-
bolxevics
És una branca del partit obrer socialdemòcrata rus, El seu líder és Lenin. -
Incidents del Cu-cut
Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya. -
Period: to
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.[1] El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. -
Gran vaga general
La vaga general del 1917 fou una vaga que es va convocar a Espanya l'agost del 1917, provocada per la crisi política d'aquell any (Assemblea de Parlamentaris) i per la situació econòmica provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit els empresaris exportadors però havia provocat una forta inflació que perjudicà les classes mitjanes i baixes. -
pcus
nom de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1912 fins a 1991. -
revolució d'octubre
El partit bolxevic liderat per Lenin es revolta contra el govern provisional de Rússia. -
Period: to
Guerra civil Russa
L'exercit roig que esta format pels bolxevics contra l'exercit blanc que estava format pel govern provisional de Rússia que els bolxevics intentaven enderrocar. -
Period: to
Pistolerisme
Es coneix com a pistolerisme el fenomen de lluita armada que va tenir lloc a Barcelona entre obrers anarcosindicalistes i faccions organitzades per la patronal, els anomenats Sindicats Lliures, entre els anys 1918 i 1923. -
Period: to
República de Weimar
El 1918 el kàiser Guillem II va abdicar del seu càrrec i es va proclamar la República, que va establir la la capital a Weimar i que es va fonamentar sobre una constitució democràtica. Alemanya va haver d’acceptar els durs tractats imposats pels vençedors, cosa que va provocar que aquesta república pràcticament no tingués exèrcit (a part de una reducció de territori del que abans era alemanya) i també va enfonsar la República en una gran crisi econòmica i un elevat atur. -
Vaga de la Canadenca
La Vaga de La Canadenca fou una important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català. -
Fasci di combattimento
En situació de crisi, va sorgir la figura de Benito Mussolini, que, el 1919, va crear els fasci de combat, els anomenats camises negres. Eren uns grups paramilitars amb els quals es pretenia frenar la puixança del moviment obrer a base d’atacar de manera violenta els sindicats obrers i els seus líders. El 1921, els fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista, que es presentava com el recurs més eficaç per frenar els moviments revolucionaris a Itàlia. -
Tractat de Versalles
Tractat imposat a Alemanya al acabar la 1ra guerra mundial on posava que deuria mols milions de diners als aliats i perdria grans extensions de territori. -
fundació del NSDAP
Adolf Hitler era un soldat de la Primera Guerra Mundial, que no havia acceptat la derrota alemanya i que el 1920 va fundar el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya (NSDAP) i se’n va erigir líder indiscutible. El partit va elegir com a emblema la bandera vermella amb la creu gammada i es va proveir d’una organització paramilitar, les seccions d’assalt (SA). -
Period: to
el feliços anys 20
És una època de molta prosperitat econòmica dels Estats Units. -
Dessastre d'Annual
La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí. En la historiografia espanyola és coneguda popularment com a Desastre d'Annual. -
Period: to
Partit Nacional Feixista
El 1921 el Partit Nacional Feixista es presentava com el recurs més eficaç per frenar els moviments revolucionaris a Itàlia. El seu programa estava basat en la construcció d’un Estat fort, que garantís la propietat privada, i una política exterior expansionista. -
Marxa sobre Roma
Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern i va fer una exhibició de força, amb la Marxa sobre Roma dels camises negres. Finalment, el monarca, pressionat pels conservadors, el va anomenar cap del govern i Mussolini es va convertir amb el dictador de Italia -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII. -
Putsch de Munic
Va ser un intent fallit de Hitler de fer un cop d’estat, a causa d’això va ser enviat a la presó durant sis mesos on va escriure el seu llibre “la meva lluita” -
Feixisme Italià
El partits polítics van ser prohibits, els seus líders foren perseguits i empresonats i el Parlament va ser substituïda per una Cambra dels fasci. Les vagues van ser prohibides i els sindicats foren substituïts per un sistema de corporacions per oficis, que englobaven representants dels obrers, dels patrons i de l’Estat. L’estat exercia un control ferri a través del partit, que dirigia tost els aspectes de la vida social i que dominava els mitjans de comunicació. -
crisi de sobreproducció
Al acabar la 1ra guerra mundial estats units produïa molt menjar per als seus aliats però en aquell moment ja no necessitava i llavors estats units ja no podia vendre, i això va causar una crisi. -
mort de Lenin
Va morir Lenin el líder dels bolxevics, i Stalin va assumir el poder. -
Il Duce
va dur a terme un procés de restricció de les llibertats i de persecució dels seus adversaris (socialistes, comunistes i democratacristians), però va mantenir la ficció d’un règim parlamentari. Després de 1924 l’Estat i el partit feixista van quedar totalment identificats en un règim en el qual Mussolini es va atribuir plens poders i es va fer anomenar el Duce. -
Period: to
estalinisme
La política estalinista va imposar una economia i una societat col·lectivistes, per tal de provocar un creixement que fes de l’URSS una gran potència industrial.
