-
Eleccions Municipals
Celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Period: to
Segona Republica
-
Proclamacio de la Segona Republica
Amb la qual cosa culminava el règim de la Restauració borbònica iniciat amb l'arribada al tron d'Alfons XII. La gent va sortir al carrer a demanar la republica. -
Assemblea a les corts
De nou amb victòria aclaparadora de les esquerres. Abans d'acabar l'any, el 14 d'octubre, Alcalá-Zamora dimiteix com a president del Govern perquè al Parlament hi ha massa posicions laiques i reformistes per a un centrista com ell (conserva, però, la presidència de la República), i assumeix el càrrec Manuel Azaña. -
Govern de Azaña
La primera legislatura republicana, presidida per Manuel Azaña no va satisfer ningú: les reformes realitzades o previstes van exasperar l'Església catòlica (ja que el govern prohibia l'ensenyament als religiosos i extingia la Companyia de Jesús), als terratinents i bona part dels militars mentre, a l'altre extrem, els anarquistes les van considerar insuficients. En aquest context, les mostres de rebuig a la República seran constants. -
Constitucio de la Republica
Aquestes són les principals característiques de la constitució espanyola de 1931: -República democràtica
-Estat integral: terme nou i ambigu que pretenia aproximar els republicans unitaristes i els federalistes.
-Sobirania popular.
-Sufragi universal masculí (el vot de les dones va ser aprovat en una llei posterior del 1932)
-Estat aconfessional: punt que comporta un debat intens en el moment de la seva redacció, perquè els diferents partits polítics no es posaven d'acord. -
Cop d'estat fracasat del general Sanjurjo
El cop d'estat de l'estiu de 1932 del general José Sanjurjo, conegut com la Sanjurjada , que fracassa i accelera l'aprovació de l'Estatut de Catalunya el 9 de setembre de 1932. -
Aprovacio de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
El primer estatut d'autonomia que s'ha redactat per Catalunya. De caire sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. -
Fundacio de la Falange Espanyola
És un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del General Miguel Primo de Rivera. El partit va ser donat a conèixer en un míting celebrat en el Teatre de la Comèdia de Madrid. -
La CEDA guanya les eleccions legislatives
Es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, el que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935 -
Mort Francesc Macia
Va ser militar, polític i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com L'Avi. -
Revolucio d'Asturies
Va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
El Front Popular guanya les eleccions
Es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. -
Assasinat de Calvo Sotelo
Durant molt de temps existí la teoria que aquesta assassinat fou una revenja per l'assassinat del tinent José Castillo quatre dies abans -
Cop d'Estat de Francisco Franco
La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat
