-
Period: to
Guerra del Francès
La Guerra del Francès, també coneguda com la francesa o Guerra de la Independència, va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1808 i 1814 en el context de les guerres napoleòniques, que va enfrontar Espanya, Regne Unit i Portugal amb l'imperi francès, que pretenia posar al tron d'Espanya al germà de Napoleó, José Bonaparte, després de les abdicacions de Baiona. -
Period: to
CRISIS DE L'ANTIC RÈGIM
España passa d'un sistema absolutista a un liberal amb sugrafi censatari. -
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular, recolzada pel príncep d'Astúries, Ferran VII, entre el 17 i el 19 de març del 1808, provocada per la situació d'Espanya després de les guerres europees i la crisi de l'absolutisme, i dirigida principalment contra Manuel Godoy. -
Constitució de Cadis
La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, coneguda com la Pepa, és la primera Constitució pròpiament espanyola. Aquesta consistia en un preàmbul i deu títols amb 384 articles, i va estar en vigència durant dos anys abans que el retorn de Fernado VII al tron provocara la seva derogació a València l'any 1814. -
Tractat de Valençay
El tractat de Valençay o Tractat de pau i amistat entre el rei Ferran VII i Bonaparte va ser un acord signat el desembre de 1813 al castell de Valençay, pel que l'emperador Napoleó I'oferia la pau i reconeixia Ferran VII com a rei d'Espanya i d'Índies, restituït com a sobirà amb plens poders, segons l'ordre establert per les lleis fonamentals d'Espanya. -
Tornada de Ferran VII
Ferran VII va estar fora d'Espanya des de la seva arribada a Baiona, el 20 d'abril de 1808. A França va romandre durant 6 anys, fins a la primavera de 1814. Després de la Guerra del Francès, Ferran VII decideix, el 13 de març de 1814, tornar a Espanya i al Tron. -
Period: to
Trienni liberal
Període entre 1820 i 1823 que constitueix l'etapa intermèdia de les tres en què es divideix el regnat de Ferran VII. S'inicia l'1 de gener de 1820 amb el pronunciament de Riego que obliga el rei Ferran VII a restablir la Constitució de Cadis de 1812 i acaba l'1 d'octubre de 1823 quan Ferran VII dissol les Corts, aboleix la Constitució i restableix la monarquia absoluta. Aquest període acaba desencadenant una reacció realista i l'ocupació de l'exèrcit francès dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. -
Arribada dels "Cent Mil Fills de San Lluís"
A l'abril de 1823 es produeix la invasió francesa dels anomenats "Cent Mil Fills de Sant Lluís" sota el comandament del duc d'Angouleme.
Les tropes franceses venien a restaurar l'absolutisme amb el suport de la guerrilla antiliberal. Aquesta invasió suposa el triomf de la contrarevolució a Espanya. -
Period: to
Dècada Ominosa
També anomenada Segona Restauració de l'Absolutisme, és el període que correspon a la darrera fase del regnat de Ferran VII d'Espanya, després del Trienni Liberal, en què va regir la Constitució de Cadis promulgada el 1812. Alguns historiadors estenen el període més enllà de la mort de Ferran VII, fins a la fi del sistema absolutista, perllongant-lo d'aquesta forma fins al 1834. -
Primera màquina de vapor
El 1833, la posada en marxa de la fàbrica Bonaplata al carrer dels Tallers, al llindar de les velles muralles de Barcelona, marca l'inici de la industrialització moderna a Catalunya, ja que va ser la primera a utilitzar la força del vapor per moure les grans màquines tèxtils fetes de ferro fos en lloc de fusta. -
Period: to
I Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina va ser una guerra civil a Espanya entre el 1833 i el 1840 entre els carlins, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins o cristins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó, el govern del qual va ser originalment absolutista moderat i va acabar convertint-se en liberal per obtenir el suport popular. Antigament va ser coneguda per la historiografia espanyola com a guerra dels Set Anys o primera guerra civil. -
Period: to
CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL
Període entre 1833 i 1868 en el que es vol consolidar el sistema liberal a Espanya. -
Desamortització de Mendizábal
La desamortització de Mendizábal va consistir en l'expropiació de les terres eclesiàstiques (denominades "mans mortes", per la seva improductivitat), que havien arribat a l'Església a través de donacions, herències i abintestats, i la seva subhasta de forma pública.
La mesura va ser proposada per Juan Álvarez de Mendizábal amb l'objectiu de recaptar fons per fer front a la Guerra Carlina. Va ser promulgada el dia 29 de juliol de 1837, durant el seu breu període com a ministre d' Isabel II. -
Constitució de 1837
La Constitució espanyola del 1837 es va promulgar a Espanya durant la regència de Maria Cristina de Borbó. Va ser una iniciativa del Partit Progressista per aprovar una constitució de consens amb el Partit Moderat que permetés l'alternança dels dos partits liberals sense que cada cop que canviés el govern calgués canviar la Constitució. Va estar vigent fins a 1845, quan el Partit Moderat va imposar la seva pròpia Constitució. -
Constitució de 1845
La constitució de 1845 es va promulgar durant la dècada moderada, quan la reina Isabel II va encarregar la formació de govern només als moderats. El general Narváez va presidir diversos governs. Aquesta constitució establia la sobirania compartida entre el rei i les Corts triades per un sufragi molt restringit. -
Period: to
II Guerra Carlina
La guerra dels matiners, segona guerra carlina o campanya montemolinista, va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc fonamentalment a Catalunya entre setembre de 1846 i maig de 1849. Es va deure al fracàs dels intents de casar Isabel II amb el pretendent carlí, Carlos Luis de Borbó. -
Inauguració del ferrocarril Barcelona-Mataró
El 28 d'octubre del 1848 sortia de Barcelona el tren que inaugurava el transport ferroviari a la península Ibèrica. Un trajecte de 28,25 quilòmetres fins a Mataró que va suposar tota una revolució a l'època i que no hauria estat possible sense el seu gran promotor, l'industrial mataroní Miquel Biada.
