-
Olympe de Gouges
Marie Gouze, més coneguda com a Olympe de Gouges, fou una escriptora francesa, activista política, feminista i abolicionista. Va escriure l'any 1791 la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana. -
Lluís XVI
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). A la revolució va ser mogut per el poble cap a París. -
Maria Antonieta
Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 23 d'agost de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França als anys 1774-1792, muller de Lluís XVI de França. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg, fou arxiduquessa d'Àustria, i princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. -
Robespierre
Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre va ser un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República. Durant la Revolució simbolitzà les tendències democràtiques però també del Terror. Els seus seguidors l'anomenaven l'Incorruptible, mentre que els seus detractors el consideraven un dictador sanguinari.Fou un membre destacat del Comitè de Salvació Pública durant el període del Regnat del Terror. -
Theroigne de Mericourt
Théroigne o Lambertine de Méricourt. Va ser una de les pioneres en la lluita de gènere en la Revolució Francesa, cap del tercer cos d'exèrcit dels ravals i com una forma de demostrar la seva rebel·lia davant la manera minimitzada en què es tractava a la dona, vestia com a amazona , com a símbol de feminitat guerrera. -
Els Estats Generals
Els Estats Generals de França de l'antic règim van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Eren per buscar una solució a una crisi financiera o política -
Sans-culottes
Sans-culottes és la denominació que hom donava a la França de la Revolució al poble pla (obrers, artesans), que no vestien com la noblesa i la burgesia, amb calça curta (culotte) i mitges, sinó amb calces llargues. Inicialment, va ser un terme despectiu, però després va ser exhibit amb orgull pels revolucionaris. -
Assalt a la presó reial de la Bastilla
La presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava a set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. -
Jurament del Joc de Pilota
El jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort en la consecució de la revolució. -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
Marxa Sobre Versalles
La Marxa Sobre Versalles va tenir lloc del 5 al 6 d'octubre de 1789. La marxa va ser iniciada per les dones del mercat de París la matinada del 5 d'octubre de 1789, protestaven per l'augment de preus i per l'escassedat de pa. La seva consequencia va ser que el rei i la reina ban tenir que anar a Paris. -
Fuga de Varennes
La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos.La conseqüencia va ser que en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
La Constitucio de 1791
La Constitución francesa de 1791, la primera constitución escrita de la historia francesa, fue promulgada por la Asamblea Nacional Constituyente el 3 de septiembre de 1791 y aceptada por Luis XVI. Contenía la reforma del Estado francés, quedando Francia configurada como una monarquía constitucional. Va ser important perquè proclama la libertad de pensamiento y de prensa, y la libertad religiosa. -
Assalt al palau de les tulleries
La jornada del 10 d'agost de 1792 va ser una insurrecció, durant la Revolució francesa, que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI, per la qual cosa també és coneguda com la «segona revolució». El fet principal va ser l'assalt del palau de la Tulleries pels insurgents, membres de les seccions parisenques i dels sans-culottes de París, juntament amb les tropes «federades». La conseqüència va ser que Lluís XVI va ser sotmès a judici i condemnat a mort. Va ser guillotinat al gener de 1793. -
Les massacres del 2 de setembre
Les Massacres de Setembre foren una onada de violència que es patí a París entre el 2 i el 7 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa.El balanç final fou l'assassinat de la meitat de la població reclusa de París, unes 1200 persones, incloent-hi dones i joves. Durant el setembre de 1792, també va haver-hi matances d'aquest tipus, tot i que no van arribar a assolir la mateixa amplitud que a París.Actes esporàdics de violència, s'esdevindrien a tot arreu de França durant 10 anys més. -
Execució Del Rei Lluís XVI
L'execució de Lluís XVI, que va tenir lloc el dilluns 21 de gener de 1793, va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució francesa. Aquesta execució va ser realitzada a la plaça de la Revolució, anteriorment coneguda com a plaça de Lluís XV. La Convenció Nacional havia sentenciat a mort el rei el 17 de gener en una votació realitzada a viva veu per suggeriment de Marat, i en la qual la pena de mort es va imposar per 387 vots contra 334 vots per la presó perpètua o desterrament. -
Execució de Maria Antonieta
va succeir a París el dia 16 d'octubre de 1793 va morir a causa de decapitació i guillotina. -
Cop d'estat de Termidor
la Reacció Termidoriana o Convenció Termidoriana, va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa. Va anar dirigida contra els Jacobins els quals havien dominat el Comitè de Salvació Pública. Va ser impulsada per la votació de la Convenció Nacional per executar Maximilien Robespierre, Louis Antoine de Saint-Just, i d'altres líders membres del govern revolucionari. Va ser la fi de la fase més radical de la Revolució francesa. -
Mort de Robespierre
Va ser arrestat el 1794, va ser executat a la guillotina, i el seu cos i els dels seus vint-i-un partidaris van ser esquarterats. La defensa de la figura de Robespierre considerant moltes de les seves mesures necessàries per a la defensa de la Revolució; en tot cas, el retret que li fa és la persecució dels Hébertites i d'altres radicals. -
El Terror
El Regne del Terror fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina. Iniciat amb les Massacres del 2 de setembre, i es va accentuar durant els mesos de juny i juliol de 1794 quan es visqué la Grande Terreur. La fi del Terror va venir amb el cop del 9 de termidor de l'Any II.
