-
Period: to
ASSEMBLEA
-
CONVOCATÒRIA DELS ESTATS GENERALS
El rei i el seu ministre de finances proposen que els privilegiats paguin Impostos
- El rei convoca els ESTATS GENERALS
· Es rebutja la proposta del rei
· Funcionament dels ESTATS GENERALS
(1 vot per estat)
· La proposta és denegada. -
TANCAMENT EN LA SALA DEL JOC DE LA PILOTA
El 3r ESTAT es tanca en la sala del joc de la pilota.
Van jurar no sortir de la sala fins que el rei no els hi aproves una constitució
El tercer estat demana:
· UNA CONSTITUCIÓ
· CANVIS EN EL SISTEMA DE VOTACIONS
( 1 persona per vot) -
EL POBLE ASSALTA LA BASTILLA
El poble decideix assalta la Bastilla
La Bastilla una presó on anaven a parar les persones en contra del govern absolutista.
- El poble s'enfronta als guàrdia jurats de la Bastilla fins que aconsegueixen entrar.
· Agafen les armes i la pólvora
· Aconsegueixen el control de la Bastilla -
ABOLICIÓ DE L'ANTIC RÈGIM
L'Antic Règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució Francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna. -
DECLARACIÓ DEL DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
ASSEMBLEA CONSTITUENT
· Declaració de Drets de l'home i del Ciutada
El 26 d'agost del 1789 l'Assemblea Nacional Constituent francesa va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, convertint-se en un llegat fonamental de la Revolució Francesa; mateixa que té un valor universal, i va constituir la base de la Declaració de les Nacions Unides el 1948. -
EL POBLE MARXA CAP A VERSALLES
Multituds de dones del mercat parisenc van marxar sobre Versalles, exigint reformes.- Es crea un grup polític nomenat "SANS CULOTTES" · Els més pobres de la societat · Eren violents · Demanen canvis profunds i ràpids · Volen una República
-
FUGIDA DE LA FAMÍLIA REIAL(BARENS)
Va ser un significatiu episodi de la Revolució francesa, en el qual la família reial va tenir un greu decaïment a la seva autoritat real, en intentar infructuosament escapar a l'estranger disfressada de família aristòcrata russa. -
CREACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ
El poble crea una constitució demanen;
- Una Monarquia Parlamentària
- Sobirania Nacional
- Un parlament
- Separació de poders
- Sufragi Censatari
Volen que els homes majors de 25 anys amb una renda puguin botar. -
Period: to
CONVENCIÓ
-
GUERRA A FRANÇA
Ja que van ser capturats i enviats a presó la família reial, el país de Àustria i Prússia van declarar la guerra a França, per haver-los capturat.
Aquest esdeveniment no va aturar al poble, i encara així el Francesos varen poder guanyar la guerra als dos països. -
VICTÒRIA DELS GERONDINS
El rei pressionat per la situació, signa la constitució.
S'ofereixen dos grups per les eleccions, que són els següents:
1. GIRONDINS:
Són l'alta Burgesia/Noblesa
Danton com a president
2. JACOBINS:
Són la baixa i mitjana burgesia
Robespierre com a president
Les eleccions del parlament la guanya el grup de DANTON.
Que eren l'alta Burgesia/Noblesa i el que volien era una Monarquia parlamentària, sufragi censatari i estaven a favor de fer reformes moderades. -
EXECUSIÓ DE LA FAMÍLIA REIAL
La família reial va ser condemnada a pena de mort, pèl fet de traiscionar al seu poble d'una manera molt forta, ja que, van voler fugir del país vestits de russos, però per sort varen ser detectats al mig de la frontera de França i Àustria. -
COP D'ESTAT DELS JACOBINS
Cop d'estat dels Jacobins ajudats pels Sants CULOTTES.
Ja que van matar la família reial i havia molta tensió acumulada al poble, els Sans Culottes que no estaven gens contents varen decidir que que millor que fer una revolta a la ciutat. -
LA CONSTITUCIÓ 93
El poble francès, convençut que l'oblit i el menyspreu dels drets naturals del home, són les úniques causes de les desgràcies del món, ha resolt exposar en una declaració solemne.
Aquesta constitució el que aporta/ diu és:
- Volen una República, Sobirania Nacional, a favor d'un Parlament, Sufragi Universal masculi, no volen separació de poders i un nou Orgue
Les Reformes que aporta són:
-Límit al preu del pa
-Salari mínim
-Educació gratuïta, universal, i pública
-Estat laic -
Period: to
DIRECTORI
-
COP D'ESTAT DELS ENEMICS DE ROBESPIERRE
L'any 1794 s'estrena amb un cop d'estat provocat pels grans enemics de Robespierre i l'exèrcit.
Robespierre, el seu germà Agustí i els seus amics, entre els quals hi havia Sant-Just, van ser arrestats per l'Assemblea a l'anomenat "cop d'estat termidorià". Encara que la Comuna es va revoltar a favor de Robespierre, la Convenció va ser implacable: el va aturar i va ser guillotinat. -
CONSTITUCIÓ 1795
El 1795 una nova constitució republicana havia establert a França un nou govern: el Directori. Però això no havia calmat els ànims. Seguien les lluites internes i l'amenaça permanent de les monarquies europees enemigues de la Revolució.
La constitució del 95 vol:
- República
- Sobirania Nacional
- Sufragi censatari
- Separació de poders
· LEGISLATIU-> Consell de 500
· EXECUTIU -> Consell d'ancians, Directori (5membres)
· JUDICIAL -> Jutge -
OPOSICIÓ
Els grups democràtics van manifestar una vegada més la seva rotunda. Aquesta oposició va ser formada per:
- Jacobins
- Sans Culottes
- Monàrquics
- Potències absolutistes. -
COP D'ESTAT DE NAPOLEÒ
El novembre de 1799, davant d'una França governada per un Directori desprestigiat i amenaçat per possibles revoltes internes a favor de la monarquia, Napoleó va encapçalar el cop d'estat del 18 de Brumari.
Aquest cop d'estat, que en principi pretenia acabar amb la corrupció del govern anterior i afavorir els interessos de la nova burgesia republicana, el va conduir a rebre el títol d'Emperador de França el 2 de desembre de 1804.