-
6.1 La lluita per l’abolició de l'esclavitud: França
Després de la Revolució Francesa i la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà es va abolir l'esclavitud el 4 de febrer de 1794 en la Convenció Nacional. Pero Napoleó la va restablir el 20 de maig de 1802. L'abolició definitiva va arribar el 27 d'abril de 1848 signada per un decret del ministre nordcatalà i eminent científic Francesc Aragó. -
1.1. Napoleó es declara Cònsol:
Es va declarar primer cònsol de França fent un cop d'estat i rep poders casi dictatorials. -
1.1.Napoleó es declara Emperador de l'imperi francès:
Napoleó es declarat emperador a la catedral de Notre Dame. -
1.2 Les conquestes napoleòniques: Batalla d’Austerlitz
De les majors victòries de Napoleó.
El Primer Imperi francès va destruir la Tercera Coalició (forces combinades de ruso-austríacas) -
1.2 Les conquestes napoleòniques: Invasió francesa d’Espanya.
La Guerra del Francès fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès. Que s'inicià amb l'entrada de les tropes napoleòniques al territori espanyol. España va permitir l'entrada al Imperi Francès amb el motiu de proclamar la guerra a Portugal.
Va acabar el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Tornada provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol. -
3.1 La Guerra d’Independència:
Conflicte bèl·lic entre Espanya i França, que s'inicia amb els eixecaments revolucionaris a Madrid contra l'invasió francesa. El 21 de juny de 1813 la victoria va ser per les tropes aliades espanyoles, portugueses i britàniques, a la Batalla de Vitoria. -
5.1 Independència de l'Amèrica hispana: guerra de l'Independencia d'Argentina
S'anomena Guerra de la Independència Argentina o de les Províncies Unides del Riu de la Plata. Van participar forces militars de les Províncies Unides del Riu de la Plata, l'estat que va succeir al Virregnat del Riu de la Plata i que va precedir la República Argentina. -
3.1 La Constitució de Cadis:
La Constitució de Cadis del 1812 va provocar limitar el poder de la monarquia, l'abolició del feudalisme, la igualtat entre peninsulars i americans i va finalitzar la Inquisició espanyola.
Les Corts van estar compostes per una mica més de tres-cents diputats, dels quals prop de seixanta van ser americans. -
2.2. El regnat de Ferran VII a Espanya: El tractat de Valençay
Fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay (Primer Imperi Francès) l'11 de desembre de 1813, que posà fi a la Guerra del Francès. En aquest tractat l'emperador Napoleó I oferí la pau i reconegué Ferran VII com a rei d'Espanya -
1.3. La caiguda de Napoleó: Batalla WATERLOO
La batalla de Waterloo va formar part de les guerres napoleòniques. Allí, els soldats francesos de Napoleó Bonaparte van enfrontar els exèrcits de Gran Bretanya i Prússia. Va ser la darrera batalla de Napoleó. -
1.3. La caiguda de Napoleó: Exili Napoleó.
Napoleó va ser empresonat i desenterrat pels britànics a l'illa de Santa Elena, a l'Atlàntic, el 15 de juliol de 1815. Allí, amb un petit grup de seguidors, va dictar les seves memòries i va criticar els seus aprehensors. -
3.2. El Trienni Liberal a Espanya: pronunciament de Riego
Va tenir lloc el pronunciament militar del coronel Rafael del Reg, qui havia rebut el comandament del 2n Batalló d'Astúries, com a part d'un exèrcit expedicionari encarregat de sufocar les accions de els insurgents a les colònies d'Amèrica.
Després d'un èxit inicial, Riego va proclamar immediatament la restauració de la Constitució de Cadis (1812, La Pepa) i el restabliment de les autoritats constitucionals. -
5.1 Independència de l'Amèrica hispana: Independència de Colombia
La Independència de Colombia va ser un proces històric que va donar per acabada l'etapa de dominació de Espanya damunt Colombia. Un exèrcit republicà comandat per Simón Bolívar (conegut com el Libertador d'Amèrica, va ser un militar i polític) va creuar les muntanyes que separaven les províncies de Casanare i Tunja, i després d'una seria de batalles, va prendre el control de la capital, Santa Fe. El territori ocupat per els espanyols es va convertir a la República de Colòmbia, -
2.2. El regnat de Ferran VII a Espanya: Els Cent Mil Fills de Sant Lluís:
Fou un exèrcit enviat per França (abril de l'any 1823) en representació de la Santa Aliança, com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII perquè fos restaurat com a monarca absolut.
L'exèrcit va travessar la frontera espanyola i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a Cadis. Això va significar el final del Trienni Liberal i va començar el darrer període del regnat de Ferran VII, l'anomenada la Dècada Ominosa. -
3.3 Les Revolucions de 1820 i 1830 a Europa: Revolució francesa de Juliol.
•És va desencadena quan el 25 de juliol de 1830, Carles X de França va intentar assolir un cop de força mitjançant unes noves lleis.
•Quan varen ser publicades, ràpidament es varen generar una relació de sublevació i es va transformar en una revolució republicana.
•És varen organitzar barricades als carrers i els ciutadans es varen enfrontar a les forces armades reials.
• Al final varen decidir conservar la monarquia constitucional però varen canviar la dinastia. -
2.3.El Carlisme: Primera Guerra Carlina.
Es va iniciar amb la mort de Felip VII.
Enfrontament entre carlins(partidaris del monarca difunt) i els isabelle defensors de Isabel II. -
2.3 El Carlisme: Segona guerra Carlina.
( septembre de1846- maig de 1849):
Va tenir lloc a Catalunya. -
4.1 Revolució democràtica de 1848: Italia
Els revolucionaris reivindicaren constitucions liberals, l'expulsió dels austríacs i la reunificació de la península. El papa i els sobirans de Nàpols, Toscana i Piemont hagueren d'atorgar constitucions. Cinc dies de lluites als carrers de Milà obligaren les tropes austríaques a evacuar la Llombardia. Carles Albert I de Sardenya declarà la guerra a Àustria, fou derrotat a San Donato i a Novara. Roma, l'agitació dugué a la fugida de Pius IX i a la proclamació de la república. -
4.1 Revolució democràtica de 1848: França
Baixa burgesia i estudiants s'uneixen a les protestes dels obrers, el Govern monàrquic va intentar utilitzar les forces armades, pero es van negar, obligant a renunciar al Primer Ministre François Guizot. Alphonse va proclamar la República en nom del govern provisional. Va començar la Segona República Francesa, convocà eleccions per sufragi universal per a una Assemblea Constituent, dominada pels representants de la burgesia, clausurà els tallers nacionals. -
5.2 Unificacions d’Itàlia i Alemanya: Unificació d'Itàlia entre el 1859 i el 1870.
El procés es va iniciar des del regne de Piemont-Sardenya i els polítics dirigents van ser el rei Víctor Manuel II i el seu ministre Camilo Benso (comte Cavour).
El 1870, França es veu obligada a retirar l'exèrcit que defensava el Papa, i Piemont-Sardenya aprofita per controlar els Estats Pontificis, donant per finalitzada la unificació d'Itàlia amb capital a Roma. -
5.2 Unificacions d’Itàlia i Alemanya: Unificació d'Alemanya entre el 1864 i el 1871.
El procés es va iniciar des de Prússia i els polítics dirigents van ser el rei Guillem I i el seu canceller Otto von Bismarck.
El primer pas va ser la Guerra dels Ducats el 1864
El 1870 Prússia va derrotar França, i va poder finalitzar la unificació adherint els Estats del Sud.
Va quedar conformada Alemanya, el 1871 es va proclamar el II Imperi alemany amb Guillem I com a kàiser i Bismarck com a canceller. -
6.1 La lluita per l’abolició de l'esclavitud: Estats Units d'Amèrica
El moviment abolicionista es va formar el 1830 en els estats del nord dels Estats Units. El 1831 es va fundar la New-England Antislavery Society. Va neixer amb l'objectiu de acavar amb l'esclavitud. La possessió d'esclaus es va permetre fins al final de la Guerra de Secessió, Mitjançant la Proclamació d'Emancipació ( en la que es va declarar la llibertat de tots els esclaus l'any 1863) els abolicionistes americans van obtenir l'alliberació dels esclaus. -
4.3 Sexenni democràtic a Espanya: la revolució , "La Gloriosa"
Aquesta revolució tenia un objectiu clar: fer fora la reina Isabel II i apartar del govern els moderats. L'èxit de la revolució va provocar l'exili de la reina i l'arribada al poder de les forces polítiques marginades durant el regnat d'Isabel II (progressistes i demòcrates) -
4.2 La Comuna de París: "La semana sangrienta":
A abril els carrers de Paris varen ser bombardejats. Es tropes de Thieres varen entrar a la ciurat i va començar la Setmana Sagnant. Els habitants de la comuna de París varen posar resistència. No tenien ningú pla, feien barricades, convertien i morien. Això va facilitar a l'ejercit l'atac. París se va convertir en foc i fum, per bombes dels de Versalles. Les execucions per part del versallonesos varen ser replicades per els communards amb el fussilament dels reens. -
2.3. El Carlisme: Tercera Guerra Carlina
( 21 d'abril de 1872-28 de fabrer de 1876) :
Forces Carlina varen ocupar algunes ciutats de Catalunya interior.
Isabel ll era a l'exili i el rei Amadeu, el monarca des del 1871, no era gaire popular.
Carles Borbó va prometre a catalans , valencians i aragonesos el retorn de les constitucions que havia posat Felip V. -
5.3 Nacionalismes català i basc :
Tres guerres civils al segle XIX, que havien tingut un dels seus centres al País Basc i a Navarra, i que varen ser possibles gràcies al suport i recursos d'aquests territoris. El règim liberal va posar fi a n'aquesta autogovern. Els carlistes van mantenir durant anys una forta implantació als territoris rurals i les ciutats eren liberals i la burgesia de Bilbao es convertia en un pol del capitalisme espanyol. El nacionalisme basc tindrà un partit unificador i un líder: Sabino Arana.
