-
Jacques Necker
Ginebra, 1732 - Coppet, Ginebra, 1804.
Va ser un financer i polític francès . Al 1768, va abandonar els negocis, atret per la ciència i la literatura. Va ser en tres ocasions l'encarregat d'Hisenda de la monarquia francesa pel rei Lluís XVI: l'any 1777, 1788 i 1789. Durant el seu últim període a l'Hisenda, va recomanar al rei convocar els Estats Generals. Degut a la seva insistència en oferir concessions al Tercer Estat, va ser destituït al 1789. Això va ser detonant de l'assalt a la Bastilla. -
Jean-Paul Marat
Boudry, Francia, 1743 - París, 1793.
Polític francès. En esclatar la R.F. va intensificar la seva exaltada propaganda dels ideals revolucionaris, això li va comportar amonestacions i enemistats. Com a membre dels cordeliers va dirigir atacs contra el ministre Necker, un marquès i el rei. Va haber d'exiliar-se dos cops a Londres. Va ensopegar amb l'animadversió dels girondins al incitar el poble a usar la força i reclamar la dictadura. Va aconseguir els vots per portar al rei a la guillotina. -
Ducos
Landas,1747 – Ulm, 1816
Va ser un polític francès membre de la Convenció Nacional i del Directori. Va aconseguir el fet excepcional de posicionar-se en els càrrecs més alts de cadascuna de les etapes de la R.F.. Formava part del partit que no tenia opinió política pròpia, s'inclinava sempre al costat més fort, per tant va votar la mort del rei. Ducos va acceptar el cop d'Estat de Napoleó Bonaparte i va ser un dels tres cònsols provisionals. Va acabar exiliat per abandonar i votar contra Napoleó -
Sieyès
1748 - París, 1836. Polític de la R.F. Va adquirir una gran difusió durant el procés de convocatòria els Estats Generals, defensava una visió política revolucionària segons la qual la sobirania resideix en la nació, i aquesta la componen els ciutadans que es regeixen per una mateixa llei (excluia als estaments privilegiats). va contribuir a desencadenar com a diputat pel Tercer Estat de París en els Estats Generals de 1789. Va contribuir a elaborar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà. -
Lluís XVI.
Versalles, Francia, 1754 - París, 1793.
Rei de França i duc de Berry. L'any 1770 va contreure matrimoni amb Maria Antonieta. Estava poc interessat en els assumptes polítics. Es va deixar influenciar per la reina i cortesans. Una crisi política interna el va obligar a convocar els Estats Generals. Anys després de l'esclat de la revolta Lluís va proclamar la Constitució (1791). Va intentar fugir, però va ser capturat i condemnat per traició a morir a la guillotina l'any 1793. -
Maria Antonieta
Viena, 1755 - París, 1793.
Filla dels Emperadors d'Austria.
Reina de Fraça. Es va casar l'any 1770 amb Lluís XVI. Va exercir una forta influència política sobre el seu marit, va ignorar la misèria del poble i va contribuir al descrèdit de la monarquia en els anys anteriors a la Revolució Francesa.
Quan intentaven fugir de París degut a la Revolució del poble va ser detinguda juntament amb el rei i altres nobles, va ser jutjada pel Tribunal Revolucionari i condemnada a morir a la guillotina. -
Robespierre
Arras, Artois, 1758 - París, 1794.
Polític de la Revolució Francesa que va instaurar el règim del Terror. es va fer advocat i va freqüentar cercles literaris i filosòfics als '80. Va ser escollit representant del Tercer Estat. Quan va esclatar la R.F. va defensar idees liberals i democràtiques. Es va convertir en un dels promotors de la República i l'execució del rei. Va ser un dels líders més destacats dels Jacobins. Va acabar sent jutjat pels seus propis mètodes i condemnat a ser guillotinat. -
Danton
Arcis, Aube, 1759 - París, 1794.
