-
La Presa de la Bastilla
La Presa de la Bastilla és considerada com l'esclat de la Revolució Francesa, originant-se quan un poble descontent per les males condicions imperants (un exemple era l'economia, que es trobava en declivi) es va alçar en armes contra el rei Lluís XVI i els representants de la Corona. -
Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789, aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa el 26 d'agost de 1789, és un de molts dels documents fonamentals de la Revolució francesa quant a definir els drets personals i els de la comunitat, a més dels universals. -
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
Els burgesos conservadors aspiraven
a arribar a un acord amb el rei i els
privilegiats per tal d’abolir l’Antic
Règim i imposar el liberalisme -
Constitució (liberalisme polític)
La França revolucionària va veure com els diferents parlaments signaven tres constitucions diferents. La Constitució és la llei fonamental en l’organització d’un Estat, la forma real en la que es governa un poble. El model constitucional modern consagrat a la Revolució Francesa es basaria, a grans trets, en el reconeixement de les llibertats individuals, en la separació de poders i en el principi de la sobirania popular. -
Fugida de Varennes
La fugida de Varennes va ser un significatiu episodi de la Revolució francesa, la família reial de França va tenir un greu decaïment en la seva autoritat efectiva, quan el monarca Lluís XVI i la seva esposa i fills van fallar en el seu intent d'aconseguir la fortalesa francesa de Montmédy, disfressats d'una família aristòcrata russa. Descoberts els fugitius, van ser detinguts i retornats a París. L'episodi va incrementar l'hostilitat de les classes populars cap a la monarquia -
Judici contra el rei Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta
La família reial era tancada en el Temple. Lluís XVI seria jutjat davant l'Assemblea per traïció, condemnat a mort i executat en la guillotina el 21 de gener de 1793. -
Period: to
REPÚBLICA SOCIAL
La burgesia radical i els sectors
populars ambicionaven una
transformació més profunda de la
societat en un sentit democràtic i
igualitari. -
Assalt al palau reial
L'assalt al Palau de les Tullerías, també conegut com la Insurrecció del 10 d'agost, va ser un moment decisiu de la Revolució francesa en el qual els revolucionaris armats de París van envair la residència del rei Lluís XVI de França i van massacrar als seus guàrdies suïssos. -
Execució de Lluís XVI
L'execució de Lluís XVI, que va tenir lloc el dilluns 21 de gener de 1793, va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució francesa. Aquesta execució va ser realitzada en la plaça de la Revolució, anteriorment coneguda com a plaça de Lluís XV. -
Caiguda dels jacobins
L’estiu del 1794 els perills van disminuir: les diverses revolucions interior van ser sufocades i els exèrcits francesos lluitaven contra les aliances estrangeres.
Però la radicalització de la revolució, el Terror i el govern dictatorial dels jacobins van provocar l’oposició de la gran majoria de la població.
Mitjançant un cop d’Estat, el juliol del 1794, Robespierre va ser derrotat i executat amb altres dirigents jacobins. -
Constitució (liberalisme polític)
En la nova composició de l'Assemblea dominen encara els propietaris i el sector legalista de la burgesia. La majoria dels diputats són joves. En la seva composició política poden distingir-se quatre tendències: la dreta, partidària d'una monarquia; l'esquerra, en la seva major part de la Gironda, l'extrema esquerra, que demana el sufragi universal; i el centre, majoritari amb, independents i constitucionals, homes notables vinculats a la revolució, però sense opinions clares. -
Inici del retorn dels exiliats
Els exiliats tornaven per por despres de la segona república. -
Period: to
REPÚBLICA CONSERVADORA
Va suposar un retorn al poder de la
burgesia conservadora, que va
consagrar els predomini dels
propietaris. -
Comença el Consolat
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. -
Cop d'estat de Napoleó
El cop d'estat del 18 de brumari o 9 de novembre de 1799. Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.