-
Period: to
La II segona República
Amb el nom de Segona República Espanyola es coneix el període polític de la història d'Espanya comprès entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII) i el 1 abril 1939 (data del final de la Guerra Civil Espanyola, que va donar pas a la dictadura del general Franco). El numeral «segona» obeeix a la necessitat de distingir-lo del anterior període republicà, la Primera República Espanyola. -
Period: to
PERÍODE CONSTITUENT
El mateix dia de la proclamació de la Segona República Espanyola, el 14 d'abril de 1931, el Comitè revolucionari va proclamar un decret pel qual encomana la presidència del Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola a Niceto Alcalá Zamora qui va forma un gabinet compost per republicans d'esquerra i dreta, socialistes i nacionalistes gallecs i catalans que, com a primeres mesures, aprova l'Estatut jurídic del Govern Provisional . -
Period: to
FRANCESC MACIÀ
Francesc Macià i Llussà va ser militar, polític independentista català i president de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. -
S'aprova la llei de divorci
El Govern aprova la Llei de Divorci. La influent Església catòlica va considerar les mesures preses pel Govern d'Azaña com a actes il·legals i ofensius. -
Eleccions municipals del 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com unes eleccions de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, va ser favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i va marxar d'Espanya dos dies després. -
Declaració de la II república
Després de les eleccions municipals, es declara a Espanya la Segona República. Als carrers succeeixen manifestacions multitudinàries de celebració, a les casernes es feien sonar l'Himne de Riego i La Marsellesa i els membres del pacte de Sant Sebastià, futur govern provisional, sortien de la presó o tornaven de l'exili a França. -
Period: to
GENERALITAT PROVISIONAL
Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol, Macià va arribar a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en recuperació del nom medieval de la Diputació del General. -
La religió deixa de ser obligatoria
L'ensenyament religiós a l'escola pública deixa de ser obligatòria, i va passar a ser voluntari -
El govern proclama la llibertat religiosa
Es decreta que el Ministeri d'Instrucció Pública és lliure de retirar les obres d'art que guardessin els edificis religiosos si s'estimava que corrien perill de resultar deteriorats. -
Manuel Azaña comença la reforma de l'exèrcit
La reforma militar de Manuel Azaña va ser el conjunt de decrets aprovats entre abril i setembre de 1931 pel Govern Provisional de la Segona República Espanyola (que després van ser ratificats per les Corts Constituents en l'anomenada "Llei Azaña") i les lleis posteriors aprovades per les Corts a proposta del ministre de la Guerra Manuel Azaña, càrrec que des d'octubre de 1931 va simultaniejar amb el de president del govern. -
Triomf electoral de la coalicio d'esquerres
A les eleccions van concórrer, d'una banda la Conjunció republicana-socialista, en la qual, encara que cada partit concorria amb el seu propi programa, s'incloïen el PSOE, els radicals de Lerroux, els radicalsocialistas, els progressistes (Dreta Liberal Republicana) i l'Acció Republicana d'Azaña -
Estatut de Núria
Va ser format per una comissió de 44 diputats elegits de forma indirecta, 25 dels quals pertanyien a Esquerra Republicana de Catalunya. -
La llei de defensa de la república és derogada
La Llei de Defensa de la República de 1931 és derogada. Poc temps després, el Govern d'Azaña cauria i Alcalá-Zamora li encarregaria formar govern a Alejandro Lerroux. -
Dimissió d'Alcala Zamora com a president del Govern
Alcalà Zamora dimiteix com a president del Govern pel seu desacord amb les polítiques laïcistes que defensava el Gabinet. Passarà a ser president de la República, mentre que Manuel Azaña el substituirà al capdavant de l'Executiu. -
Aprovació de la Constitució de 1931
La Constitució espanyola de 1931 va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 per les Corts Constituents després de les eleccions generals espanyoles de 1931 que van seguir a la proclamació de la Segona República i va estar vigent fins al final de la Guerra Civil Espanyola el 1939. La República espanyola a l'exili va continuar reconeixent la seva vigència fins a 1977, quan el procés polític de l'anomenada Transició Espanyola va permetre la redacció d'una nova Carta Magna democràtica. -
Period: to
Niceto Alcalá Zamora
Va ser un polític i jurista espanyol que va ocupar diversos ministeris durant el regnat d'Alfons XIII, la presidència del govern provisional de la Segona República i, finalment, el càrrec de president de la República Espanyola entre el 1931 i el 1936. -
Period: to
BIENNI REFORMISTA
El 28 de juny es van celebrar eleccions a les corts constituents, de nou amb victòria de les esquerres. Abans d'acabar l'any, el 14 d'octubre, Alcalá-Zamora dimiteix com a president del govern perquè al Parlament hi ha massa posicions laiques i reformistes per a un centrista com ell conserva, però, la presidència de la República, i n'assumeix el càrrec Manuel Azaña, fins aleshores ministre de la Guerra. -
Dissolucio de la companyia de jesus insurreció anarquista a l'alt llobregat
Iniciada la vaga general revolucionària, el moviment es propagà cap a altres poblacions mineres com Balsareny, Sallent, Cardona i Súria, on els vaguistes es feren els amos de la situació. -
Intent de cop d'Estat de Sanjurjo
Va ser un intent de cop d'estat fracassat per part de l'exercit Espanyol.Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, després d'una temporada al Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal), des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936. -
Llei de Bases per a la reforma agrària
S'aprova al Parlament la Llei de Bases per a la Reforma Agrària, el projecte més ambiciós de la Segona República per la seva importància econòmica i social que, però, no donarà els resultats desitjats. -
Aprovació de l'Estatut Català
Ràpida aprovació de l'Estatut català al Parlament. Després del Cop d'Estat fallit del mes anterior, la majoria dels intervinents coincideixen que embrancar-se en lluites intestines per qüestions menors posa en perill l'estabilitat de la República. El Cop d'Estat de Sanjurjo va fer conscient a la classe política que existien cert nombre de persones ben situades decidides a acabar amb el sistema ia instaurar una dictadura o restaurar la monarquia. -
Period: to
CATALUNYA AUTÒNOMA
Va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. -
Eleccions al parlament de catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i van ser les úniques d'aquell període històric. L'objectiu de les eleccions era que els ciutadans triessin els 85 diputats representants dels catalans. Distribució geogràfica de la població: Barcelona ciutat (24 diputats), resta de Barcelona (19 diputats), Lleida (14), Girona (14) i Tarragona (14). -
Insurrecció anarquista
La insurrecció correspon a la tàctica anarquista de la CNT i de la FAI de promoure agitacions socials que denunciessin les paupèrrimes condicions de vida de la classe treballadora espanyola, situacions que produirien l'anomenat "contagi revolucionari" en el qual s'iniciaria la revolució llibertària a Espanya.
CNT- Central sindical espanyola d'estructura confederal.
FAI- Organització fundada el 1927 a Valencià com a continuació de dues organitzacions anarquistes la portuguesa i la espanyola. -
Creació de la CEDA
Un grup de catòlics moderats funda la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) utilitzant l'Acció Popular com a nucli, si bé des del seu naixement el nou partit aglutina també els carlins i alfonsins. -
Eleccions municipals d'abril de 1933
Per primera vegada en la Història d'Espanya, les dones poden votar en unes eleccions. La seva incorporació en massa a la vida electoral té els resultats que s'esperaven, ja que era també la primera ocasió en què es presentaven candidats republicans en centenars de municipis rurals. -
Llei de Congregacions
La llei de Congregacions converteix en propietats públiques tots els béns de l'Església, no només els temples, sinó també els béns mobles. -
Revolució de Gener de 1933
Aixecament anarquista en l'àmbit nacional. Anarquistes de tota la geografia espanyola es rebel·len amb l'objectiu d'instaurar el comunisme llibertari. Diversos ajuntaments de províncies són incendiats de Barcelona els obrers i la policia s'enfronten. En alguns llocs com València o Sevilla es declara l'estat de guerra i es procedeix a la clausura dels sindicats obrers. -
Dissolució de les Corts i convocatòria de noves eleccions
Davant la impossibilitat de Lerroux d'assolir una majoria que garanteixi la governabilitat, es dissolen les Corts i es convoquen noves eleccions. -
Fundació de la Falange espanyola
Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS) era un partit polític espanyol d'ideologia feixista, fundat per José Antonio Primo de Rivera, primogènit del llavors desaparegut dictador Miquel Primo de Rivera, el 29 d'octubre de 1933. -
Period: to
BIENNI CONSERVADOR
A la tardor del 1933, ja eren evidents la crisi de la coalició republicanosocialista i el desgast del govern. El cap del govern, Manuel Azaña, va dimitir i el president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les corts i va convocar eleccions al novembre. -
Llei de contractes de conreu i lleis de bases
La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
El 15 de setembre de 1932 es va promulgar la Llei de Bases de la Reforma Agrària que contenia el mecanisme de la Reforma, condensat en 23 bases. Ideològicament i política, el tortós Marcel·lí Domingo hi tenia una part important. -
Dimissió de Lerroux
Davant les vacil·lacions del president de la República a promulgar la llei que perdonava Sanjurjo i els conspiradors de 1932, Lerroux va dimitir al maig de 1934 sent substituït per un altre radical, Ricardo Samper, qui comptava amb menys suports a les Corts. -
Llei de contractes de conreu declarada institucionalment
El Tribunal de Garanties Constitucionals, en el context d'una Espanya governada per les forces de dretes, va donar la raó a l'IACSI i anul·là la llei. Tanmateix, com a resposta, el Parlament de Catalunya tornà a aprovar el mateix text íntegrament tot desafiant l'autoritat d'un tribunal conformat pels polítics no catalans. -
Dimiteix el govern Samper
Regidor en 1911 i 1920 i alcalde entre 1920 i 1923 a la seva ciutat natal, durant la II República va ser triat diputat pel Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux el 1931 i 1933. Després de l'entrada en el govern dels radicals en les eleccions del 19 de novembre de 1933, va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indústria i Comerç. -
Insurrecció a asturies
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. -
Enforntament amb la generalitat
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola -
Period: to
LLUIS COMPANYS
Lluís Companys i Jover va ser un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya, ministre del Govern Espanyol, president de la Generalitat de Catalunya republicana durant la Segona República Espanyola i president d'ERC -
Period: to
SUSPENSIÓ DE L'ESTATUT
Després d'esgotar pràcticament el termini legal, el president de la República no li va quedar més remei que promulgar la llei que suspenia l'estatut d'autonomia català. -
La falange, il·legal
La Falange és declarada il·legal i José Antonio és detingut. -
Franco, cap del major Estat de l'exèrcit
Gil Robles nomena el general Franco cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, tenint en compte la seva gran tasca coordinadora en la revolució d'Astúries, que va ser molt elogiada. -
Lluís Companys és jutjat
Després d'Astúries i de Catalunya, el lloc on els esdeveniments d'octubre de 1934 van tenir major gravetat va ser al País Basc. Allà, durant la setmana que va durar la vaga insurreccional (del 5 al 12 d'octubre), hi va haver quaranta víctimes mortals entre elles, un personatge de la rellevància de Marcelino Oreja Elósegui, diputat per Biscaia el 1931 i 1933 i destacat militant tradicionalista. -
Lerroux dimiteix
Lerroux es veu forçat a dimitir després de l'escàndol del "estraperlo", que ve de la deformació al castellà de "Strauss Pearl", una famosa empresa d'apostes. -
Period: to
RESTABLIMENT DE L'AUTONOMIA
Va ser la primera legislació per a l'autogovern del País Basc. Durant la Segona República Espanyola es van desenvolupar diverses propostes. Al setembre de 1931 el primer projecte d'Estatut d'autonomia, comprenent Biscaia, Guipúscoa, Àlaba i Navarra, donat suport per carlistes i nacionalistes bascos, va ser rebutjat en les Corts Constituents per sobrepassar els límits constitucionals -
Period: to
Manuel Azaña Díaz
Va ser un polític, escriptor i periodista espanyol, president del Consell de Ministres (1931-1933) i president de la Segona República (1936-1939). Va destacar per les reformes que va implementar durant el seu govern, l'anomenat bienni social azañista, i pel seu paper com a cap del bàndol republicà durant la guerra civil espanyola. -
Period: to
FRONT POPULAR
El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
A Catalunya el president durant el govern del Front Popular va ser Lluís Companys, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya i que havia exercit d'advocat dels sindicalistes de la CNT. -
Niceto Alcalá Zamora, destituït
Per 238 vots a favor i 5 en contra, les Corts aproven la destitució com a president de la República a Niceto Alcalá Zamora. -
Manuel Azaña és elegit president de la II República
Manuel Azaña és elegit president de la II República després de ser destituït Niceto Alcalá Zamora. -
Muerte de Jose Castillo
A les deu de la nit, quan tombava la cantonada del carrer Augusto Figueroa amb Fuencarral, per encaminar a la caserna, quatre pistolers d'extrema dreta, carlins o falangistes, li disparen sense donar-li temps a treure la seva arma reglamentària. -
Inici de la insurreció militar
El cop d'Estat a Espanya del juliol del 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern constitucional de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any. El seu fracàs parcial va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, a establir una dictadura a Espanya que va estar vigent fins a la mort del dictador Francisco Franco el 1975. -
El front popular guanya les eleccions
El 16 de febrer, aconseguiran guanyar les últimes eleccions durant la Segona República, abans del cop d'estat que produiria la Guerra Civil. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
Detenció per membres de la Guàrdia d'Assalt de José Calvo Sotelo i posterior assassinat per un tret.