-
Period: to
Regnat de Carles IV
- Inicia amb les reformes il·lustrades, però la seva debilitat política permet la influència de personatges com Manuel Godoy.
- Es caracteritza per l'inestabilitat política i econòmica, amb el creixent malestar de la població.
-
Period: to
Guerra Gran
Per por del contagi de les idees liberlals, Espanya es va unir a la coalicció internacional, va declarar la guerra a França i va enviar el Rosselló des de Catalunya. La contraofensiva francesa va significar la retirada del Rosselló i la invasió d'una part de la Cerdanya i de l'Empordà. -
Tractat de Fontainebleau
Va ser el tractat que va permetre que les tropes franceses travessessin Espanya per envair Portugal, aliada dels britànics. -
Resistència popular
Es van formar guerrilles per fustigar els francesos. A Catalunya els grups de voluntaris (miuelets i sometents) van derrotar els francesos a la batalla del Bruc. Paral·lelament, l'exèrcit espanyol va obtenir una victòria a Bailèn. -
Motí d'Aranjuez
Va ser una revolta popular contra Godoy i la seva influència al govern ja que el poble estava descontent amb la seva gestió. El motí es va desencadenar amb la destitució del príncep Ferran (fill de Carles IV) del seu càrrec com a Príncep d'Astúries. Com a resultat del motí, Carles IV es va veure obligat a abdicar a favor del seu fill Ferran, qui es va convertir en rei amb el nom de Ferran VII. També es va resultar la dimissió de Godoy. -
Period: to
Ofensiva Francesa
Napoleó va intervenir directament en el conflicte i va ocupar la major part d'Espaya. Algunes ciutats van resistir el setge uns quants mesos, com ara Girona, Tarragona i Saragossa.
Un com controlat el territori el 1812, Napoleó va desplaçar bona part de les tropes per envair Rússia. -
Period: to
Ofensiva francesa
Napoleó va intervenir directament en el conflicte i va ocupar la major part d'Espaya. Algunes ciutats van resistir el setge uns quants mesos, com ara Girona, Tarragona i Saragossa.
Un com controlat el territori el 1812, Napoleó va desplaçar bona part de les tropes per envair Rússia. -
Period: to
PROCÉS D'INDEPENDÈNCIA DE l'AMÈRICA HISPANA: primera fase
A Amèrica durant la Guerra del Francès també es van formar juntes controlades per les elits criolles. Van destacar les de Bogotà, Quito, Caracas i Buenos Aires. El 1811 el Paraguai va ser pioner a proclamar la independència. El retorn de Ferran VII va frenar el procés d'autogovern i va obligar les juntes a dissoldre's. -
Period: to
La Guerra del Francès
L'aixecament del Poble de Madrid va comportar l'inici de la guerra. -
Junta Suprema Central
Les abdicacions de Baiona van donar el tron espanyol a un monarca estranger. Aquest buit de poder va estimular la formació d'unes juntes locals integrades per patriotes amb l'objectiu de rebutjar la invasió i crear un govern legítim. La Junta Central es va crear amb la finalitat de controlar els esforços de les diferents juntes locals. Aquesta va convocar una reunió de Corts a Cadis, amb l'objectiu de redactar una Constitució. -
Aprovació de la Constitució "la Pepa"
La Constitució (coneguda po- pularment com "la Pepa"); establia la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi universal masculí i reconei- xia àmplies llibertats individuals. -
Period: to
Victòries angloespanyoles
L'exèrcit britànic, comandat pel mariscal Wellington, va arribar des de Portugal per ajudar a les tropes espanyoles, i va vèncer els francesos a Arapiles (1812) -
Tractat de Valençay
Napoleó va haver de reconèixer la veva derrota i, mitjançant aquest tractat, va retirar les tropes d'Espanya i va aliberar els reis a Baiona. -
Period: to
El Sexenni Absolutista
Després de recuperar el tron, i amb el suport dels absolutistes (Manifest dels Perses), va derogar la Constitució del 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts. El país tornava a la situació anterior a la Guerra del Francès, com si res no hagués passat. La seva acció de govern va anar acompanyada de la repressió dels liberals, que havien confiat que el rei es convertiria en un monarca constitucional. -
Period: to
Ferran VII: retorn a l'absolutisme
