-
Period: 27 BCE to 467
Imperi Romá
-
19
3.- La conquesta d’Hispània.
Guerra Púnica: Roma vs. Cartago, Saguntum ocupat per Anníbal. Conquesta romana: Ebre, Guadalquivir, Meseta, Numància, Nord. Divisió en províncies. -
Period: 27 to 476
4.- L’Imperi: de la “pax romana” a la crisi. 4.1 Octavi August, emperador.
- Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma)
-
Period: 27 to 467
4.2 L’organització de l’Imperi
- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
75
Una societat urbana
Els grups socials
La població romana de l'època imperial la formaven dos grans grups:
els homes lliures i els esclaus. Els homes lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Aquests darrers no tenien drets polítics. La majoria d'homes lliures tenien la civitas o ciutadania romana: no havien de pagar impostos per la terra, gaudien de drets polítics i les lleis els protegien. Tanmateix, entre aquest grup de ciutadans lliures hi havia grans diferències de fortuna. -
75
Una societat urbana
Els privilegiats El grup dels privilegiats el formaven els senadors, els alts càr-recs de l'Imperi i els plebeus molt rics. Constituïen l'anomenada nobilitas. També gaudien d'una bona posició els plebeus que es dedicaven a fer negocis i els que ocupaven càrrecs intermedis a l'Administració (equites o cavallers). -
75
Una societat urbana
Els artesans i els comerciants S'agrupaven en associacions professionals (collegii) i celebraven junts les festes i els oficis religiosos. -
75
Una sosietat urbana
La plebe: Gran masa de campesinos y asalariados urbnos. Dependen de subvenciones estatales y diversiones (panem et circenses). Esclavos comunes, liberados en aumento. -
94
3.2 La Crisi de la República al segle I aC.
Antigua Roma: Comicis, magistrados (Cónsules, Pretors) y Senado. Elecciones, gobierno, leyes, asesoramiento. Legado perdurable en historia occidental. -
97
2.2 Societat: Patricis i Plebeus
República Romana: Patricios (poder), Caballeros (riqueza), Plebeyos (sin derechos), Libertos (limitados), Esclavos (propiedad). Mujeres sin ciudadanía, roles tradicionales. -
97
2.3 Els ciutadans: la lluita per la igualtat.
Els patricis governaven amb privilegis. Els plebeus, sense drets polítics, lluitaven per igualtat. Progressivament, van aconseguir drets amb tribuns i lleis. -
99
El territori d’Espanya a l’antiguitat. Les Illes Balears.
Invasions i colonitzacions: Invasions indoeuropees al segle XI-VI aC: Penetració pels Pirineus, establiment a Catalunya i vall de l’Ebre. Fusió amb poblacions locals, aportant metal·lúrgia, agricultura i ramaderia.
Pobles preromans: Celtes: Economia agrícola i ramadera, metal·lúrgia, vida en castrum, tribus.
Ibers: Economia agrícola, ciutats emmurallades, escriptura, cultura avançada.
Celtibers: Regió de Sòria, fusió celtes i íbers. -
123
4.- Les Illes Balears en temps del romans.
Conquesta romana de les Balears al 123 a.C., colònies fundades, influència romana en economia, cultura i vida quotidiana. -
Period: 146 to 14
3.- Expansió i crisi de la República 3.1 L’expansió de Roma
- 146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida.
-
Period: 262 to 146
3.- Expansió i crisi de la República 3.1 L’expansió de Roma
- 264-146 aC. guerres púniques (Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
467
4.3 Pax Romana i crisi de l’Imperi
Siglos I-II d.C.: Pax Romana, máxima extensión y prosperidad. Romanización intensificada.
Siglos III-V d.C.: Crisis del Imperio. Causas: ataques bárbaros, debilidad imperial, crisis económica.
395 d.C.: División del Imperio por Teodosio.
476 d.C.: Caída del Imperio Romano de Occidente, dominado por bárbaros. Oriente perdura como Imperio Bizantino. -
467
La fi de l'Imperi d'Occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
467
La fi de l'Imperi d'Occident
Pobles germànics: Vida diferent de la romana. Institucions polítiques rudimentàries, sense escriptura ni ciutats. Seminòmades, ramaderia i agricultura familiar. Domini en metal·lúrgia i organització familiar-clanar sota monarca militar. -
467
La fi de l'Imperi d'Occident
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana. -
467
La destitució del darrer emperador
Inicis d'Edat Mitjana: Caiguda Imperi Romà per invasions hunes, Odoacre destitueix darrer emperador. Contacte pobles preromans amb fenicis, grecs, cartaginesos. -
476
1.2 Les etapes de la història de Roma segons el seu govern són
1.2 Les etapes de la història de Roma segons el seu govern són
- Monarquia (753-509 aC)- República (509-27 aC)
- Imperi (27 aC - 476 dC)
- República (509-27 aC)
-
476
La fi de l'Imperi d'Occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
476
Els pobles germànics
Pueblos germánicos: Vida distinta a romanos. Instituciones primitivas, no escritura, no ciudades, no moneda. Seminómadas, ganadería, agricultura familiar. Metalurgia, organización familiar-clanar bajo monarca. -
Period: 500 to 250
3.- Expansió i crisi de la República 3.1 L’expansió de Roma
- 500-250 aC. expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Period: 509 to 27
La Roma Republicana 2.1 Assemblees i magistrats de la República.
Estructura política romana: Comicis (asambleas), magistrados y Senado. Elecciones, gobierno anual, ratificación de leyes y dirección política. -
753
1.- Els orígens de Roma.
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum (en llatí significa “la nostra mar”), ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia. llatins: al Laci (centre) - etruscs: centre i nord - grecs: al sud i Sicília - cartaginesos: Sardenya i Sicília Fundació de Roma 753 aC. al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil -
753
Etapes: 1.3 Monarquia:
El rei tenia els poders màxims
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. - Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc: