-
Els Estats Generals
S'inicia una revolta per part dels privilegiats on s'exigeix una convocatòria dels representats dels tres estaments: la noblesa, el clergat i el poble (Estats Generals) per debatre el projecte de reforma fiscal (pagament d'impostos per part dels privilegiats) que els ministres del rei veien com a solució als greus problemes de la Hisenda pública. -
El jurament del joc de la pilota
Es reuneixen els Estats Generals a Versalles, però davant del desacord entre el vot per estament o per individu, els membres del Tercer Estat decideixen abandonar la sala on es trobaven i reunir-se en “la sala del joc de la pilota” , quedant en evidència el conflicte entre el rei i la burgesia que decideix (juntament amb una part del clergat i la noblesa il.lustrats) constituir-se en Assemblea Nacional Constituent i no dissoldre’s fins aconseguir la redacció d’una Constitució. -
La presa de la bastilla
Els poderosos del regne, incloent-hi el propi monarca, romanien insensibles a les angúnies del poble francès. Així, és ben comprensible que el juliol de 1789, quan els representants del Tercer Estat en els Estats Generals es van rebel·lar contra l’Antic Règim esdevenint Assemblea Nacional, la ciutat de París s’unís i el poble, exaltat, assaltés la Bastilla, la presó que simbolitzava el vell sistema. -
La Gran Por
L’estiu del 1789 va tenir lloc una revolta camperola molt violenta, anomenada la “Gran Por”. Després del 14 de juliol, els camperols van deixar de pagar els impostos senyorials, però es van estendre rumors que els nobles havien organitzat partides de bandolers per castigar-los. Aleshores es va propagar el pànic entre els camperols, que van assaltar castells senyorials, van cremar-ne les escriptures de propietat i van exigir l’abolició dels drets senyorials. -
La declaració dels drets de l'home
Va ser una altra concessió de la burgesia davant el suport/pressió del poble urbà. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
El trasllat del Rei a les Tulleries de París
Lluís XVI davant dels fets de la Revolució havia estat una de les causes que haguessin obligat a la familia reial a traslladar-se des del Palau de Versalles al Palau de les Tulleries (París), després que s'hagués organitzat un "complot aristocràtica" que tindrà lloc una gran maifestació popular sobre Versalles. -
Fugida de Varennes
L'obra legislativa entre 1790-1791 enfrontarà l'Assamblea i el rei que es resisteix a acceptar-la culminant amb l'intent de fugida de la familia reial disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar a un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució: tanmateix, en arribar a Varennes, van ser reconeguts, arrestats i retornats cap a París. -
La Convenció
Les circumstàncies que envolten la nova assamblea continuen sent les mateixes: la pressió de la guerra, amb la possibilitat de la derrota unifica les forces revolucionaries i radicalitza la revolució. -
L'aixecament del 10 d'agost del 1792
Al 1792 França declara la guerra a Àustria, aviat, suposa les primeres derrotes. L’Assemblea declara la “Pàtria en perill” i el 10 d’agost de 1792 va tenir lloc una revolta popular, l’assalt al palau de Les Tulleries, controlada pels sans culottes. Sota pressió popular, l’Assemblea decreta el reclutament de 20.000 voluntaris (La Marseillaise), eleccions a una nova assemblea segons el sufragi universal i la destitució de Lluis XVI: és l'inici de la presa del poder per la burgesia radical. -
La victòria de Valmy
Un enfrontament entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. Aquesta victòria salva de moment a França, jaque permet la supervivència de la Revolució Francesa. Des de l'aixecament del 10 d'agost, el carrer és de la Comuna i sota la seva pressió la Convenció practica una política cada vegada més radical: comités de vigilancia i repressió contra els elements considerats contrarevolucionaris (detenció i matances de nobles, capellans refractaris i presos comuns). -
El judici al rei
Acaba amb la condemna a mort, el que comporta la primera coalició europea contra França. Els francesos van perdent territoris. La nova possibilitat de derrota suposa el reclutament de 300.000 homes i la requisa d’aliments pels combatents (març). -
La convenció jacobina
Grup dels diputats bretons dels Estats Generals de França. En el moment màxim de la seva influència, n'hi havia entre cinc mil i vuit mil afiliats a tot França, després de la mort de Mirabeau, el club es anomenat com el Règim del Terror. Accepten les reivindicacions populars: augment de la pressió fiscal sobre els rics, repartiment gratuït de bens dels sospitosos, pensions de jubilació pels treballadors del camp, supressió sense indemnització dels drets senyorials sense cap limitació... -
La Vendée
Aquestes mesures i la fam provocada per les males collites provoquen en la primavera una insurrecció de la pagesia a l'occident de França (la Vendée, alguns al crit de "Déu i Rei") a la que es van sumar alguns nobles. El perill exterior i l’interior (contrarevolucionaris, insurrecció vendeana) apropa les forces revolucionàries i una insurrecció parisina de sans culottes i radicals contra el girondins (detenció dels líders) permet que La Convenció passi a estar controlada pels jacobins. -
Constitució de 1793
També coneguda com la Constitució de l'Any I, va ser creada pels jacobins. Estableix que França és una República democràtica (de sufragi universal masculí) i amplia els drets reconeguts pel decret de drets anterior: abolició de l’esclavitud, assistència estatal a la vellesa, dret al treball, a l'associació, ensenyament gratuït i obligatori... -
Robespierre
La dictadura de Robespierre, una dictadura jacobina, el qual concentra en les seves mans els poders executiu, legislatiu i judicial. Les primeres mesures estaran dirigides a la defensa. Es tracta de la mobilització general de tot el país en el que un milió de joves soldats són reclutats per a la creació d’un exèrcit revolucionari, mentre els homes casats no reclutats es dediquen a la fabricació d’armes i al transport d’avituallament, -
9 Termidor
Les mides proposades per la dictadura fan créixer una oposició cada vegada més gran, en un moment de males collites que solament mitjançant el terror i la por a la derrota militar permetia controlar.
El seu manteniment desuneix més i més les forces revolucionaries i el Comité de Salut Pública (Robespierre), enfrontat a la burgesia moderada i sense el suport dels sans culottes, es debilita fins que al juliol de 1794, el 9 Termidor, un cop d’Estat de la burgesia moderada acaba amb ell.
