-
Carlos IV
Rei d'Espanya entre 1748 fins a 1819. Fill i successor de Carles III. Va enfrontar a Espanya contra la França revolucionària en la Guerra de la Convenció (1794-1795) i va ser derrotat. Sota l'auspici del seu primer ministre, Godoy, va canviar radicalment la política exterior espanyola i es va aliar amb la França de Napoleó. -
José I Bonaparte
Durant les guerres napoleòniques, Josep I va actuar com enviat del seu germà i va signar tractats amb els Estats Units, Àustria, Gran Bretanya i el Vaticà. Va ser ambaixador a Roma en 1797 i va contribuir a la preparació del cop d'estat donat pel seu germà, el 9 de novembre de 1799. - Germà gran de Napoleó - -
Period: to
Guerra de la Independència contra Napoleón
L'any 1807, Godoy (ministre de Carles IV) i Napoleó van signar el Tractat de Fontainebleau amb la finalitat de repartir-se entre Espanya i França la Corona portuguesa. Van entrar a Espanya nombroses tropes franceses. El que al principi va ser un projecte portuguès, Napoleó el va convertir en un projecte peninsular. -
Tractat de Fontainebleau
Tracte entre Napoleó i Manuel Godoy (Representant de Carlos IV) en el qual s'aprova la invasió de França a Portugal i França acaba invaïnt la península ibèrica. -
Corts de Cadis
Es coneix com a Corts de Cadis a l'Assemblea constituent inaugurada a Sant Ferran el 24 de setembre de 1810 posteriorment traslladada a Cadis el 1811 durant la Guerra del Francès.
Les Corts van aprovar la nova Constitució de 1812 el 19 de març de 1812. Constava de 384 articles organitzats en deu títols. El principi que la sobirania resideix a la Nació, composta per ciutadans lliures i iguals, vertebra tot el text. -
Primera Constitució Espanyola
Aprovada un Dia de San José (19 de març), ‘La Pepa’ va introduir a Espanya en el liberalisme democràtic amb principis com la sobirania nacional, la separació de poders i el sufragi universal masculí. La llibertat de pensament i d'impremta van ser algunes aportacions d'una de les constitucions més avançades de l'època i referent per a les noves nacions que van sorgir a Amèrica amb la independència de les antigues colònies. -
Retorn de l'absolutisme amb Fernando VII
El Rei Ferran VII va tornar a Espanya al març de 1814 per a assumir el tron vacant. El monarca va recuperar el poder polític mitjançant el cop d'estat del general Francisco Javier Elío contra la Regència.
Per exemple, va anul·lar la Constitució de Cadis, va dissoldre les Corts i va suprimir la premsa lliure. Va tractar d'abolir el constitucionalisme i restablir el sistema monàrquic absolut que havia deixat en 1808. -
Juan Prim i Prats
Juan Prim i Prats va ser un militar i polític liberal espanyol del segle XIX que va arribar a ser president del Consell de Ministres.
El militar espanyol Juan Prim va ser nomenat capità general de Puerto Rico a l'octubre de 1847. El seu comandament va durar solament fins a juliol de 1848, però va ser suficient per a implementar un temible i terrible «Codi Negre». Mitjançant dures represàlies va intentar impedir la rebel·lió dels esclaus porto-riquenys. -
Pronunciament de Riego
El seu propòsit era forçar al monarca a abandonar el règim absolutista que havia restaurat en 1814, al final de la guerra contra Napoleó, i establir la constitució de les Corts de Cadis de 1812 -
Trienni liberal
El Trienni Liberal va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan. -
Period: to
Dècada Ominosa
Es denomina Dècada Ominosa al període de la història contemporània d'Espanya que correspon a l'última fase del regnat de Ferran VII d'Espanya, després del Trienni Liberal, en el qual va regir la Constitució de Cadis promulgada en 1812. -
Period: to
Invasió dels "Cent Mil Fills de Sant Lluís"
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís van ser un contingent de l'exèrcit del Regne de França que sota les ordres del duc d'Angulema, nebot del rei Lluís XVIII, va envair Espanya l'any 1823 per a posar fi al règim constitucional instaurat després del triomf de la Revolució espanyola de 1820. -
Pragmàtica Sanció de 1830
La Pragmàtica Sanció de 1830 no és una altra cosa sinó la publicació de l'acord de les Corts de 1789 convertit en Llei fonamental; per tant, la volta a la Llei de Partides i al dret de les femelles a la successió. -
Period: to
Estatu Real Martínez de la Rosa.