Ferran VII, aclamat com el Desitjat, va tornar a Espanya el 1814. El seu objectiu era regnar com un monarca absolut, però la difusió de les idees liberals durant la Guerra del Francès va dificultar la seva pretensió de restaurar l'absolutisme. -
Period: to
PROCÉS D'INDEPENDÈNCIA DE l'AMÈRICA HISPANA: segona fase
El 1816, després de la independència d'Argentina, la insurrecció es va generalitzar per tot el territori i va començar una guerra contra les tropes colonials. Després de diverses victòries militars (Boyacá, Carabobo, Chacabuco i Ayacucho) sobre els exèrcits espanyols, van aconseguir la independència Mèxic, Veneçuela, Xile, Equador, Colòmbia, Perú, Bolívia, Paraguai i Uruguai. L'any 1826 Espanya havia perdut totes les colònies excepte Cuba, Puerto Rico i les Filipines. -
Period: to
El Trienni Liberal
El 1823 el pronunciament del coronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla) va trobar prou suports per triomfar, i el rei va haver d'acceptar la Constitució del 1812. Per protegir la Constitució i fer front a l'oposició absolutista, es va organitzar la Milícia Nacional, un cos de voluntaris liberals armats. Ferran VII sempre va ser contrari a la nova situació i va demanar ajuda als monarques absoluts d'Europa per derrotar els liberals. -
Cent Mil Fills de Sant Lluís
La Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit que, amb el duc d'Angulema al capdavant, va tornar a instaurar l'absolutisme. -
Period: to
La Dècada Ominosa
L'última dècada del regnat de Ferran VII va comportar l'anul·lació de tota l'obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutisme. Tanmateix, els problemes polítics i econòmics van portar la monarquia absoluta a la seva crisi definitiva. -
Mort de Ferran VII
Quan Ferran VII va morir, els grups favorables a l'absolutisme es van negar a reconèixer Isabel, que només tenia tres anys, com a legítima successora a la Corona, i van apostar per Carles Maria Isidre. Per defensar el seu candidat, es van revoltar contra el govern de Maria Cristina de Borbó, que exercia la regència en nom de la seva filla. -
Period: to
Isabel II i la construcció de l'Estat liberal
Durant la minoria d'edat d'Isabel II (1833-1843) va començar la construcció d'un Estat liberal a Espanya, que es va institucionalitzar durant la Década Moderada i va entrar en crisi a partir del 1856. -
Period: to
La guerra carlina
L'Estat liberal es va implantar a Espanya enmig d'un conflicte armat, la guerra carlina, que va tenir un fort impacte a Catalunya. En aquesta guerra no tan sols estava en joc la persona que havia d'ocupar el tron, sinó també si s'havia de mantenir l'absolutisme o calia implantar una nova monarquia liberal. Els absolutistes donaven suport a la candidatura de Carles, que defensava l'Antic Règim, i els liberals donaven suport a Isabel II, que apostava per una monarquia constitucional. -
Period: to
La Primera Guerra Carlina
Durant el segle XIX hi va haver dues guerres carlines que van afectar el conjunt d'Espanya i una que es va desenvolupar només en territori català. La Primera Guerra Carlina va començar al País Basc i a Catalunya, on els carlins van controlar bona part de l'interior (l'Alt Urgell, la Garrotxa, el Solsonès i el Berguedà) i del Baix Ebre. El 1839 van ser derrotats per les tropes liberals del general Espartero i la pau es va signar en el Conveni de Bergara. -
Period: to
La regència de Maria Cristina
Als primers temps de la regència, Maria Cristina va buscar el suport dels liberals moderats, que van emprendre timides reformes. Tanmateix, una sèrie d'aixecaments militars i de revoltes populars van fer que entregués el poder als liberals progressistes, que volien aprofundir en el liberalisme. Juan Álvarez Mendizábal, va iniciar l'abolició de l'Antic Règim: reforma fiscal, dissolució del règim senyorial... També es van suprimir els privilegis de la Mesta, les duanes interiors i els gremis. -
El naixement d'Isabel, la filla gran de Ferran VII
El naixement l'any 1830 d'Isabel, la filla gran de Ferran VII, va provocar un conflicte dinàstic, perquè la llei sàlica impedia a les dones regnar. Per assegurar-li el tron, Ferran VII va dictar la pragmàti- ca sanció, que abolia aquesta prohibició i feia hereva la seva filla. Els sectors més intransigents s'hi van oposar i van reclamar el tron per a Carles, germà del rei i fervent partidari de l'absolutisme. -
