Període Napoleònic i revolucions liberals

  • Period: to

    El consolat

    restableix liberalisme econòmic, centralitza l'Estat. Es un Govern autoritari
  • Nova constitució i codis jurídics

    es el codi civil
  • IMPERI

    Napoleó s'autocorona emperador, conquestes des de espanya fins alemanya. Apareix nacionalisme
  • Colònies espanyoles d'Amèrica s'independitzen (1806-1826)

  • Period: to

    Els Nacionalismes

    expansió napoleònica desperta els sentiments dels nacionalistes, i Santa aliança reordena territoris europeus sense tenir en compte les identitats nacionals
  • Period: to

    Màxima expansió de Napoleo

  • Period: to

    Guerra del Francés "guerrilles"

  • Invasió de Rússia

  • Derrota

    es derrotat per birtànics i prussians a la batalla de Waterloo (absolutistes)
  • Santa Aliança

    Santa Aliança
    tractat d'ajuda entre Rússia, Àustria i Prússia. Intentat restablir monarquies absolutes. Volen restaurar l'absolutisme
  • Period: to

    Revolucions liberals

  • Mort Napoleo

  • Nacionalisme Grècia (1821-1829)

    Nacionalisme Grècia (1821-1829)
    Grècia era de l'imperi turc amb molta desigualtat i es declaren al 1821 independents a Epidaure i hi ha una guerra que acaba al 1829
  • Revolució del 1830

    Revolució del 1830
    1829-1835, França derrota monarquia absoluta i vol sistema polític liberal. Polònia sufocada per Tsar de Rússia
  • Nacionalisme Bèlgica

    Nacionalisme Bèlgica
    Formava part Holanda, estableixen monarquia liberal i s'independitzen
  • Unificació Alemanya (1834-1870)

    1834: Prússia va la unió duanera (Zollverein) uneix gran parts dels estats. 1861: fan 3 guerres per unificar; Dinamarca (-64), Àustria (-66) i França (-70)
  • Period: to

    Nacionalismes unificacions

  • Revolucions 1848

    Revolucions 1848
    Apareix ideals democràtics. França destronen monarca, segona revolució i es fa república. Imperi Austríac hi ha revolucions que van ser sofucades
  • Unificació Itàlia (1859-1870)

    Guerra contra Àustria annoxexiona Llombardia. Gariblaldi va annoxexionar estats centrals i sud. Després Vèneto (-66), Estats Pontificis (-70). Roma es capital