ilustracció i revolució Françesa

By Roquet
  • Mort de Carles ll d'Habsburg

     Mort de Carles ll d'Habsburg
    Carles II de Castella, dit l'Encantat, va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700. Com que va esdevenir rei sent menor d'edat, va actuar com a regent la seva mare, Maria Anna d'Àustria.
  • Gran Aliança de la Haia

    Gran Aliança de la Haia
    Tractat signat per Àustria, Holanda i Anglaterra, el 7 de setembre de 1701, per tal d’oposar-se a Lluís XIV de França i a l’accessió del seu net Felip al tron dels regnes hispànics.
    Holanda i Anglaterra feien costat així a Àustria, que havia iniciat les hostilitats contra França.
  • Period: to

    Gerra de succsessió espanyola

    La Guerra de Successió Espanyola va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
  • Pacte de Gènova

    Pacte de Gènova
    El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
  • Tractat d'Utrecht

    Tractat d'Utrecht
    El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
  • Decret de nova Planta

    Decret de nova Planta
    Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719, que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
  • Period: to

    Redacció de l'Enciclopèdia

    L'Encyclopédie fou un voluminós compendi de coneixements en francès a càrrec de Denis Diderot i Jean-le-Rond d'Alembert. És considerada un típic exponent del projecte de la Il·lustració.
  • Boston Tea Party

    Boston Tea Party
    El Boston Tea Party fou un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Va ocórrer el dijous 16 de desembre de 1773 a Boston, quan es llançà al mar tot un carregament de te.
  • Declaració d'Independència dels EUA

    Declaració d'Independència dels EUA
    La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica és un document redactat pel segon Congrés Continental a la Cambra Estatal de Pennsilvània de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776— que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic.
  • Constitució dels EUA

    Constitució dels EUA
    La Constitució dels Estats Units és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre del 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània, i després va ser ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats.
  • Reunió del estats Generals a Versalles

    Reunió del estats Generals a Versalles
    Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats
  • Assalt a la Bastilla

    Assalt a la Bastilla
    La Presa de la Bastilla a França es va dur a terme el 14 de juliol de 1789, durant el començament de la Revolució Francesa, quan una multitud d'almenys 3.000 ciutadans es va llançar en assalt del que representava una fortalesa real als afores de París , coneguda formalment com “Bastilla Saint-Antoine
  • l Republica Francesa

    l Republica Francesa
    La Primera República Francesa va ser proclamada el 22 de setembre de 1792. Lluís XVI va ser destituït com a rei, posant fi a la monarquia francesa. La República va durar un total de dotze anys, fins a l'establiment del Primer Imperi Francès per part de Napoleó Bonaparte el 1804.
  • Period: to

    Convencions: Girondina

    Girondí era el nom d'un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Nacional i de la Convenció Nacional franceses, que estava compost per diversos diputats procedents de la Gironda. Pertanyien, majoritàriament, a la burgesia provincial dels grans ports costaners.
  • Execusió de Lluís XVl

    Execusió de Lluís XVl
    Lluís XVI, antic rei de França des de l'abolició de la monarquia, va ser executat públicament el 21 de gener de 1793 durant la Revolució Francesa a la Place de la Révolution de París.
  • Period: to

    Convencions: Jacobina

    El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució. El seu origen es troba en el Club Bretó format a Versalles com a grup dels diputats bretons dels Estats Generals de França. En el moment màxim de la seva influència, n'hi havia entre cinc mil i vuit mil afiliats a tot França, amb un total d'uns cinc-cents mil membres. Després de la reacció Termidoriana, el club fou clausurat.
  • Period: to

    Convencions: Termidoriana

    La Reacció Termidoriana o Convenció Termidoriana, va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa. Va anar dirigida contra els Jacobins els quals havien dominat el Comitè de Salvació Pública. Va ser impulsada per la votació de la Convenció Nacional per executar Maximilien Robespierre, Louis Antoine de Saint-Just, i d'altres líders membres del govern revolucionari. Va ser la fi de la fase més radical de la Revolució francesa.
  • Cop d'estat de Napoleó

    Cop d'estat de Napoleó
    El cop d'estat del 18 de brumari, (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.