-
Invasió Napoleònica
L'Imperi napoleònic, que pretenia enderrocar a la dinastia dels Borbons i fer d'Espanya un Estat satèl·lit governat per un parent de Napoleó Bonaparte. L'exèrcit francès va ser secundat per tropes enviades per: el Regne d'Itàlia i el Gran Ducat de Varsòvia.La coalició hispà-anglo-portuguesa,per tropes d'Espanya, Gran Bretanya i Portugal. Aquestes forces professionals van ser secundades per gran quantitat de milicians locals, que van recórrer a la guerra de guerrilles per a combatre als invasors. -
Period: to
CRISI ANTIC REGIM
En aquesta època de crisi profunda tindrà lloc el principi de la fi de l'Antic Règim i la Guerra del Francès (1808-1814), fallida definitiva en l'evolució històrica d'Espanya i punt de partida d'un procés que culminarà, vint anys més tard, amb la revolució liberal. -
Period: to
Independencia de les colònies americanes
Entre 1808 i 1825, Espanya va perdre la major part de l'imperi colonial d'Amèrica.
L'any 1808 dominava un territori immens que s'estenia des de Califòrnia fins al cap d'Hornos, i des de l'Atlàntic al Pacífic.
L'any 1825, disset anys després, solament li restaven les illes de Cuba i Puerto Rico i les illes Filipines. -
Constitució de Cadis
El text fou aprovat per les corts de Cadis per 128 vots contra 24, i fou promulgat per la regència del regne el 19 de març de 1812 (dia de Sant Jose). Rompent amb l’Antic Règim, declara que la sobirania resideix en la “nació”. Defineix el govern com a monarquia moderada hereditària, declara la religió catòlica com a única religió oficial de l’estat i apunta el propòsit d’establir una divisió administrativa provincial. -
La Primera Maquina de Vapor
La màquina de vapor de Watt, va ser la primera màquina de vapor pràctica, convertint-se en una de les forces impulsores de la Revolució Industrial. -
Period: to
CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERL
La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, de Ferran VII.Aquest arribarà fins a la Revolució.El complex i imperfecte procés de modernització de les estructures socials i de la transformació de l'Estat espanyol en un sentit liberal i constitucionalista.Les condicions institucionals pròpies d'una economia de mercat moderna van quedar finalment establertes, superant-se, la societat d'Antic Règim. -
Period: to
I Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833. És la primera d'una sèrie de confrontacions anomenades genèricament Guerres Carlines. -
Desamortització de Mendizábal
La desamortització de Mendizábal va consistir en l'expropiació de les terres eclesiàstiques i la subhasta de forma pública. La desamortització de Mendizábal es va produir més específicament el 1836 i els efectes van arribar fins al 1851. L'estratègia bàsicament consistia en l'expropiació de tota mena de terres eclesiàstiques per després vendre-les. Aquests recursos es van fer servir per finançar la guerra carlina i posteriorment es van enfocar en les propietats municipals. -
Constitució del 1837
La Constitució Espanyola de 1837 va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845. A la vista dels enfrontaments que van sorgir entre moderats i progressistes, es va originar una crisi de l'Estatut Reial, la qual cosa va provocar que la Reina Regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies hagués de veure's forçada a restaurar la Constitució Espanyola de 1812. -
Constitució del 1845
El camí del règim constitucional del 1845 es va iniciar després d'una de les èpoques més difícils de la història d'Espanya: des de la Guerra del Francès, l'empremta que va deixar el règim gadità havia provocat reaccions de tota mena, tant absolutistes com liberals, que van contribuir a crear un clima d'anormalitat i desassossec, que s'arrossegaria fins al 1840. -
Period: to
II Guerra Carlina
Es va deure al fracàs dels intents de casar Isabel II amb el pretendent carlí, Carlos Luis de Borbón, que havia estat pretès tant per alguns sectors moderats isabelins. -
