-
Aparició de l'enciclopèdia.
Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria). -
Colònies d'EE. UU. independitzades.
La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees. -
Es convoquen els estats generals.
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa , clergat (segon estat) i la resta del poble. Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. Van ser convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789 -
Convocatòria de l'assemblea nacional constituent.
L'Assemblea Constituent de 1789 és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès. -
Sala de joc pilota de Versalles
La "Sala del Joc de Pilota de Versalles", fou la que va donar lloc a l'Assemblea Nacional (1789). Es va haver de fer en aquest lloc, ja que el rei Lluís XVI, havia tancat les sales on s'havia fet l'anterior assemblea, pel simple fet que havia creat molta discussió. Qui ja sabia d'aquesta informació eren els representants de la Noblesa i del Clergat, però els que representaven el tercer estat, no ho sabien, perquè van arribar al palau de Versalles, i es van trobar amb les portes tancades. -
Presa de la bastilla.
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. -
Migració de Lluís XVI i Maria Antonieta a París.
Degut al rumor de que el rei volia formar un exercit, la població el pressiona molt i decideix canviar-se de residencia a París al palau de les tulleríes. -
S'aprova la constitució.
Al 1791 s'aprova la constitució francesa. -
Assalt al Palau de les Tulleríes.
El 10 d'agost de 1792, els sans-culottes van assaltar el Palau de les Tulleríes. Aquell atac va recordar molt els grans setges militars de la història. Aleshores, el rei havia deixat palès la seva oposició a la Revolució francesa, que es sabia que intentava per tots els mitjans fer-la fracassar. -
Nou calendari i nova constitució.
El calendari republicà francès va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat per un decret de la Convenció Nacional amb el qual s'abolia l'«era vulgar» per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de l'«era dels francesos». El disseny mirava d'adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar-ne les referències de caràcter religiós. El nou calendari va ésser vigent des del dia 24 d'octubre de 1793 fins a l'1 de gener de 1806. -
Execució del rei Lluis XVI i Maria Antonieta.
L'execució de Lluís XVI, que va tenir lloc el dilluns 21 de gener del 1793, va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució francesa. Aquesta execució va ser realitzada a la plaça de la Revolució. La Convenció Nacional havia sentenciat a mort el rei el 17 de gener en una votació realitzada a viva veu per suggeriment de Marat, i en què la pena de mort sense condicions es va imposar per 361 vots contra 290 vots per la presó perpètua o desterrament. -
Mort de Marat.
La mort el 1793 de Jean-Paul Marat, l'escriptor del diari radical L'Ami du peuple (L'amic del poble), molt relacionat amb la facció jacobina durant el regnat del Terror, encara que mai no en va ser un membre indiscutible. -
Period: to
Reinat del terror.
El Regne del Terror fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina. La fi del Terror va venir amb el cop del 9 de termidor de l'Any II (27 de juliol de 1794), en què Robespierre, Saint-Just i d'altres dirigents del Terror acabaren condemnats a mort i executats. -
Nova constitució de l'any 3.
a Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Fou aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III (22 d'agost de 1795), i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795. La seva aprovació va ser seguida per un nou codi penal, el Codi de delictes i penes. -
Coronació de Napoleó
La coronació de Napoleó com a emperador dels francesos va tenir lloc el diumenge 2 de desembre de 1804 a Notre-Dame de Paris. Napoleó volia establir la legitimitat del seu regnat imperial, amb la seva nova família reial i la seva nova noblesa. Amb aquesta finalitat, va dissenyar una nova cerimònia de coronació a diferència de la dels reis de França, que posava èmfasi en la consagració (sacre) i la unció del rei i era conferida per l'arquebisbe de Reims a la catedral de Reims. -
El congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa . Va tenir lloc a Viena, de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815. El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa.