Renaixença

  • Auge econòmic

    Auge econòmic
    Es produeix una extensió i intensificació en la producció agrícola, acompanyades d'una millora de les tècniques de conreu. Aquest darrer element té com a conseqüència l'augment dels ingressos procedents de la terra i la formació d'un capital que donarà suport a la creació de la indústria.
  • Period: to

    Precedents històrics i culturals

  • Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona

    Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona
    Al segle XVIII algunes institucions i personalitats comencen a interessar-se per la història i per la llengua de Catalunya. Es crea la “Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” que es proposa d'investigar el passat històric de Catalunya i de confeccionar un diccionari d'autoritats de la llengua catalana. També durant aquest període, es formen altres institucions, com l’Ateneu Barcelonès i l’Orfeó Català. Tenen com a objectiu la defensa i promoció de lacultura i la llengua catalanes.
  • Revolució Industrial

    Revolució Industrial
    La Revolució Industrial o Primera Revolució Industrial és el procés de transformació econòmica, social i tecnològica que es va iniciar a la segona meitat del segle XVIII a Gran Bretanya i que s'estengué per l'Europa continental, EUA i Japó al llarg del segle XIX. Té lloc entre el 1760 i el 1840.
  • Expansió demogràfica

    Expansió demogràfica
    Al segle XVIII es produeix a Catalunya una expansió demogràfica –la població augmenta més del doble entre 1718 i 1787.
  • Ferran VII (1814-1833)

    Ferran VII (1814-1833)
    El regnat de Ferran VII (1814-1833) es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i + liberals i es divideix en tres períodes.
  • 1833 “La Pàtria”: B. C.

    1833 “La Pàtria”: B. C.
    Aribau publica el poema “La Pàtria” que es considera el punt de partida del moviment.
  • 1840 “Lo Gayté del Llobregat”: J. Rubió i Ors Pública “Lo Gayté del Llobregat”

    1840 “Lo Gayté del Llobregat”: J. Rubió i Ors Pública “Lo Gayté del Llobregat”
    Un recull de poesies amb un pròleg que en la Renaixença es considera el manifest.
  • Predomini poesia

    Predomini poesia
    1830-1850: Predomina la poesia sobre els altres gèneres.
  • Consolidació: (1850-1860)

    Consolidació: (1850-1860)
    1859: Es constitueixen els Jocs Florals, això dona cohesió al moviment servint com punt de trobada i plataforma per donar a conèixer els escriptors.
  • 1850-1860: Inici dels intents de la normalització de la llengua.

  • 1850-1860: Comencen a diversificar-se els gèneres literaris.

    1850-1860: Comencen a diversificar-se els gèneres literaris.
  • la revista renaixença 1871

    la revista renaixença 1871
    1871, Es fundà la revista conservadora i de tiratge quinzenal La Renaixensa, per part de Pere Aldavert i Àngel Guimerà
  • setmanari La Gramalla

    setmanari La Gramalla
    1871, Es fundà el setmanari La Gramalla, la redacció del qual està formada bàsicament per membres de La Jove Catalunya.
  • La veu de monserrat a Vic

    La veu de monserrat a Vic
    1878: es fundà la revista La Veu del Montserrat a Vic, per part de Jaume Collell.
  • Consolidacio jocs florals

    Consolidacio jocs florals
    1879: es consoliden els Jocs florals valencians, de caràcter bilingüe, a Lo Rat Penat.
  • El diari Català

    El diari Català
    1879: apareix el Diari Català de Valentí Almirall.
  • Plenitud: (1870-1880)

    Plenitud: (1870-1880)
    Malgrat les dificultats de publicació, cada vegada són més abundants les edicions en català.
    Importància de la premsa periòdica en la divulgació de la literatura, sobretot de l'anomenat costumisme.
    Comencen la seva producció literària els escriptors més importants del moviment: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
  • L'Avens

    L'Avens
    1881: apareix la publicació l'Avens.
  • Plenitud i crisi:(1890)

    Plenitud i crisi:(1890)
    1. El Modernisme. Encara que la producció de molts escriptors de la Renaixença s'allargarà fins ben entrat el segle XX, l'aparició del Modernisme, l'any 1892, suposa el triomf d'una nova concepció i valoració del paper de l'escriptor i de l'obra literària.