Roma Grup 12 2ºESO B

  • 753 BCE

    Ròmul 753-717 aC

    Ròmul 753-717 aC
    Ròmul 753-717 aC
  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    La fundació de Roma va ser al 753 aC. al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal).
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

  • 717 BCE

    Numa Pompili 717-672 aC

    Numa Pompili 717-672 aC
    Numa Pompili 717-672 aC
  • 672 BCE

    Tul·li Hostili 672-640 aC

    Tul·li Hostili 672-640 aC
    Tul·li Hostili 672-640 aC
  • 640 BCE

    Ancus Marci 640-616 aC

    Ancus Marci 640-616 aC
    Ancus Marci 640-616 aC
  • 616 BCE

    Tarquini I 616-578 aC

    Tarquini I 616-578 aC
    Tarquini I 616-578 aC
  • 576 BCE

    Servi Tul·li 578-534 aC

    Servi Tul·li 578-534 aC
    Servi Tul·li 578-534 aC
  • 534 BCE

    Tarquini II el Superb 534-509 aC

    Tarquini II el Superb 534-509 aC
    Tarquini II el Superb 534-509 aC
  • 509 BCE

    Revolta

    Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

  • 500 BCE

    Expansió a la Península Itàlica

    500-250 aC. expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
  • 264 BCE

    Guerres Púniques (Cartago)

    Guerres Púniques (Cartago)
    264-146 aC. guerres púniques (Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
  • 238 BCE

    Les guerres entre Roma i Cartago.

    Les guerres entre Roma i Cartago.
    Les guerres entre Roma i Cartago.
    • 238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
  • 218 BCE

    Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. (La conquesta romana de la Península Ibèrica.)

    Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. (La conquesta romana de la Península Ibèrica.)
    La conquesta romana de la Península Ibèrica.
    • 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
  • 202 BCE

    Derrota dels cartaginesos. (La conquesta romana de la Península Ibèrica)

    Derrota dels cartaginesos. (La conquesta romana de la Península Ibèrica)
    202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).
  • 154 BCE

    Període d’expansió romana (La conquesta romana de la Península Ibèrica)

    Període d’expansió romana (La conquesta romana de la Península Ibèrica)
    154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
  • 146 BCE

    Expansió pel Mediterrani Oriental...

    146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
  • 133 BCE

    Consolidació de l’ocupació de la Meseta. (La conquesta romana de la Península Ibèrica)

    • 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
  • 123 BCE

    Conquesta de les Balears

    Conquesta de les Balears
    Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
    Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon
  • 29 BCE

    Ocupació del Nord de la Península. (La conquesta romana de la Península Ibèrica.)

    29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

  • 1 CE

    L’aparició del cristianisme

    L’aparició del cristianisme
    Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
    -Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
    -Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
    -Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
  • 27

    El fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil

    El fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil
    Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
  • 313

    L’emperador Constantí

    L’emperador Constantí
    • 313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
  • 380

    L’emperador Teodosi

    L’emperador Teodosi
    380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir
  • 395

    Teodosi divideix l’imperi

    Teodosi divideix l’imperi
    Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).
  • 473

    Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma

    Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.
  • 476

    Odoacre

    Odoacre
    Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.