-
lfons XIII s’exilia i Espanya es proclama una República.
El rei s'exilia a causa del resultat de les eleccions, que fan entendre un rebuig a la monarquia. Per tant, sense el Rei, l'estat es proclama república. -
Eleccions generals
Es plantejava com una elecció entre la monarquia i la república. D’una banda, els partits oposats a la monarquia (republicans, socialistes, i nacionalistes d’esquerres) es van presentar units. D’una altra, els partits monàrquics es van presentar independentment. Van guanyar la coaliació republicana, posant el evidència el rebuig a la monarquia. Per tant, Alfons XIII es veu obligat a agafar l'exili. -
S’estableix un Govern provisional i Constitució.
Es forma un govern provisional per republicans, socialistes i catalanistes que van començar les primeres reformes. S'estableix la Constitució del 1931 rere les eleccions generals Espanyoles del 1931. -
Noves Corts. S’aprova la Constitució.
La Constitució de 1931 era molt progressista i era molt diferent a les que hi ha hagut al llarg de la història. Alguns punts eren: Reconeixia el sufragi universal masculí i femení. L’estat és no confessional, però es respectaven tots els cultes i creences.
Reconeixement d’àmplies llibertats públiques i privades.
Reconeix el dret a la propietat privada, però s’atorgava al govern el dret d’expropiar béns que es consideraven d’utilitat pública. -
Bienni reformista
Després d'aprovar-se la Constitució es va iniciar un nou Govern, presidit per Manuel Azaña i format per republicans d'esquerres i socialistes. Durant aquest Bienni va fer les següents reformes: religioses, educatives, militars, laborals i agràries. S'acaba al 1933. -
Intent de Cop d'Estat per Sanjurjo.
Per frenar les reformes i tornar a la situació anterior, es va organitzar un cop d’estat protagonitzat pel militar José Sanjurjo que el govern va poder evitar.
Les dretes es van agrupar políticament en la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA).Va sorgir també un grup feixista, la Falange Española (FE), dirigit per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador. A la oposició, també s’hi afegeixen els carlins i els monàrquics. -
S'aprova l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
L'estat estava en un procès de descentralització, que va donar la possibilitat d'elaborar l'estatut d'autonomia de Catalunya i País Basc. Galícia també ho va intentar, però amb la guerra civil es va aturar el procès. -
S'inicia el bienni conservador.
Durant aquest temps, es van promulgar lleis per restringir les llibertats civils i polítiques i hi va haver repressió contra els moviments obrers i els partits polítics d'esquerra. El Bienni Conservador es considera un dels factors que van contribuir al descontentament social i polític que va portar a la caiguda de la monarquia ia l'adveniment de la Segona República el 1931. -
Ceda "Tota la dreta va unir-se a la CEDA"
La CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) va ser un partit polític espanyol de la dreta conservadora i catòlica, fundat el 1933. La CEDA defensava una posició política conservadora, antirevolucionària i contrària a les reformes socials, i es va oposar a la Segona República i al moviment obrer. La CEDA va aconseguir el seu major suport electoral a les eleccions de 1933, i va formar part del govern de la Segona República el 1934. -
Altres eleccions
El Govern va acabar en una crisi per la pressió de la gent descontenta per les reformes, i per tant, va convocar eleccions. Van guanyar partits de centre-dreta. Aquests van preparar noves reformes, desametrallant les anteriors, i això va fer que les esquerres es tornessin encara més radicals del que eren. -
La CEDA entra al Govern
La CEDA (Confederación Española de Derechas Unidas), després de les eleccions, entra al Govern. El país va passar a estar dirigit per a una dreta conservadora. Això va provocar protestes i revoltes a tot Espanya, sobretot a Catalunya i Astúries. -
Noves eleccions.
Les esquerres es presenten juntes al Front Popular, i tracten de tornar al bienni reformista. Les dretes es presenten separades en la CEDA, Bloque Nacional i Falange Española. -
Van assassinar a dos tinents
José Castillo (esquerres) i José Calvo Sotelo (dretes. La revenja per aquelles dues morts, van fer que la guerra comencès abans del previst. -
Aixecament militar
Van donar un cop d'estat a Melilla, Tetuán i Ceuta, amb Francisco Franco on van unir-se altres falangistes. Es van apoderar dels òrgans del govern (ajuntaments, governs civils...) amb l'intenció de posar ordre al país.