolució francesa mai hagués passat. El Congrés de Viena va ser convocat en 1814 amb l'objectiu de procedir al reajustament territorial d'Europa, després de la revolució. França va tornar a les fronteres que tenia abans de la revolució.
Es va enfortir als "Estats tap"
Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris. -
Period: to
Congrés de Viena
-
Revolució de 1820
L'onada revolucionària que va recórrer Europa en 1820 va afectar fonamentalment a Espanya, Nàpols i Grècia. El moviment es va iniciar a Espanya, on en 1820 el comandant Riego es va pronunciar contra la monarquia absolutista de Ferran VII, donant lloc al Trienni Liberal, en el qual els liberals van aconseguir que el rei jurés la Constitució de 1812 ( "La Pepa"). El moviment va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança, que va envair Espanya en 1823 i va restaurar l'absolutisme. -
Period: to
Rev. Liberals burgeses
-
Mort de Napoleó
-
Period: to
Unificacions
-
Grècia
Formava part de l'Imperi otomà o turc des de feia segles. En 1821 es va iniciar la insurrecció, i a l'any següent els grecs van proclamar la seva independència, que al no ser reconeguda pels turcs, va provocar l'inici d'una cruel guerra. En 1827, França i Anglaterra van intervenir militarment i van ajudar a derrotar l'Imperi otomà, que va reconèixer la independència grega en 1829. -
Bèlgica
Havia estat unida a Holanda en 1815. L'expansió de les idees liberals va fer que en 1830 triomfés la revolució i Bèlgica va proclamar la seva independència dels Països Baixos. Entre 1808 i 1826 les colònies espanyoles d'Amèrica continental es van rebel·lar contra la metròpoli, i es van declarar independents. -
Revolució de 1830
En elles es van mesclar reivindicacions de caràcter nacionalista (Bèlgica, Polònia, Itàlia i Alemanya) amb interessos de grups minoritaris burgesos i obrers. L'epicentre d'aquestes revolucions va ser França. Carlos X de Borbó (successor de Luis XVIII) hi havia restablert l'absolutisme monàrquic. Després de les revoltes de 1830 es va veure obligat a abdicar en la figura de Lluís Felip d'Orleans (1830-1848) qui va instaurar un règim polític liberal de signe doctrinari amb sufragi censatari. -
La primavera dels pobles
El moviment revolucionari de 1848 es va caracteritzar per la seva extensió en molts països, i perquè a més de el liberalisme i de nacionalisme, va tenir també un component de revolució social i obrera. Tot va començar a França. El règim corrupte de Lluís Felip va patir una revolució al febrer que el va expulsar de França i es va proclamar la II República. Després de l'aprovació de la Constitució de 1848 va ser nomenat president Lluís Napoleó Bonaparte. -
ITÀLIA
Itàlia estava dividida en vuit Estats (Llombardia i Vèneto ocupats per Àustria). Només el Piemont, governat per una monarquia liberal, la dinastia de Savoia, es manifestava a favor de la unificació de tota Itàlia. El procés unificador es va iniciar el 1859, quan Cavour, cap de govern piemontès, va iniciar una guerra contra Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia. Alhora, Garibaldi va enderrocar als monarques dels Estats de centre i sud d'Itàlia (Regne de les Dues Sicilias). -
ALEMANYA
En 1861, Guillem I va accedir al tro prussià i va nomenar canceller a Otto von Bismarck, que va propiciar una política militarista i agressiva amb els Estats veïns per aconseguir la unitat. En 1864 va declarar la guerra a Dinamarca, el 1866 a Àustria i el 1870 a França. La victòria li va permetre unir tots els Estats sota el ceptre del rei de Prússia. El 1871 es va produir la proclamació de la II Imperi alemany i de Guillem I com kàiser (emperador).