-
753 BCE
Ròmul 753-717 aC
Ròmul 753-717 aC -
753 BCE
Fundació de Roma
La fundació de Roma va ser al 753 aC. al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal). -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
-
717 BCE
Numa Pompili 717-672 aC
Numa Pompili 717-672 aC -
672 BCE
Tul·li Hostili 672-640 aC
Tul·li Hostili 672-640 aC -
640 BCE
Ancus Marci 640-616 aC
Ancus Marci 640-616 aC -
616 BCE
Tarquini I 616-578 aC
Tarquini I 616-578 aC -
576 BCE
Servi Tul·li 578-534 aC
Servi Tul·li 578-534 aC -
534 BCE
Tarquini II el Superb 534-509 aC
Tarquini II el Superb 534-509 aC -
509 BCE
Revolta
Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
-
500 BCE
Expansió a la Península Itàlica
500-250 aC. expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
264 BCE
Guerres Púniques (Cartago)
264-146 aC. guerres púniques (Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
238 BCE
Les guerres entre Roma i Cartago.
Les guerres entre Roma i Cartago.- 238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
-
218 BCE
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. (La conquesta romana de la Península Ibèrica.)
La conquesta romana de la Península Ibèrica.- 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
-
202 BCE
Derrota dels cartaginesos. (La conquesta romana de la Península Ibèrica)
202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
154 BCE
Període d’expansió romana (La conquesta romana de la Península Ibèrica)
154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància). -
146 BCE
Expansió pel Mediterrani Oriental...
146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
133 BCE
Consolidació de l’ocupació de la Meseta. (La conquesta romana de la Península Ibèrica)
- 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
-
123 BCE
Conquesta de les Balears
Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon -
29 BCE
Ocupació del Nord de la Península. (La conquesta romana de la Península Ibèrica.)
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
-
1 CE
L’aparició del cristianisme
Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
-Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
-Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
-Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
27
El fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
313
L’emperador Constantí
- 313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
-
380
L’emperador Teodosi
380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir -
395
Teodosi divideix l’imperi
Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
473
Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. -
476
Odoacre
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.