Una nova Constitució
Una nova Constitució de caràcter progressista va reconèixer la sobirania nacional, tot i que amb sufragi censatari, i la divisió de poders (amb dues cambres, Congrés dels Diputats i Senat) i va atorgar amplis drets i llibertats individuals. -
Period: to
La regència del general Espartero
L'any 1837 els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal. Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina i el nomenament com a regent del progressista Baldomero Espartero. Per la forta oposició es va decidir avançar la majoria d'edat d'Isabel II, que va ser proclamada reina. -
Period: to
La Dècada Moderada
La arribada al tron d'Isabel va significar el predomini dels moderats, sota la direcció del general Narváez. En primer lloc, es va uniformitzar tota l'administració estatal i municipal, i només el País Basc i Navarra van conservar els seus antics drets forals. La deriva autoritària dels seus liders (Narváez i Bravo Murillo), la forta influència de les camarilles i el falsejament electoral van fer que els progressistes recorreguessin un altre cop al pronunciament militar. -
Guàrdia Civil
Per mantenir la llei en el medi rural es va crear la Guàrdia Civil. -
Constitució moderada
Les noves Corts van proclamar una Constitució moderada, que restringia el vot, limitava les llibertats i compartia la sobirania entre les Corts i la Corona. -
Period: to
La Segona Guerra Carlina
La Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica (mancança d'aliments i augment de l'atur) i pel suport al nou pretenent carlí (el comte de Montemolín, fill de Carles Maria Isidre). -
Concordat amb la Santa Seu
Es va firmar un Concordat amb la Santa Seu (1851), que assegurava el manteniment del culte i del clero i frenava el procés desamortitzador. També es van centralitzar els impostos en l'Estat, es va elaborar un Codi penal i un sistema d'instrucció pública nacional. -
Pronunciament de Vicálvaro
L'any 1854, el general O'Donnell va encapçalar una revolta popular contra els moderats. Va ser el pronunciament de Vicálvaro, en el qual va participar la Milicia Nacional i es van formar juntes revolucionàries. -
Period: to
El Bienni Progressista
Isabel II va cedir a les pressions i va donar el poder als progressistes, que van tornar a recórrer a Espartero. El govern va aprofundir en les reformes econòmiques amb tres lleis fonamentals: • Una nova desamortització que va afectar els béns comunals i dels ajuntaments (Desamortització de Madoz, 1855). • Una llei de ferrocarrils i una llei de mines per impulsar la xarxa ferroviària i l'explotació minera, malgrat que les van posar en mans de capital estranger. -
Period: to
La descomposició del sistema
Enmig de crisi, el govern confia a O'Donnell, líder d'Unió Liberal, partit centrista. Des de 1856, unionistes i moderats s'alternen al poder, excloent progressistes. Govern autoritari reprimeix oposició sense Corts. Política colonial al Marroc, Indoxina i suport a Mèxic. Crisi econòmica el 1866 agreuja règim isabelí, generant malestar social i aixecaments militars. Espanya enfronta divisió, protestes i malestar. Incertesa i canvi polític a l'horitzó. -
Period: to
LA REVOLUCIÓ I EL GOVERN PROVISIONAL
La Revolució del 1868 va ser impulsada per progressistes i demòcrates, als quals es van afegir els unionistes, i dirigida per l'almirall Topete i els generals Prim (progressista) i Serrano (unionista). Arreu del país es van formar juntes revolucionàries de suport al moviment revolucionari i les tropes lleials a la reina van ser vençudes a la batalla d'Alcolea. Com a conseqüència d'això, la reina Isabel II i el seu hereu Alfons van marxar a l'exili. -
Period: to
El Sexenni Democràtic
El setembre del 1868 la crisi de la monarquia isabelina va conduir a la "Gloriosa Revolució", una insurrecció per enderrocar Isabel II i democratitzar el sistema polític. Tanmateix, els governs sorgits de la revolució no van aconseguir donar estabilitat al nou sistema democràtic i durant el Sexenni es van proposar diferents fórmules polítiques, que van haver de fer front a nombrosos problemes. -