Això va provocar una industralització ràpida però era un régim totalitari. -
Plans quinquennals
Estalin implantar uns plans quinquennals per planificar la producció agrícola i industrial controlada per l'estat -
dijous negre
Les accions van caure en picat i aquí es va causar la gran crisi. -
Period: to
gran depressió
Crisi molt gran que va afectar a tots els països capitalistes, i els seus afectes van durar fins a la 2na guerra mundial. -
Period: to
Gulag
Eren camps de concentració de la URSS on hi anaven a parar tant la oposició interna com la oposició externa del PCUS -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica. -
Reforma territorial
Es va iniciar la descentralització de l’Estat obrint diversos processos autonòmics, oferint la possibilitat d’elaborar estatuts d’autonomia i crear governs autònoms. -
Reforma agrària
Reformes introduides durant el primer bienni sota el lema: "la terra per qui la treballa" i donaven la terra als pagesos però el procés era molt lent -
Reforma religiosa i educativa
S'intenta disminuir el pes de l'església de la societat i la seva influència en l’educació, separen a l'esglesia de l'estat i s'inverteix en l'educació més que mai. Es permet el matrimoni civil i el divorci. -
Period: to
Reforma de l'exercit
S’iniciava una nova etapa, entre desembre de 1931 i setembre de 1933, en la qual les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un ambiciós programa de reformes, algunes ja iniciades en el període constituent, que tenien com a objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola. Eren prioritàries les actuacions davant dels problemes agraris, militars, religiosos, nacionals, socials i culturals. -
Period: to
Generalitat republicana
La Generalitat de Catalunya és l'òrgan de govern que va funcionar de 1931 a 1939 dins de la Segona República Espanyola. -
Period: to
Bienni reformista
Primera etapa de la segona república amb un gobern d'esquerres que inicia moltes grans reformes per posar a españa a nivell dels paisos europeus, però són molt lentes. -
Eleccions munnicipals abril 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Debat pel vot femmení
Es va debatre durant el bienni liberal, i que finalment al 1931 es va consolidar. -
Estatut de Núria
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès). -
Solució final (holocaust)
A partir del 1933, es van crear els camps de concentració per recloure els opositors i els enemics del Reich. Molts jueus hi van ser tancats, obligats a fer treballs forçats, i , en part, van ser exterminats. -
CEDA
Partit de les dretes unides que es presenten a les eleccions del 1933 i començaran el bienni negre o també anomenat bienni conservador -
Nazisme
És la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich. El nom oficial alemany del partit era NSDAP. El nacionalsocialisme estava relacionat amb el feixisme, per bé que alguns autors l'han considerat la versió més radical i violenta d'aquest, sobretot per les consideracions racistes. -
Period: to
Bienni negre
El període és caracteritzat per la coalició governamental formada pels republicans d’Alejandro Lerroux i els elements majoritaris en el parlament de la CEDA, que practicà una política reformista de l’anterior legislatura de centreesquerra. Algunes de les lleis promulgades anteriorment foren modificades, suspeses o anul·lades de fet. -
Hitler canceller
Paul von Hindenburg havia nomenat a Hitler canceller després d'una sèrie d'eleccions parlamentàries i les consegüents intrigues entre bastidors. La llei de plens poders -si s'aplicava de forma despietada i autoritària- donava a Hitler la capacitat d'exercir a partir d'aquest una dictadura. -
Incendi del Reichstag
Incendi del parlament provocat per els nazis per culpar als comunistes i asumir el poder total d'alemania . -
Period: to
new deal
Programa per sortir de la crisi dissenyat per el president Franklin Delano Roosevelt. -
Falange española
Era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera. El partit va ser donat a conèixer en un míting celebrat en el Teatro de la Comedia de Madrid. -
Eleccions 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Hitler Führer
Els esquadrons nazis van provocar un incendi al Reichstag Parlament) i en van acusar els comunistes aprofitant aquest incident va servir de pretext a Hitler per eliminar els seus adversaris i exigir plens poders. El 1934, Hitler es va proclamar Führer i Canceller del III Reich (Imperi). -
Moviment insurreccional a Astúries
A Astúries un moviment insurreccional ocupa la conca minera com a protesta impulsat per socialistes i comunistes. Dura repressió a mans del General Franco. -
Fets d'octubre
Els fets del sis d'octubre va ser un moviment del govern autònom de Catalunya contra el gobern conservador del règim republicà, , quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. -
Lleis de Nuremberg
Les lleis de Nuremberg van ser les lleis antisemites a l'Alemanya nazi que es van introduir en el míting anual de Nuremberg. Les lleis van classificar les persones de si eren jueves o no (per la seva descendencia) per poderlos discriminar. Les lleis de Nuremberg van privar els jueus de la nacionalitat alemanya i van prohibir el matrimoni entre jueus i altres alemanys. -
Processos de Moscou
un violent aparell policial va depurar dissidents, i molts d’ells van ser executats, empresonats o deportats a camps de treball forçats (Gulag). -
Allunyament de militars sospitosos de colpisme
S'allunyen els militars sospitosos de colpisme per que no puguin conspirar contra el gobern(Franco a Canàries, Mola a Pamplona i Goded a Mallorca). -
Period: to
Front popular
Nou periode de la segona república on surt guanyador els partits d'esquerra units. s'intenten rependre les reformes del primer bienni i intenten parar als sospitosos de colpisme -
Eleccions 1936
El 16 de febrer de 1936[1] es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. -
Assassinat de Calvo Sotelo
Assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt. Aquest fet, que tingué un gran impacte emocional, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil i en va avançar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol. Una de les explicacions més acceptades és que la seva mort fou una revenja per l'assassinat del tinent José Castillo hores abans. -
Period: to
Alçament militar
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional—fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
La nit dels vidres trencats
Va ser un pograma organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva. Per la nit es van incendiar i destruir unes 1.574 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir més de 7.000 botigues i 29 magatzems jueus, es van detenir més de trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90.
