Revolució francesa

  • Estats generals (1)

    Estats generals (1)
    La gent va anar a Versallesa queixar-se de la gana que passaven. El rei va declarar l'estat en fallida i va convocar els estats generals. Era una assemblea on els diputats de la noblesa, el clergat i del poble es reunien. Van presentar-se uns mil dos-cents diputats, la meitat representava als dos primers estats i l'altra meitat representava el tercer estat https://www.youtube.com/watch?v=ttdq818TGD0
  • Estats generals (2)

    Estats generals (2)
    Els nobles i el clergat volien votar per estaments i els del tercer estat volien que votes cada persona, com no estaven d'acord el tercer estat va convidar a alguns diputats de la noblesa i del clergat s'uniren a ells, 2 nobles i 149 membres del clero van acceptar. Davant aquest acte revolucionari Lluís XVI va demanar tancar la seva entrada no va deixar la seva entrada als representants. https://www.youtube.com/watch?v=ttdq818TGD0
  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla
    Uns membres de la noblesa i del clergat van decidir fer una constitució, llavors la gent patia per si l'exercit feia alguna cosa. Llavors van voler prendre la Bastilla, ja que era on hi havia canons enfocats cap a les seves cases. Després de 4 h de combat els insurgents van prendre la presó, la gent va acusar el governador de traïció i en matar-lo van posar el seu cap clavat en una pica. La conseqüència d'aquesta presa va ser que el tercer estat es va veure molt empoderat.
  • Assamblea nacional

    Assamblea nacional
    França passava per una crisi econòmica i financera molt gran, la gent del tercer estat volia que els nobles i els clergues paguessin impostos per això van decidir reformar i reconstruir el sistema estamental. Ells volien participar en el govern i eliminar els privilegis als nobles i al clergat. Diversos estaments van demanar al rei que convoqués una assemblea dels tres estats, i els burgesos i camperols separant-se d'aquest règim van formar la seva assemblea.
  • Assemblea Constituent

    Assemblea Constituent
    El rei va acabar convidant a la noblesa i al clergat a la nova assemblea. Una de les coses que havia de fer era l'aprovació de la declaració de drets de l'home i del ciutadà, la supressió del feudalisme, l'apropiació de béns de l'església, la constitució civil del clergat, la llibertat de la premsa i la redacció d'una constitució. En aquesta assemblea els que seien a la dreta defensaven una monarquia parlamentària i els que seien a l'esquerra defensaven una república.
  • Constitució

    Constitució
    Llavors França funcionària com una monarquia constitucional . La constitució que el poder recau a la nació i no en el rei. Al rei no té una altra sortida que acceptar la constitució i amb el seu poder debilitat comença a pensar com tornar a tenir el seu poder i sap que només pot fer això amb l'ajuda d'un exercit estranger. El seu pla és escapar de les Tulleries per arribar a la frontera més propera.
  • Period: to

    Període de terror

    Una mena de dictadura Jacobina. Entre 10.000 i 40.000 guillotinats.
  • Directori

    Directori
    En el 1795 es va redactar una nova Constitució, que donava el poder executiu a un govern col·legiat. La nova Constitució també va restablir el sufragi censatari i va donar poder legislatiu a dues cambres. El nou govern va fer front a la pressió tant de la classe popular com de la noblesa. Va derogar la Constitució de 1793, va expulsar els jacobins del poder i va treure les mesures anteriors.
  • Napoleó cònsol

    Napoleó cònsol
    Va donar un cop d'estat, es va fer proclamar el primer cònsol de la república. En aquesta etapa va aconseguir restablir l'ordre intern amb gran suport del poble francès. L'economia tornaria a créixer. A 1804 va donar un altre cop de timó i es proclama emperador.
  • El congrés de Viena

    El congrés de Viena
    Va ser un congrés internacional, celebrat a Àustria amb la finalitat de restablir les fronteres d'Europa després de la caiguda de Napoleó i tornar a ser com abans de la Revolució Francesa per a poder tenir un equilibri de poder. Els representants van ser: d'Àustria (Metternich), de Gran Bretanya (Castlereagh), de Rússia (Alejandro I), de Prússia (Humbolt) i de França (Talleyrand).
  • Les revolucions el 1820

    Activistes van realitzar una sèrie d’aixecaments liberals. Militars van intentar acabar amb l'absolutisme i agafar el poder. Durant el 1822 els grecs van proclamar la seva independència i després d'una guerra en el 1829 es va fer funcional. http://www.buxaweb.cat/dossiers/revolucionsliberals.htm#apt.3
  • El meu naixement

  • Entrada a primaria

  • Primer cop en el camping

    Càmping Calella de Palafrugell.
  • Hem detectan intolerancia a la lactosa

  • Entrada a secundaria

  • Primer entrenament de fútbol