-
Convocatòria dels Estats Generals
Convocatòria dels Estats Generals van ser els Estats Generals de França que varen ser convocats pel rei de França i de rei de Navarra, Lluís XVI. Es van compondre d'uns 1.200 diputats -
Creació de l'Assemblea Nacional
Creació de l'Assemblea Naciona: L'Assemblea Constituent de 1789 (en francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante) és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, -
Period: to
Assemblea Nacional Constituent
És la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos. -
Jurament del Joc de pilota
El jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió fet a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució -
Pressa de la Bastilla
La Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de l'Antic Règim i el començament de la Revolució Francesa. -
Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana
La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana és un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà -
Constitució del Clergat
És un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent establia una nova església l'Església constitucional, el que provocà la divisió del clergat entre clergat constitucional i el clergat refractari. -
Fugida de Varennes
Va ser un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
Primera Constitució de França
Va ser la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent i acceptada per Lluís XVI el 16. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Period: to
Assemblea Nacional Legislativa
(1 d'octubre de 1791 - 21 de setembre de 1792) va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent. En decidir aquesta que cap dels seus membres podria ser triat, va quedar formada per homes nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, en ser el sufragi censatari. -
Batalla de Valmy
Va ser un enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. Tanmateix fou una victòria estratègica de l'exèrcit revolucionari francès que permeté la supervivència de la Revolució Francesa i com a tal és considerada una de les batalles més decisives de la història de l'Europa moderna. -
Period: to
Convenció Girondina
Va ser el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795). Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori. -
Llei del Màximum
La llei del màxim general va ser una llei francesa que fixava un preu màxim de venda per alguns productes de primera necessitat durant la Convenció Nacional -
Llei de Sospitosos
Va ser una llei en la qual s’ordena arrestar als que per la seva conducta o per les seves relacions o propòsits o pels seus escrits
hagin sigut partidaris de la tirania o del federalisme, i enemics de la llibertat. -
Execució de Lluís XVI i MªAntonieta
Chrétien Guillaume de Lamoignon de Malesherbes comunicà a Lluís XVI que la Convenció l'havia condemnat a mort. L'execució a la guillotina tingué lloc a París l'endemà, el 21 de gener del 1793 a la Plaça de la Revolució, dita anteriorment Plaça de Lluís XV i, des del 1795, Plaça de la Concòrdia -
Insurrecció de la Vendee
va ser una revolta contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94). La causa immediata fou una lleva general, la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris. -
Execució de Robespierre
Va ser un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.Va ser executat a la guillotina, i el seu cos i els dels seus vint-i-un partidaris van ser esquarterats. -
Period: to
Directori
El sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat -
Colp d'Estat de Napoleó
El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun. Napoleó Bonaparte marca la fi de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. -
Period: to
Consolat
És el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari[1] de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. -
Coronació de Napoleó com a Emperador
Amb el suport de bona part de l'aristocràcia, en una cerimònia realitzada a la catedral Notre Dame de París (1804) davant la presència del papa Pius VII, Napoleó es va coronar a si mateix. -
Batalla de Austerlitz
Va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. -
Tractat de Fontainebleau
Va ser un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal. -
Batalla de Leipzig
Es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.[1] És considerada com la batalla més gran a Europa abans de la Primera Guerra Mundial, amb la participació de vora 500.000 tropes. -
"Els cent dies" de Napoleó
Va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau tot i mantenir el títol d'Emperador. -
Period: to
Imperi Napoleònic
És el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França. -
Batalla de Waterloo
Va ser una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició.
