-
Jurament del Jeu de Paume
Després d'haver constituït en Assemblea Nacional, i a l'trobar-se la porta de la sala en què deliberar tancada per ordre real, els representants de l'tercer estat es reuneixen al frontó cobert que servia per jugar a la pilota i juren solemnement no separar Fins dotar França d'una constitució. -
Toma de la Bastilla
La destitució de Jacques Necker com a ministre de Finances i els rumors sobre preparatius militars provoquen l'aixecament armat dels parisencs, que s'apropien de fusells i canons i volten la presó de la Bastilla, símbol de l'despotisme. El seu governador, De Launay, obre foc contra els assaltants causant un centenar de morts, però es veu obligat a capitular i és assassinat sobre el terreny. Els revoltats s'apoderen de la capital. -
Declaració dels Drets del Home i del Ciudada
Després que el 4 d'agost, en una frenètica sessió nocturna, la noblesa i el clergat rivalitzaran per demanar l'abolició dels seus privilegis, l'Assemblea Nacional aprova la Declaració, el primer article estableix que «els homes neixen i viuen tots iguals en drets ». -
Marcha sobre Versalles
Davant la resistència de rei a sancionar la Declaració de Drets, i mobilitzades per la carestia de la vida, les dones de l'mercat de Les Halles encapçalen una marxa sobre Versalles que desemboca en l'assalt a el palau reial. Lluís XVI i Maria Antonieta accedeixen a acompanyar de tornada a París a la torba per instal·lar-se a les Tulleries. -
Fullida del rei abortada en Varennes
Sentint-se presoners en les Tullerías, el rei, la reina i els seus fills emprenen la fugida disfressats, segons un pla elaborat pel diplomàtic suec Fersen, enamorat de Maria Antonieta. Després d'un dia de viatge cap al nord, on tropes lleials han escortar fins a l'altre costat de la frontera, són descoberts i detinguts a la localitat de Varennes, i d'allí retornats a París, on reben una gèlida acollida. -
El rei jura la Constitució
El text manté la Monarquia i concedeix el dret de vet a un rei amb poders limitats. L'Assemblea Constituent es dissol i, després d'unes eleccions de caràcter censatari a les que no poden presentar-se els diputats sortints, es reuneix l'1 d'octubre l'Assemblea Legislativa. -
Francia declara la lluita a Austria
A instàncies de Lluís XVI, que en secret la recerca la derrota dels seus exèrcits, l'Assemblea declara la guerra «a rei d'Hongria i de Bohèmia», per donar la impressió que no ho fa contra el poble austríac. Només Robespierre i una minoria de diputats de l'esquerra s'oposen. -
Derrocament de la Monarquía
La revolta coordinada per les seccions parisenques amb l'ajuda dels federats arribats de Marsella desemboca a la presa per les armes i amb un fort vessament de sang de l'palau de les Tullerías. El rei i la seva família es refugien en l'Assemblea Legislativa, i una Comuna Insurreccional es fa amb el control de l'Ajuntament de París. L'Assemblea suspèn provisionalment a rei i convoca una Convenció Nacional. -
Masacres a las prisions
Les notícies alarmants sobre l'avanç dels aliats ha-cia París serveixen de pretext per a l'organització de piquets de degolladors que, amb el suport de Marat des de la Comuna i amb la tolerància de Danton des del Ministeri de Justícia, assalten les presons i assassinen cruelment a entre mil i mil quatre-presos, incloses persones de tanta rellevància en la cort com la princesa de Lamballe. -
Instauració de la República
La Convenció es reuneix, declara abolida la Monarquia i proclama la República. Encara que amb prou feines el deu per cent dels francesos exerceix el seu dret a vot, es tracta del primer parlament de la història triat per sufragi universal masculí en un país important. -
Ejecució de Lluis XVI
Després de ser jutjat i condemnat per la Convenció, i fracassar totes les maniobres dels moderats per salvar la vida, el rei és guillotinat a la plaça de la Revolució a les deu hores i vint-i minuts. El redoblament de tambors impedeix que se senti la seva veu. El botxí aixeca el cap davant una multitud commocionada, que ha conegut aquest mateix matí l'assassinat de l'diputat Le Peletier de Saint-Fargeau per un antic guàrdia de Corps. -
Creació del Tribunal Revolucionari
Les notícies dels revessos militars a Bèlgica creen un clima d'inquietud i indignació a París. Els diputats es reparteixen per les seccions per estimular el reclutament i es fan ressò de la proposta de crear un tribunal que jutgi els delictes polítics sense apel·lació possible. Simultàniament s'amplia la llista de supòsits castigats amb la pena de mort. També es produeix un intent de revolta a París per part dels enragés, amb complicitats al Club dels Jacobins i Comu -
Cop d'estat jacobin
La alianza entre jacobinos y los enragés con apoyo de la Comuna moviliza a las secciones de París contra los líderes moderados de la Convención. Al cabo de tres días de pulso, durante los cuales es acosada por la Guardia Nacional, la Convención cede y pone bajo arresto domiciliario a veintinueve de sus miembros y dos ministros. A los pocos días se aprueba la nueva Constitución republicana, que nunca entrará en vigor. -
Acaba cop de estat jacobin
-
Robespierre entra al comitè de salut publica
La seqüela de el cop d'Estat és la renovació gairebé total de l'Comitè al començament de juliol. Danton i els seus són reemplaçats per un govern jacobí liderat per Couthon i Saint-Just. La incorporació de Robespierre, substituint a un diputat de menor rang, culmina l'arribada a el poder dels jacobins i suposa l'inici de la Terror. -
Ejecució de María Antonieta
La reina deposada és guillotinada després d'un simulacre de judici al Tribunal Revolucionari, durant el qual arriba a ser acusada de mantenir relacions incestuoses amb el seu fill. -
La bandera francesa i els símbols de la Revolució
Els tres colors blau, blanc i vermell eren ja freqüents en diversos pavellons, uniformes i banderes de França abans de el segle XVIII. El blau i el vermell eren els colors de la vila de París des del segle XIV, 9 i el blanc era en aquella època el color de el regne de França, i per extensió de la monarquia borbònica. -
Ejecució dels erberistes
En la seva obsessió per eliminar a les «faccions», el Comitè de Salut Pública liderat per Robespierre deté els líders de el sector més radical de la revolució, encapçalats per Jacques Hébert, editor i redactor de l'popular diari Le Père Duchesne, i impulsa la seva condemna . -
Ejecució dels dantonistas
El Comitè compensa el seu cop contra l'ala esquerra amb un altre similar contra els anomenats «indulgents», que amb Danton al capdavant i Camille Desmoulins com a portaveu periodístic, reclamen la fi de Terror. Al costat d'ells seran guillotinats personatges diversos, com l'espanyol Andrés María de Guzmán. -
Festa del Ser Suprem
La Convenció ret homenatge a la divinitat en una cerimònia en la qual Robespierre, en qualitat de president de l'Assemblea, exerceix com a pontífex per a escàndol dels sectors partidaris de l'ateisme i la descristianització. -
Cop de estat de Thermidor
En la Convenció es forja una aliança entre el sector jacobí que se sent amenaçat per Robespierre i els diputats de la Plana, habitualment muts. La veu de Robespierre és feta callar quan intenta pronunciar un discurs, i ell i els seus principals col·laboradors són detinguts. Després d'un fallit intent de resistència a l'Ajuntament -pres a l'assalt per les tropes fidels a la comuna- l'Incorruptible és guillotinat, al costat del seu germà, Saint-Just, Couthon i altres membres del seu entorn. -
El Consulat
La Constitució de l'Any VIII, redactada per Pierre Daunou i promulgada el 25 de desembre de 1799, va establir un règim autoritari que concentrava el poder en mans de Napoleó Bonaparte, per suposadament salvar la república d'una possible restauració monàrquica. Contràriament a les constitucions anteriors, no incloïa cap declaració sobre els drets fonamentals dels ciutadans. El poder executiu requeia en tres cònsols: el primer cònsol. -
Napoleó agafa el poder
Després d'un any en el qual els termidorians controlen la Convenció, i quatre de govern autoritari a través del Directori, té lloc el cop d'estat de l'18 de brumari, en el qual el general Napoleó Bonaparte, acabat de tornar d'Egipte, pren el poder com primer cònsol. França ja té el dictador reiteradament demandat per Marat. -
Napoleó proclamat únic Cónsul, vitalici i hereditari
-
Fi de la Primera República Francesa.
-
Proclamació del Primer Imperi Francés.
-
Napoleo Emperador?
Entronización de Napoleó como Emperador. -
Destitució i abdicació de Napoleó
Napoleó desterrat en la illa de Elba. -
Retorn de NAPOLEÓ
Retorn temporal de Napoleó al poder de Napoleó. -
Reinat de Lluis XVIII
Primera Restauració de la monarquía borbónica. -
Retorn de Lluis XVIII
Segona Restauració de la monarquía borbónica. -
Derrota Napoleo i Regrese exili.
Napoleó vencut a la Lluita de Waterloo. Forçat al exili a l'illa de Santa Elena.