Va ser un advocat i polític francès que va exercir un paper determinant durant la Revolució francesa i el tarannà contemporitzador va ser atacat pels diferents partits en pugna. va fundar, en 1790, juntament amb Marat, Desmoulins i d'altres, la "Societat dels Drets de l'Home i del Ciutadà". Al 1792 va ser escollit Ministre de Justicia i al '93 diputat. Al '94 va ser acusat de ser "enemic de la República". Finalment és condemnat a mort i guillotinat el del 1794. -
Napoleó
Ajaccio, Córcega, 1769 - Santa Helena, 1821. Va ser un general i governant francès del segle XVIII i XIX, conegut per arribar a conquerir i controlar la major part d'Europa occidental a travès d'una avançada i agressiva estratègia militar i d'aliances. Després d'una dècada d'èxits militars, la proclamació d'emperador de França i rei d'Itàlia i l'establiment del seu propi codi civil (el Codi Napoleònic), Napoleó va ser derrotat finalment per la Setena Coalició en la Batalla de Waterloo al 1815. -
Period: to
Període pre-revolucionari
Anys d'agitació on la revolució estava apunt d'esclatar perquè la situació social de França era insoportable ja el poble portava aguantant un llarg període de fam i pobressa extrema per la mala gestió dels monarques i la injusta societat estamental. A més sumat a l'época de fred que estaven vivint. -
Estats Generals
Es tracta d'una assemblea general convocada pel rei per a trobar una solució a la crisi econòmica que sofria el país. Comptava a representants dels tres estaments: el clergat, la noblesa i tercer estat (burgesos i camperols). On votés el que votés el poble pla mai anava a guanyar perquè sempre eren 2 vots (el de el clergat i la noblesa) enfront d'un ja que es votava per estaments. Això indignava al poble i va ser un dels motius de la revolució a més de que es considera l'inici d'aquesta. -
Period: to
Assemblea i Constitució
L'Assemblea Nacional s'havia convertit en Assemblea Nacional Constituent amb la missió de redactar una Constitució i donar a França una nova forma de govern. El 26 d'agost de 1789 els membres de l'Assemblea Constituent van aprovar una relació de drets del ciutadà que havia de servir de preàmbul a la constitució. La Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà establia els principis de llibertat, igualtat, inviolabilitat de la propietat i resistència a l'opressió. -
Assemblea Nacional i les quatre decisions
A l'assemblea nacional es va decidir que els cleros tendrien les mismes concions que els civils, que tots els homes tinguessin els mateixos drets devant de la llei, que els homes tinguessin drets naturals i el lema de "Llibertat, igualtat, fraternit" -
La presa de la Bastilla
Els parisencs revolucionaris s'apropien de fusells i canons i volten la presó de la Bastilla, símbol del despotisme. La seva caiguda en mans de la població va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. -
Declaració dels drets dels homes i del ciutadà
Van ser uns documents que l'assemblea constituent va escriure per definir els drets que l'home tenia pel simple fet de néixer. -
Disturbi de dones en Versalles
Això va ser propulsat per les dones del mercat de París, que es queixaven del la falta de drets i pa i es van afegir a la revolució. Després de uns conflictes violents van acabar acoseguint entrar en el palau de Versalles en busca de la reina, la qual havia marxat. Aquest fet es el que porta als reis a abandonar palau i accedir a anar a París. -
Fugida dels monarques
El rei intenta escapar amb la seva familia fins a Àustria però quan arriba al poble de Varennes els descubreixen i els porten de retorn fins a Paris on el rei és acusat de traició. -
Primera Constitució lliberal de França
S'estableix la monarquia parlamentària, la divisió de poders, l'assemblea serà escollida per sufragi censatari (homes, majors de 25 anys amb una determinada renda i propietats) i hi haurà una reorganització territorial i administrativa, hi haurà 83 Departaments i el paper dels ajuntaments es realça. -
El rei jura la Constitució
El text manté la Monarquia i concedeix el dret de veto a un monarca amb poders reduïts i controlats. -
Period: to
Convenció
Amb la caiguda del rei, va començar la Primera República Francesa, governada per una assemblea anomenada Convenció en la qual es van formar dos grups:
Girondins: procedien de la Gironda, alta burguesia, havien col·laborat amb la monarquia constitucional de Lluís XVI
Jacobins: suport de la burguesia mitjana i baixa, classes populars revolucionàries. (Danton, Robespierre i Marat).
