Revolution (1)

Revolució Francesa

  • Fallida econòmica

    Fallida econòmica
    A finals de 1788, França tenia pocs ingresos dels impostos i despeses molt altes. En aquest context, Lluís XVI es va ficar en una guerra contra Anglaterra. Aquesta guerra va ser la tomba d'aquest rei. Desgraciadament això es va juntar amb les pitjors collites dels últims 90 anys.
  • Period: to

    Revolució Francesa

  • Estats Generals

    Estats Generals
    Davant la falta de diners, Lluís XVI va decidir cobrar impostos als privilegiats. Aquests últims es van negar, i van forçar la convocatòria dels Estats Generals, on hi havia un sistema de votació que els hi afavoria.
  • Jurament del Joc de la pilota

    Jurament del Joc de la pilota
    El Tercer Estat (poble) va ser expulsat dels Estats Generals. Davant això, van crear l'Assamblea Nacional, on van fer un jurament. Aquest jurament deia que no es dissoldrien fins que França tinguès una Constitució. Ara s'anomenava Assamblea Constituent i el rei es va veure obligat a acceptar la Revolució.
  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla
    Davant els rumors d'un possible atac a París, els ciutadans van atacar la Bastilla. A partir d'aleshores, la revolució institucional i la popular van córrer de la mà. Per calmar el poble l'Assamblea Nacional va prendre dues importants decisions. Abolició dels drets feudals i declaració dels drets de l'home i del Ciutadà.
  • Fuga de Varennes

    Fuga de Varennes
    El rei Lluís XVI va intentar fugir de França per unir-se a les tropes austríaques. Allà tenia contactes, ja que la seva dona era la germana de l'actual rei d'Àustria. Planejava atacar França, però el van intervenir uns quilòmetres abans de pasar la frontera.
  • Constitució Francesa

    Constitució Francesa
    Es va aprovar una Constitució que establia:
    Monarquia Parlamentària: El rei governava limitat pel Parlament.
    Sobirania Nacional: El poble deixava el poder al rei, pero manaven. Divisió de poders.
    El rei tenia capacitat de veto.
    Sufragi censatari: Homes de més de 25 anys i amb unes rendes determinades podien votar.
  • Cop d'estat dels Girondins i Jacobins

    Cop d'estat dels Girondins i Jacobins
    Els sants-culottes (poble radical) van donar suport als Girondins i Jacobins per fer un cop d'estat. Van destituir l'Assamblea i van formar la Convenció Nacional.
  • Mort de Lluís XVI

    Mort de Lluís XVI
    La Convenció Nacional estava entre l'espasa i la paret. Si executava a Lluís XVI entraria en guerra amb Àustria, però si no l'executava, el poble estaria en contra seva. Llavors van prendre dues decisions: abolir la monarquia i executar al rei, i proclamar la república.
  • Cop d'estat dels Jacobins

    Cop d'estat dels Jacobins
    França va entrar en guerra amb els països absolutistes. En aquest context, els Jacobins van fer un altre cop d'estat, i van posar a Robespierre de president. Va instaurar una democràcia social i un govern autoritari, amb un règim de terror. A més d'això, va establir un conjunt de reformes socials favorables al poble.
  • Mort de Robespierre

    Mort de Robespierre
    Tot i aquestes mesures favorables al poble, la burgesia moderada va fer un cop d'estat i va detenir i executar a Robespierre, qui no va tenir el suport popular.