Aprovació de una nova Constitució
El mateix any es va crear un govern provisional amb la missió de democratitzar el sistema polític. Es van convocar unes Corts constituents que van redactar una nova Constitució democràtica. Aquesta restablia la sobirania nacional, incorporava el sufragi universal masculí i atorgava amplis drets i llibertats. L'Església se separava de l'Estat, però es comprometia a mantenir el culte i el clergat catòlic. La Constitució establia la monarquia constitucional, per això va caldre buscar un nou rei. -
Period: to
LA MONARQUIA D'AMADEU I
L'opció escollida va ser Amadeu de Savoia, representant d'una monarquia liberal que havia contribuït a la unificació d'Itàlia. Uns quants dies abans de l'arribada del nou rei, el seu principal valedor, el general Prim, va ser assassinat. Davant la gran quantitat de problemes, als quals es va unir una insurrecció independentista a l'illa de Cuba (1869), Amadeu I va decidir renunciar a la Corona i abandonar el país. -
Period: to
La Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II. Els carlins catalans van aconseguir algunes victòries (Alpens, 1873) i van ocupar ciutats com ara Berga, Manresa, Vic i Olot. L'ofensiva de l'exèrcit liberal de l'any 1875 va derrotar el carlisme a Catalunya, però la guerra va continuar un any més al País Basc i Navarra. -
Les eleccions
Les eleccions les van guanyar els republicans federals i les Corts van redactar un projecte de constitució federal que repartia les competències legislatives entre el govern central i les repúbliques federades, que no es va arribar a aprovar mai. -
Period: to
LA PRIMERA REPÚBLICA
Amb l'abdicació del rei, el febrer del 1873, les Corts van votar la proclamació de la República. Però aquest resultat no reflectia un suport real de la cambra a la nova forma de govern, perquè la majoria de diputats es reconeixien com a monàrquics. La República va ser rebuda amb entusiasme pels sectors populars de les grans ciutats, i el govern republicà va emprendre un programa de reformes econòmiques i socials. -
Cop d'Estat de Pavía
Un cop d'Estat liderat pel general Pavía va dissoldre les Corts i va entregar la presidència del govern espanyol al general Serrano, que va intentar estabilitzar una república conservadora i presidencialista. -
Period: to
La Restauració borbònica
El desembre del 1874 el pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos proclamava Alfons XII com a rei, i començava la restauració de la monarquia borbònica. -
Constitució del 1876
Es va proclamar per garantir l'estabilitat del nou règim. El text proposava la monarquia constitucional, amb sobirania compartida entre les Corts i el rei, unes Corts amb dues cambres i amplis poders per al monarca, i declarava l'Estat confessional. Es tractava d'un text que deixava molt oberts els repertoris de drets i les formes com s'havia d'exercir el sufragi. D'aquesta manera, cada govern els podia modificar segons les seves necessitats sense haver de promulgar una nova Constitució. -
Pacte d'El Pardo
Després de la mort del rei, la firma del Pacte d'El Pardo va consolidar l'alternança en el poder durant la regència de la seva dona Maria Cristina (1885-1902). L'ascens al poder dels liberals va comportar l'adopció del sufragi universal masculí el 1890. -
Partit Nacionalista Basc
L'abolició dels furs després de la Tercera Guerra Carlina va generar moviments de protesta que van convergir en la creació d'aquest partit. -
Insurrecció a Cuba
Va esclatar una nova insurrecció a Cuba com a conseqüència de la incapacitat de l'Administració espanyola de fer reformes polítiques a l'illa, dotarla d'autonomia i reduir el control econòmic des d'Espanya. En aquesta ocasió, els insurrectes van tenir el suport dels Estats Units, país perjudicat pels aranzels que li impedien comerciar amb l'illa. -
Tractat de París
Els Estats Units va declarar la guerra a Espanya després de l'enfonsament del cuirassat Maine a l'Havana. Espanya va patir una ràpida derrota i la firma del Tractat de París va segellar la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico.