Portada

SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA

  • Eleccions Municipals del 12 d'abril de 1931.

    Eleccions Municipals del 12 d'abril de 1931.
    Es convoquen eleccions municipals al 12 d'abril de 1931 on els integrants del Pacte de Sant Sebastián (republicans) guanyen amb el 48,97% dels vots.
  • Period: to

    PERÍODE CONSTITUENT

    Després que el front popular hagi guanyat les eleccions de l'abril del 1931, automàticament declaren la República Espanyola i es forma un govern provisional format pels representants del Pacte de Sant Sebastián. Va començar el període constituent.
  • Proclamació de la República

    Proclamació de la República
    Dos dies després de la victòria republicana a les eleccions de 1931, es proclama la república espanyola a les grans ciutats i més tard a tot el país. Alfons XIII marxa a l'exili.
  • Estatut de Núria

    Estatut de Núria
    Una comissió d'experts i intel·lectuals es reuneixen al santuari de Núria i redacten un avantprojecte: l'Estatut de Núria, que definia el marc institucional de l'autonomia catalana.
  • Aprovació de la constitució de 1931

    Aprovació de la constitució de 1931
    Aprovada al 9 de desembre va ser la constitució amb contingut social més avançat de totes aprovades anteriorment. Amb un caràcter democràtic i progressista estava integrada per diferents punts entre els quals destacaven: Estat laic i republicà, divisió de poders i sufragi universal d'entre altres.
  • Period: to

    BIENNI REFORMISTA O D'ESQUERRES

    Després de crear la constitució del 1931 Alcalà Zamora president de la República anomenar Manuel Azaña president del govern, juntament amb una coalició de republicans. En aquest bienni es va evolucionar i avançar bastant social i culturalment.
  • Cop d'estat del general Sanjurjo

    Cop d'estat del general Sanjurjo
    Es coneix amb el nom de Sanjurjada l'intent fallit de cop d'Estat organitzat pel general José Sanjurjo. En desacord amb el règim republicà va intentar dur a terme un cop d'estat. Per culpa del fet que només va poder replegar una part dels militars de l'exèrcit de la república va fracassar.
  • Llei de reforma agrària

    Llei de reforma agrària
    Va ser un dels projectes més ambiciós del bienni reformista. Aquesta llei permetia l'expropiació de les terres dels grans terratinents per ser lliurades a les comunitats de pagesos, mitjançant la creació de l'Instituto de Reforma Agrària.
  • Aprovació de l'Estatut de Catalunya

    Aprovació de l'Estatut de Catalunya
    Després de molts obstacles i retallades l'Estatut de Catalunya va ser aprovat gràcies a la intervenció del president Manuel Azaña, que després de l'intent de cop d'Estat de Sanjurjo volia assegurar-se la fidelitat dels catalans.
  • Eleccions al parlament de Catalunya

    Eleccions al parlament de Catalunya
    Després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya el primer pas per a posar fi a l'etapa de la Generalitat provisional va ser convocar eleccions al parlament. Les va guanyar l'esquerra republicana de Francesc Macià
  • Creació de la Falange Espanyola

    Creació de la Falange Espanyola
    A causa de la gran pressió que rebia la coalició d'esquerra per part de la ciutadania, tant republicans com antidemòcrates, es van crear nous partits d'extrema dreta amb caràcter antidemocràtic. La falange espanyola va ser un d'aquests partits, creat per José Antonio Primo de Rivera.
  • Eleccions del 1933

    Eleccions del 1933
    A causa del descontentament de la coalició d'esquerres aquesta va ser dissolta i Alcalà Zamora va convocar eleccions el novembre de 1933. Aquestes eleccions les van guanyar els partits de centredreta. Va ser la primera vegada que van votar les dones.
  • Period: to

    BIENNI CONSERVADOR O NEGRE

    A causa de les fortes crítiques que va rebre el govern republicà, ja que les classes benestants els consideraven massa radicals i el sector obrer els considerava massa moderats, va acabar amb la desfeta de la coalició i amb la convocatòria d'eleccions per part d'Alcalà Zamora al mes de novembre del 1933. Les eleccions van ser guanyades pels partits de centredreta i va començar el bienni conservador.
  • Formació de govern

    Formació de govern
    Després de la victòria de les eleccions per part de les dretes Alcalà Zamora anomenà Lerroux com a guanyador i crearen un govern presidit per Lerroux i tres ministres de la CEDA. En conseqüència les esquerres i els sindicats es van radicalitzar. A Catalunya va continuar governant esquerra.
  • Llei de Contractes i Conreus

    Llei de Contractes i Conreus
    Lluís Companys, president de la generalitat del moment, va aprovar la llei de contractes i conreus la qual limitava l'import de l'arrendament i permetia als pagesos accedir a la propietat de les terres treballades fixant uns preus pactats. Va permetre millorar les condicions dels pagesos, però no es va arribar a aplicar a tot el país perquè va esclatar la revolució d'octubre.
  • Revolució d'octubre de 1934

    Revolució d'octubre de 1934
    L'arribada de la dreta al poder i l'obstrucció de les reformes fetes desembocar en la radicalització del PSOE i la UGT. Es van convocar manifestacions i vagues arreu del país i el govern declarà l'Estat de Guerra. Moltes van fracassar, però a Astúries, els miners juntament amb la UGT i la CNT van ocupar la conca minera amb armes d'una caserna de la guàrdia civil i dinamita. La revolta va ser sufocada per Franco i Goded amb gran repressió i molts morts.
  • Fets d'octubre de 1934 (Catalunya)

    Fets d'octubre de 1934 (Catalunya)
    A l'octubre de 1934 Lluís Companys, president de la generalitat, es va enfrontar al govern de Madrid i a la CEDA declarant l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Es va justificar dient que era un acte de suport a les protestes d'Astúries i la resta del país. En conseqüència van tornar a decretar l'Estat de Guerra i esclatà una revolta. Aquesta fou sufocada bruscament i es condemnà al govern de Companys a trenta anys de presó.
  • Dissolució del govern de Lerroux

    Dissolució del govern de Lerroux
    El 1935 Lerroux va intentar crear un nou govern per 5 ministres de la CEDA amb la intenció de fer una contrarevolució modificant la constitució. Va presentar un avantprojecte, però no va ser acceptar per la crisi que patia el govern. Per una banda diferents sectors de la dreta s'anaven dividint, i per l'altra banda hi havia escàndols de corrupció de Lerroux sortint a la llum, el més important el d'estraperlo, relacionat amb els jocs de casino. Lerroux va dimitir i es van convocar eleccions.
  • ELECCIONS DEL 1936

    ELECCIONS DEL 1936
    Al 16 de febrer de 1936 es va decidir convocar eleccions. Hi havia dos grans blocs enfrontats; El Front Popular, format per republicans, socialistes i comunistes. I el Bloque Nacional, format per monàrquics, la CEDA... Les eleccions van ser celebrades i les van guanyar el front popular. Es va formar un govern exclusivament d'esquerres i van reprendre totes les reformes fetes el 1931.
  • Period: to

    FRONT POPULAR

    Degut a la corrupció del govern de Lerroux i la seva dimissió, es van celebrar eleccions al 16 de febrer de 1936. Aquestes les van guanyar els republicans (front popular). Començant així el període del Front Popular.
  • Rumors colpistes

    Rumors colpistes
    Arreu del país es rumorejava un possible cop d'estat contra la república dut a terme pels militars a favor de la república. Per frenar aquests rumors es va decidir enviar els militars sospitosos a ubicacions on no suposaven cap perill. Franco a les canàries, Mola a Pamplona, Goded a les Balears... Tot i que el cop d'estat ja estava planejat des de febrer del 1936
  • Doble assassinat del juliol

    Doble assassinat del juliol
    La conflictivitat als carrers havia incrementat. La falange i l'esquerra s'enfrontaven de manera contínua i violenta fent inviable la reforma de Quiroga. La Falange va implantar la seva "dialèctica dels punys i les pistoles" fomentant la violència i el terror als carrers. L'assassinat del tinent Castillo (oficial d'esquerres) el 12 de juliol per part dels dretans, fou respost amb l'assassinat de Calvo Sotelo (líder de dretes) el 13 de juliol. Va ser l'espurna que desencadenà el cop i la guerra.
  • Insurrecció militar

    Insurrecció militar
    Arran de l'assassinat del líder de dretes, Calvo Sotelo, els militars antirepublicans enfadats van decidir donar inici al cop d'estat. Al 17 de Juliol Franco va començar conquistant Àfrica, i al 18 de juliol la resta de militars es van alçar (Goded, Mola...), desencadenant així la Guerra Civil Espanyola.