-
Period: to
Monarquia Constitucional
La monarquía constitucional és una forma d'Estaten la que existeix una separació de poders, On el monarca ostent el Poder Executiu nombrant al govern, mentres que el Poder Legislatiu fa una assemblea o parlament, habitualment escollit pels ciutadants. -
Presa de la Bastilla
La Presa de la Bastilla és considerada com l'esclat de la Revolució Francesa, originant-se quan un poble descontent per les males condicions (un exemple era l'economia) i es va alçar en armes contra el rei Lluís XVI i els representants de la Corona. -
Decret d'abolició del feudalisme
L’Assemblea Nacional Constituent francesa va respondre
amb el Decret d’Abolició del Sistema Feudal, votat la nit del 4 d’agost de 1789. Suprimien les prestacions personals i la resta dels privilegis feudals (delmes, drets de caça, monopolis senyorials, etc.) i es va declarar la igualtat a l’hora de pagar impostos. -
Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. -
Drets d'Esglèsia
L'Esglèsia va ser obligada a jurar la constitució civil del clergt i els seus béns van ser expropiats i venuts per disminuir poder econòmic. L'Estat assegurava el manteniment del culte i del clero. -
Fugida del Rei (Lluís XVI)
La Fugida a Varennes, la nit del 20 al 21 de juny de 1791 Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. Volien arribar a Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució. Va arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
Constitució (liberalisme polític)
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva. -
Assalt al palau reial
El 10 d'agost del 1792 els revolucionaris van assaltar el palau, obligant el monarca a refugiar-se a l'Assemblea Legislativa. -
Period: to
República Social
El caràcter de la República social significa que l'Estat no té en compte només la realització individual de les persones, sinó que educa els seus grups humans en un esperit de col·laboració i solidaritat. -
Convenció nacional
Durant el 10 d'agost de 1792, quan les classes populars de París assaltaren el Palau de les Teuleries i exigiren l'abolició de la Monarquia, l'Assemblea Legislativa va suspendre Lluís XVI en les seves funcions i decretà la convocatòria d'una convenció nacional que hauria d'elaborar una nova constitució. -
Execució de Lluís XVI
El 20 de gener del 1793, Chrétien Guillaume de Lamoignon de Malesherbes comunicà a Lluís XVI que la Convenció l'havia condemnat a mort. L'execució a la guillotina tingué lloc a París l'endemà, el 21 de gener del 1793 a la Plaça de la Revolució, dita anteriorment Plaça de Lluís XV i, des del 1795, Plaça de la Concòrdia. -
Constitució (democràcia social)
La Constitució francesa de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució dels montagnards, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. -
Llei dels sospitosos
La Llei dels Sospitosos va ser una norma jurídica francesa que va estar vigent durant un curt període de la Revolució francesa1. Va ser votada el 17 de setembre de 1793, i suprimida a l'octubre de 1796. Això va portar com a conseqüència, arrestos a persones totalment innocents, persones que pel simple fet de semblar “sospitoses” ja no podien tenir més llibertat. -
Caiguda dels jacobins
La caiguda dels jacobins. Mitjançant el cop d’Estat de Termidor, el juliol de 1794 van ser derrocats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins. -
Period: to
República Conservadora
Aquesta posició tendeix a considerar que el govern té un paper legítim a donar suport o fins i tot promoure valors socials i morals a la societat. -
Constitució (liberalisme polític)
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva. -
Inici del retorn dels exiliats
Va anul·lar les lleis jacobines i va promoure el retorn dels exiliats a causa del Terror. -
Cop d'estat Napoleó Bonaparte
El cop d'estat del 18 de brumari, que fou al 9 de novembre de 1799, Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.