Després de la mort de Fernando VII i en un clima d'oberta oposició, la Regent María Cristina es va veure obligada a cedir mínimament davant els que reclamaven una volta al constitucionalisme de 1812 i va aprovar l'Estatut Real de 1834, una espècie de constitució atorgada. -
Mort de Fernando VII
Darrere la sobtada mort de Fernando VII la línia successòria del tron reial queda sobre la reina Isabel II de tan sols tres anys, és per això que el poder el regenta Maria Cristina (esposa del Rei mort) i el general Espartero. -
Desamortització de Mendizàbal
Les desamortitzacions van consistir en la confiscació per part de l'Estat dels béns de propietat eclesiàstica o civil per a vendre'ls en pública subhasta. -
Constitució Progresista
El règim que va instaurar la Constitució de 1837 va ser el d'una Monarquia constitucional. D'una banda, reforçava els poders del Rei, ratificant les facultats, que ja preveia l'Estatut Real, de convocatòria i dissolució de les Cambra, així com el dret de veto. -
Fi de la regència de María Cristina; comença Espartero
L'oposició de la Regent a la Llei d'Ajuntaments de 1840 (elecció alcaldes i regidors) unit a diversos problemes lligats a la vida privada María Cristina la van forçar a renunciar i a marxar fora del país. En la seva absència es va nomenar un nou Regent: el General Espartero (1841-1843).
Durant la seva curta regència, es va accelerar la desamortització dels béns eclesiàstics i es van retallar els furs basc-navarresos. -
Fi de la regència d'Espartero
L'acord lliurecanvista amb Anglaterra va derivar grans protestes a BCN que van ser durament reprimides. El bombardeig a BCN va portar a que Espartero perdés tota la seva fama fins i tot entre els propis progressistes. Una revolta militar organitzada pels moderats va precipitar la fi de la Regència de Espartero. Per a sortir del punt mort polític del país, les noves autoritats van accelerar, tot i tenir només tretze anys, la coronació com a reina d'Isabel II. -
Dècada moderada amb Narvàez
És el nom amb el qual es coneix al període del regnat d'Isabel II entre maig de 1844 i juliol de 1854, així anomenat perquè durant aquests deu anys els liberals conservadors del Partit Moderat van posseir en exclusiva el poder gràcies al suport de la Corona, sense que els liberals progressistes tinguessin la més mínima oportunitat per a accedir al govern. Va començar quan el líder, el general Narváez, va assumir la Presidència del Govern el 4 de maig de 1844 -
Constitució Moderada
Es va suprimir la fórmula de la sobirania de la nació per a reprendre la sobirania compartida per les Corts i el rei. Es van incloure modificacions en la composició del Congrés i en la durada del mandat parlamentari, que es va ampliar de tres a cinc anys. Vigent durant 24 anys, aquest text va protegir i va garantir drets i llibertats com a expressió, habeas corpus o inviolabilitat del domicili però va eliminar institucions de tradició progressista com el judici per jurat. -
Alfons XII
Alfons XII neix al 1857 al Palau Reial de Madrid, fill d'Isabel II. El 1868 va anar a l'exili a França amb la seva família. Alfons XII va ser el primer rei educat per regnar. Va estudiar a Viena, Paris i a la Cánovas del Castell Acadèmia Militar de Sandhurst a Gran Bretanya.
La seva mare va abdicar a favor seu el 1870 i ell tornaria a Espanya el 1874. Amb anterioritat havia signat el Manifest de Sandhurst constatant que estava a favor d'una monarquia parlamentària. Va morir al 1885. -
Period: to
Primera República
Després de l'abdicació del rei Amadeu I de Savoia l'11 de febrer del 1873, les Corts espanyoles van proclamar la Primera República de la història del nostre país, fa 146 anys.
El curt regnat d'Amadeu va ser provocat per les dificultats que va trobar pel camí en els seus dos agitats anys de corona, en què va haver d'enfrontar-se a la guerra de Cuba, a la Tercera Guerra Carlina, a les insurreccions republicanes i als monàrquics alfonsins que demanaven la restauració borbònica. -
Isabel II d'Espanya
Va regnar i amb un matrimoni obligat. Després d'un regnat convuls en 1868 una revolta contra ella la va obligar a marxar a l'exili a París. Durant el seu regnat va haver el sistema polític liberal, entre els dos partits liberals que lluitaran pel poder eren els moderats i els progressistes. Fora del sistema queden els absolutistes (carlistes) que reclamen el tron per a Carlos María Isidro i els seus successors, a causa d'aquests a Espanya hi haurà tres guerres civils.