-
La Guerra dels Set Anys a Europa
La Guerra dels Set Anys a Europa (1756-1763) va motivar una crisi financera que la Corona va intentar pal·liar recorrent a nous impostos. -
Period: to
Revolució Francesa
-
Period: to
Revolució Americana
La revolució americana va ser la primera en què el liberalisme es va posar en pràctica. A més va ser l'origen del naixement d'un nou país, els Estats Units d'Amèrica (USA-EUA). -
Period: to
Som la revolució
Les noves idees il·lustrades i el creixement econòmic de l'XVIII van propiciar una època de profundes transformacions polítiques a Europa. Aquest procés es coneix com a revolució liberal burgesa. -
Motí del Té
Davant la protesta dels colons, aquesta es va veure obligada a retirar les taxes, excepte la de el té, fet que va provocar l'anomenat "Motí del Té" al port de Boston. -
Declaració de Drets
Els representants de les Tretze Colònies es van reunir a Filadèlfia i, després de proclamar la Declaració de Drets, es van iniciar els primers moviments d'armes. -
Declaració d'Independència
Thomas Jefferson, l'artífex ideològic de la revolució, va redactar una declaració on s'enunciaven els principis de sobirania nacional, divisió de poders i sufragi. Va ser la base de la Declaració d'Independència dels Estats Units. -
Impostos
Els ministres d'Hisenda de Lluís XVI van intentar tallar la crisi econòmica. Per a ells era necessari que els privilegiats paguessin impostos. -
Pau de Versalles
Gran Bretanya reconeix la independència dels Estats Units, després de la derrota a la batalla de Yorktown. -
Revolta dels privilegiats
El rei va convocar una assemblea per convèncer els privilegiats, però aquests es van negar a pagar impostos -
La primera Constitució
El nou Estat, que agrupava les tretze colònies, va tenir com a primer president a George Washigton, qui va redactar la primera Constitució de la història. -
Fi del Antic Règim
Decret d'Abolició dels drets feudals, pel qual es va suprimir el delme i els drets jurisdiccionals dels senyors feudals. -
Estats Generals en Versalles
Davant l'agreujament de la situació i la declaració de fallida, a el rei només li quedava convocar els Estats Generals, es van reunir els Estats Generals en Versalles; la noblesa i el clergat pretenien que es votés per estament, però els membres del tercer estat van defensar el vot per persona, el que els donava la majoria. -
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
-
Revolució Popular
Davant l'augment del preu de el pa i els rumors que el rei estava concentrant tropes a París, els ciutadans parisencs es van manifestar i van assaltar la Bastilla, antiga presó política de Lluís XVI i símbol de l'absolutisme.
Lluís XVI va acceptar les propostes del tercer estat i reconèixer la legalitat de l'Assemblea Nacional Constituent. -
Constitució francesa
-
Assemblea Legislativa
Durant aquest període es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir la tortura, obligar a pagar impostos a la noblesa i abolir els gremis. (1791-1792) -
Convenció Republicana
L'Assemblea Legislativa va ser reemplaçada per un govern republicà (Convenció Nacional). -
Dictadura del Terror
Els jacobins van aconseguir el poder. Els girondins van ser perseguits i molts d'ells executats. -
Guillotina Lluís XVI
La Convenció va jutjar i va condemnar Lluís XVI per traïció i va ser executat a la guillotina. -
Cop d'Estat de el 9 de Termidor
Quan va intentar una nova sèrie de detencions, es va produir el cop d'Estat de el 9 de Termidor, després del que va ser jutjat i executat. -
Directori (1795-1799)
Després de l'execució de Robespierre,es va redactar la Constitució de l'any III, en la qual es reconeixia la sobirania nacional i la separació de poders. -
El mandat de Napoleó
Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804). Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució de 1800. -
Period: to
Napoleó
Va concentrar més poder en la seva persona i es va recolzar en l'alta burgesia i l'Exèrcit. Va promulgar un nou Codi Civil (1804) que garantia la llibertat individual, la igualtat davant la llei i la propietat privada. Va mantenir els principis de la Revolució: liberalisme, sobirania nacional, sufragi universal, separació de poders... L'educació va ser utilitzada com un mitjà de control moral i polític, i la llibertat de premsa es va retallar. -
Cop d'Estat Napoleó
Un militar de prestigi, Napoleó Bonaparte va donar un cop d'Estat el 18 de novembre de 1799 (Brumari), recolzat per l'alta burgesia, per posar fi a el sistema. -
Cònsol vitalici
Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés de el poder als sectors més radicals. -
Codi Civil
Va promulgar un nou Codi Civil que garantia la llibertat individual, la igualtat davant la llei i la propietat privada. -
L'Imperi
Napoleó Bonaparte va adquirir cada vegada més poder i en 1804 es va proclamar emperador. -
Conquesta d'Espanya
Portugal es va posicionar al costat d'Anglaterra, de manera que Napoleó va decidir envair-ho. En el seu pas cap a Portugal, Napoleó va envair Espanya. -
Ferran VII
El moviment es va iniciar a Espanya, on en 1820 el comandant Riego es va pronunciar contra la monarquia absolutista de Ferran VII, donant lloc al Trienni Liberal, en el qual els liberals van aconseguir que el rei jurés la Constitució de 1812. -
Leipzig
Napoleo va ser vençut a Leipzig al 1813 va ser desterrat a l'illa d'Elba al 1814. -
Period: to
Congrés de Viena
França va tornar a les fronteres que tenia abans de la revolució. Es va enfortir als "Estats tap" per dificultar una possible expansió francesa: Bèlgica va assimilar a Holanda (Regne dels Països Baixos), Suïssa i Piemont que va incloure Savoia i Gènova. -
Period: to
Rev. Liberals burgeses
L'ordre de la Restauració va durar poc. El liberalisme s'havia afermat com a ideologia de la burgesia, i resultava inevitable que, aquest grup social que tenia el poder econòmic, acabés obtenint el poder polític. -
Mort de Napoleó
Va tornar a el poder durant cent dies (Imperi dels Cent Dies). Després de ser derrotat a Waterloo (1815), va ser desterrat a l'illa de Santa Elena on va morir en 1821. -
Grècia
Es va iniciar la insurrecció, i a l'any següent els grecs van proclamar la seva independència, que al no ser reconeguda pels turcs, va provocar l'inici d'una cruel guerra. -
Period: to
Santa Aliança
-
Bèlgica
Al 1815 estava unida a Holanda, l'expansio de les idees liberals va fer que en 1830 triomfés la revolució, i bèlgica va proclamar la independència dels Països Baixos. -
Independencia de Bèlgica
L'expansió de les idees liberals va fer que en 1830 triomfés la revolució i Bèlgica va proclamar la seva independència dels Països Baixos. Les colònies espanyoles d'Amèrica continental es van rebel·lar contra la metròpoli, i es van declarar independents. -
Turquia
Després d'una llarga guerra que va concloure en 1829, Turquia va reconèixer la independència de el nou Estat. -
Independencia de Grècia
Al 1827, França i Anglaterra van ajudar militarment i van ajudar a derrotar l'Imperi otomà, que va reconèixer la independència grega en 1829. -
Revolució del 1830
Reivindicacions de caràcter nacionalista (Bèlgica, Polònia, Itàlia i Alemanya) amb interessos de grups minoritaris burgesos i obrers. -
Carles X de Borbó
Es va veure obligat a abdicar en la figura de Lluís Felip d'Orleans (1830-1848) qui va instaurar un règim polític liberal de signe doctrinari (moderat) amb sufragi censatari. -
Alemanya
Alemanya estava fraccionada en 39 estats, i el principal problema per al seu unitat era la rivalitat entre Prússia i Àustria. Prússia va prendre la iniciativa primer i va potenciar una unió duanera que agrupava a gran part dels Estats alemanys. -
La primavera dels pobles
El règim corrupte de Lluís Felip va patir una revolució al febrer que el va expulsar de França i es va proclamar la II República, amb un clar matís social -
Fracàs de les revolucions
Van ser el punt de partida de les unificacions d'Itàlia i Alemanya. Van suposar un avanç per a les masses socials: ampliació de el dret de vot. Van ser el punt de partida per a una organització de el moviment obrer (sindicats i partits). -
Napoleó III
El nebot de Napoleó, es va proclamar emperador amb el nom de Napoleó III, donant a el trast amb la major part de les reivindicacions revolucionàries i inaugurant el Segon Imperi francès. -
Itàlia
Itàlia estava dividida en vuit Estats governat per una monarquia liberal, la dinastia de Savoia, es manifestava a favor de la unificació de tota Itàlia. Cavour va iniciar una guerra contra Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia. Alhora, Garibaldi va enderrocar als monarques dels Estats de centre i sud d'Itàlia (Regne de les Dues Sicilias). -
Itàlia
Estava dividida en vuit Estats. El procés unificador es va inciar quan Cavor es va iniciar una guerra contra Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia. Garibaldi va enderrocar als monarques dels Estats de centre i sud d'Itàlia. -
Guillem I
Va accedir al tro prussià i va nomenar canceller a Otto von Bismarck, que va propiciar una política militarista i agressiva amb els Estats veïns per aconseguir la unitat. En 1864 va declarar la guerra a Dinamarca, el 1866 a Àustria i el 1870 a França. -
Rei de Prússia
Es va produir la proclamació de la II Imperi alemany i de Guillem I com kàiser (emperador). -
Imperi Alemany
Es va produir la proclamació de la II Imperi alemany i de Guillem I com kàiser (emperador).