Ferrocarril Barcelona-Mataró
La Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró fundada el 6 de juny de 1845 construí el primer ferrocarril de la península Ibèrica entre Barcelona i Mataró. El 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Granollers amb l'objectiu d'arribar a Girona. -
Desamortització de Madoz
La llei Madoz de desamortització és una llei molt longeva, ja que va ser aplicada, amb algun període de suspensió, fins ben entrat el segle XX. Aquesta llei és filla del consens, que no va existir vint anys abans entre liberals i conservadors al voltant de la necessitat mobilitzar recursos per desenvolupar l'economia espanyola. -
Period: to
SEXENNI DEMOCRATIC
El Sexenni Democràtic és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. -
Constitució del 1869
La Nació espanyola, i en nom seu les Corts Constituents triades per sufragi universal, desitjant refermar la justícia, la llibertat i la seguretat, i proveir el bé de tots els que visquin a Espanya, decreten. -
Period: to
III Guerra Carlina
Les causes de la tercera guerra carlina es relacionen amb la crisi de successió dinàstica poc abans de la fi del regnat de Ferran VII, però també amb la profunda crisi que va travessar el país després de la revolució. Batalla que es va produir el 4 de juny de 1874 i en què van combatre Alfonso Carlos i la seva esposa Mª de les Neus i altres destacats caps carlins, però van ser derrotats per les forces de Despujols. -
Period: to
RESTAURACIÓ BORBONICA
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. -
Constitucio del 1876
El 29 de desembre de 1874 el General Martínez Campos va proclamar Alfons de Borbó, fill de la Reina exiliada Isabel II, com a Rei d'Espanya. S'obria, així, un període històric conegut com la Restauració, que va ser l'etapa política més estable del liberalisme espanyol del segle XIX, i l'artífex del qual va ser Antonio Cánovas del Castillo. -
Fundació del PSOE
La història del Partit Socialista Obrer Espanyol comença amb la fundació del partit al bar-restaurant Casa Labra de Madrid el 2 de maig de 1879 per un grup de treballadors i intel·lectuals, encapçalats pel tipògraf Pablo Iglesias Posse. Durant els seus prop de cent cinquanta anys ha estat i és un dels principals protagonistes de la vida política espanyola. Actualment, el seu secretari general Pedro Sánchez és el president del Govern d'Espanya. -
Altos Hornos de Bilbao
Altos Hornos de Bilbao fou una empresa creada el 29 d'abril a Bilbao de la fusió de tres empreses siderometal·lúrgiques: Altos Hornos y Fábricas de Hierro y Aceros de Bilbao, La Vizcaya i La Iberia, empreses que van anar en augment la seva competitivitat durant tota la dècada anterior exportant ferro i acer biscaí a tota Europa. En la seva fundació era la major empresa del país i el seu emplaçament era a Sestao i Barakaldo, proper als jaciments de ferro i d'alta tradició metal·lúrgica. -
Fundació de la UGT
El mes d'agost del 1888 constitueix una fita a la Història del moviment obrer espanyol, ja que es va crear la primera gran organització sindical i el Partit Socialista va celebrar el seu primer Congrés, nou anys després de la seva fundació. Tots dos Congressos es van celebrar a Barcelona.La Comissió Executiva del Congrés Nacional Obrer de Barcelona, composta per Toribio Reoyo, José Garrigó, José Borrell, Lluís Rosal, Martín Rodríguez, Salvador Ferrer, Tomàs Florensa, i Juan Boixadé. -
Period: to
Guerra de Cuba i de Filipines
El 10 de desembre de 1898, Espanya va signar amb els Estats Units el Tractat de París, pel qual renunciava a la seva sobirania sobre Cuba, Filipines, Puerto Rico i Guam, aquests tres últims en benefici dels Estats Units. Després del temps transcorregut, el Museu de l'Exèrcit convida a reflexionar sobre l'Espanya d'ultramar i la seva vigència actual en aquesta gran família de nacions que formen la Hispanitat.