Aquest va ser un revulsiu per a l'economia, la societat i la cultura, va suposar un gran salt en la comunicació i la connectivitat entre les regions i va contribuir a la modernització del país. -
Desamortització de Madoz
Desamortització acordada al 1855 que va declarar en estat de venda tots els predis rústics, els urbans, censos i fòrums pertanyents a l'Estat, al clergat i qualssevol altres pertanyents a mans mortes.
L'objectiu principal d'aquesta desamortització va ser recaptar fons per solucionar els greus problemes de la hisenda pública espanyola -
Cop d'Estat d'O'Donnell
El general O'Donnell, amb el suport de França i Gran Bretanya, i des de l'ambaixada britànica a Madrid, va donar l'1 de juliol de 1856 un cop d'Estat que va posar fi a la presidència de Baldemoro Espartero com a president del Consell de Ministres d'Espanya, per convertirse ell en el president d'aquest Consell.
El seu govern durarà fins a octubre de 1857, any en què seria substituït per Narváez. -
Pacte d'Ostendre
El Pacte d'Ostende va ser l'acord signat el 16 d'agost de 1866 a la ciutat belga d'Ostende pel Partit Progressista i pel Partit Demòcrata, per iniciativa del general progressista Juan Prim, per enderrocar la monarquia d'Isabel II d'Espanya. Aquest pacte, al qual a principis de 1868 es va sumar la Unió Liberal, va ser l'origen de La Gloriosa, la revolució que el setembre de 1868 va deposar a la reina espanyola. -
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa o Revolució de Setembre o la Septembrina, va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya el setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic -
Period: to
SEXENNI DEMOCRÀTIC
Es coneix com a Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari al període de la història contemporània d'Espanya transcorregut des del triomf de la Revolució de setembre de 1868 fins al pronunciament de desembre de 1874, que va suposar l'inici de l'etapa coneguda com a Restauració borbònica. -
Constitució del 1869
Va ser aprovada sota el Govern Provisional de 1868-1871, després del triomf de la Revolució de 1868 que va acabar amb el regnat d'Isabel II i la que va estar vigent durant el regnat d'Amadeu I. Després de la proclamació de la I República només va estar en vigor el Títol I, i va ser restablida, encara que mantinguda en suspens, després del cop de Pavia. Finalment, va ser abolida el desembre de 1874. -
Period: to
III Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina va ser una guerra civil que va tenir lloc a Espanya del 1872 al 1876, entre els partidaris de Carles, duc de Madrid, pretendent carlí al tron, i els governs d'Amadeu I, de la I República i d'Alfons XII.
Les seves causes es relacionen amb la crisi de successió dinàstica poc abans de la fi del regnat de Ferran VII, però també amb la profunda crisi de després de la revolució de setembre de 1868 que va obligar la reina Isabel II a exiliar-se a França. -
Period: to
RESTARURACIÓ BORBÒNICA
Etapa política de la història d'Espanya desenvolupada sota la monarquia que es va estendre entre el 29 de desembre de 1874 (moment del pronunciament del general Arsenio Martínez Campos que va posar fi a la Primera República Espanyola) i el 14 de abril de 1931 (data de la proclamació de la Segona República). El nom fa referència a la recuperació del tron per part d'un membre de la Casa de Borbó, Alfons XII, després del parèntesi del Sexenni Democràtic. -
Constitució del 1876
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876, a l'inici del regnat d'Alfons XII, i va ser la base del règim polític de la Restauració borbònica. Es va mantenir en vigor fins al Cop d'Estat de Primo de Rivera de setembre de 1923, fet que la converteix en la constitució més longeva de la història d'Espanya fins aquest moment -
Fundació del PSOE
Fundat al 1879 per Pablo Iglesias Posse, durant cent anys es va definir com un partit de classe obrera, socialista i marxista, fins al Congrés Extraordinari de 1979, en què va abandonar el marxisme com a definició ideològica. Es va convertir en un de els dos partits polítics majoritaris d'Espanya, juntament amb el Partit Popular, havent governat el país durant la major part del règim constitucional iniciat el 1978. -
Fundació de la UGT
La Unió General de Treballadors i Treballadores és una organització sindical obrera espanyola. Fundada al Congrés Obrer de Barcelona de 1888, coincidint amb la celebració de l'Exposició Universal de Barcelona, per un grup de trenta-dos delegats, representants de quaranta-quatre societats d'oficis.
La seva missió principal és la defensa dels interessos laborals, socials i econòmics de les persones treballadores, actives o aturades. -
Period: to
Guerra de Cuba i Filipines
També coneguda com el "Desastre del 98", és el nom amb què s'anomena la pèrdua per part d'Espanya dels seus darrers territoris a Àsia i Amèrica, després de ser contundentment derrotada, l'any 1898, per una potència emergent, i amb ganes d'expandir-se internacionalment, com era els Estats Units dAmèrica.