-
L’Assemblea Constituent
El 7 de juliol de 1789, l’Assemblea Nacional va decidir transformar-se en Assemblea Constituent, (per tal de dotar França d’una constitució). Però, davant del temor que l’exèrcit la dissolgués, el poble de París va assaltar el 14 de juliol la fortalesa presó de la Bastilla per prendre les armes i defensar els seus representants. Els pagesos van atacar les cases i les propietats dels senyors. En el 1791 es va aprovar la primera constitució francesa: la Constitució . -
La convocatòria dels Estats Generals
Les sessions de l’assemblea s'inicia el 5 de maig del 1789.
La discussió inicial es va centrar en la forma de votar. La noblesa i el clergat volien un vot per a cada estament, però el Tercer Estat, exigia un vot per cap. En rebutjar-se les seves peticions, els representants del Tercer Estat es van proclamar Assemblea Nacional.
Lluís XVI, va tractar de dissoldre-la, però no ho va aconseguir.
Els representants van jurar que no es dissoldrien fins que no s’hagués aprovat una constitució. -
L'espurna Revolucionària
El rei Lluís XVI va convocar els Estats Generals (assemblea d'origen medieval formada per representants dels 3 estaments) per aprovar nous impostos.
Abans de la reunió cada estament va redactar els «quaderns de queixes». -
L’Assemblea Legislativa
L’Assemblea Constituent es va dissoldre i va ser substituïda per una Assemblea Legislativa. Aquesta assemblea va haver d’enfrontar-se a diversos problemes que per resoldre l’Assemblea Legislativa va nomenar una nova assemblea, denominada Convenció. -
La Convenció
Els jacobins radicals van accedir al poder, el 1793. Robespierre va rebutjar la invasió estrangera, va promulgar una constitució més democràtica (1793) , va dictar mesures econòmiques favorables al poble i va eliminar l’oposició amb el terror i la guillotina.
La Convenció va deposar i guillotinar Robespierre i els seus partidaris. El poder va passar a diputats del centre, que van elaborar la Constitució de 1795, més moderada i amb sufragi restringit. -
El Directori i el Consolat
El poder executiu va recaure en un Directori de 5 membres. Aquest va emprendre nombroses campanyes militars. Napoleó Bonaparte, va donar un cop d’Estat (1799) i va substituir el Directori per un Consolat.
Napoleó va aconseguir ser nomenat primer cònsol i va assolir el poder.