La República, controlada pels jacobins, va entrar en un període violent, el Terror. Primera Constitució Republicana -
Declaració de guerra de França i Àustria
França li va declarar la guerra a Àustria després d'unes suposades amenaces cap a la revolució francesa, a partir d'això els dos pasos van entrar en guerra. -
La monarquia cau a frança
La monarquia va caure sobre tot per la casa del Borbons possant fi a la monarquia de Luis XVI. -
Assassinats a la presó
Les notícies alarmants sobre l'avanç dels aliats cap a París serveixen de pretext per a l'organització de piquets de degolladors que, amb el suport de Marat des de la Comuna i amb la tolerància de Danton des del Ministeri de Justícia, assalten les presons i assassinen cruelment a presos. -
La república comença
S'instaura la Primera República Francesa, que acaba amb tot poder monàrquic i destitueix a Lluís XVI. Té una durada de dotze anys fins a la creació de l'Imperi Napoleònic. -
Es crea els tribunals
Els tribunals que es van crear són Tribunal d'instància, Tribunal de primera instància, Tribunal Laboral, Tribunal de Comerç, Tribunal del Segur Social y el Tribunal Rural -
Cop d'estat dels Jacobins
Aquet grup politic revolucionari va aconseguir el poder a la Asamblea Nacional contra els gerundins. Despres es va denominar la seva epoca al poder com l'epoca del terror. -
Execució del rei
El 10 de decembre a la constitucio es va decidir la mort de Lluis XVI. El 21 de gener com es habia acordat es va decapitar ha Lluis XVI devant de tot el poble. -
Mort Marat
Jean-Paul Marat, un periodista revolucionari jacobí que va morir apunyalat en la banyera mentre escrivia per Charlotte Corday. -
Robespierre guanya poder
Amb la renovació del comité que va suposar el cop d'estat Robespierre s'incorpora sustituint a un diputat anterior. -
Mort de Maria Antonieta
La reina és guillotinada després de ser jutjada en el Tribunal Revolucionari, durant el qual arriba a ser acusada de mantenir relacions incestuoses amb el seu fill. -
Matan a Dantonistes
Danton s'oposa al regne del terror i es separa dels jacobins ja que s'oposa a quest regim sanguinari. A conseqüència d'això va ser guillotinat igual molts dels seus seguidors com a traïdors de la repüblica. -
Festar de Robespierre
La Convenció del ésser suprem ret homenatge a la divinitat en una cerimònia en la qual Robespierre, en qualitat de president de l'Assemblea, exerceix com a pontífex per a escàndol dels sectors partidaris de l'ateisme i la descristianización. -
Cop d'estat Termidor
El cop de Termidor va ser una revolta feta per treure el poder a Robespierre, ja que la gent es va cansar de viure en l'época del terror que va crear. -
Caiguda de Robespierre
Va ser acusat de tirania i detingut per l'ordre de la Convenció Nacional. Va ser guillotinat al costat dels seus còmplices en 1794 -
Period: to
El directori
Va ser una etapa de gobern que va estar enfocada en la guerra exterior que França estava patint contra les potències del moment. També va voler evitar que el poder legislatiu caigués en mans d'un sol individu mitjançant reformes com per exemple fer que aquell poder caigués en mans de cinc persones. -
Period: to
Consolat
El 9 de novembre del 1799, Napoleó va donar un cop d'estat que va posar fi al Directori. Juntament amb Sieyès i Ducos, va formar un Consolat per governar França de forma col·legiada i evitar dictadures com la de Robespierre. Napoleó, però, va concentrar el poder i es va aprofitar del desig dèstabilitat dels francesos, cansats dels excessos revolucionaris. Encara sense arribar a ser emperador, Napoleó ja s'havia proclamat cònsol vitalici. En aquest període começa a aparèixer el concepte de nació. -
Napoleó puja al poder
Napoleó després de estar a Egipte va tornar a França i, malgrat que el van culpar d'haver abandonat las sevas tropes, va aconseguir arribar al poder. -
Period: to
Imperi
Al 1804, Napoleó Bonaparte es va proclamar emperador. Va posar fi a la revolució i la va institucionalitzar. Va crear el Codi de Napoleò, on es van recopilar lleis que serien igual per a tots els ciutadans. Va instaurar el principi de les carreres obertes al talent que donaba la possibilitat d'anar pujant de categoria per mèrits i no per naixement. També va restablir l'ordre, acció policial per mantenir l'ordre públic sanejar finances, etc. Imperi dels Cent Dies va ser l'últim govern de Napoleó.
