-
3500 BCE
Abac
Aquest instrument tenia un marc i cables horitzontals amb boles foradades que corrien d'esquerra a dreta, amb el qual realitzaven càlculs ràpids i complexos. -
Ossos de Napier
Al segle XVII John Napier, el inventor dels logaritmes, dissenyà un original aparell "Els ossos de Napier" que permetía realitzar multiplicacions i divisions. -
Blaise Pascal i la pascalina
El físic i matemàtic francès Blaise Pascal va inventar el primer calculador mecànic, la pascalina. Posteriorment Pascal el millorà amb la capacitat de tindre una memòria mecànica que acumulava resultats d'operacions anteriors. -
Gottfried Wilhelm Leibniz
Filòsof i matemàtic alemany, va inventar una màquina de càlcul que podia multiplicar, dividir i obtenir arrels quadrades en sistema binari basant-se en la pascalina. -
Period: to
Periode mecànic.
En Charles Babbage (1793-1871) va crear un motor analític que permetia sumar, sostreure, multiplicar i dividir sense necessitat d'intervenció humana a una velocitat de 60 sumes per minut. El 1843 Ada Byron (1815-1851) va suggerir la idea que les targetes perforades s'adaptessin de manera que el motor de Babbage repetís certes operacions.
Hollerith el 1900 havia creat una màquina que podia classificar 300 targetes per minut, una perforadora de targetes i una màquina de còmput semiautomàtica. -
Herman Hollerith
Va desenvolupar, basant-se amb el telar mecànic de Joseph Marie Jacquard, un tabulador electromagnètic de targetes perforades per ajudar en el resum de la informació i més tard, en la contabilitat. -
Period: to
Alan Mathison Turing, el pare de la Informàtica moderna.
Fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. -
Period: to
Periode Electrònic
Els primers ordinadors electrònics i programables van ser dissenyats per l'alemany Konrad Zuse: el Z1 (1938) i el Z3 (1941).
El COLOSSUS: es va considerar com el primer ordinador digital totalment electrònic creat per Alan Mathison Turing i el seu equip de científics i matemàtics -
Period: to
Primera generació: Màquines von Neumann
El 1952 es crea l'EDVAC: aquesta màquina en primer lloc empra aritmètica binària, la qual cosa simplifica enormement els circuits electrònics de càlcul. En segon lloc, permet treballar amb un programa emmagatzemat.
El 1953 apareix l'IBM 701, el Burroughs E-101, i el Honeywell Datamatic 1000. Són la primera generació d'ordinadors, amb un sistema de làmpades de buit que permetien o interrompien el pas del corrent. El 1953 IBM fabrica el seu primer ordinador a gran escala, l'IBM 650. -
Period: to
La segona generació: Transistors
A la segona meitat dels anys 50, els transistors BJT substitueixen les vàlvules de buit. Això dóna lloc a la "segona generació" de computadors.
Es van crear noves professions; programador, analista, expert en sistemes d'informació, i es va iniciar la indústria del programari. -
Period: to
La tercera generació d'ordinadors: Circuits Integrats
Varen ser els primers ordinadors a disposar de sistema operatiu que controlava l'execució dels diferents programes.
Les minicomputadores de tercera generació eren essencialment una versió reduïda d'ordinadors mainframe. -
Period: to
La quarta generació d'ordinadors: PC’s
La base de la quarta generació fou la invenció per part de Marcian Hoff del microprocessador.
El desenvolupament del microprocessador en un sol xip va ser un enorme catalitzador en la popularització de veritables computadors personals barats i fàcils d'usar. -
Period: to
Cinquena generació: sistemes experts
IBM presenta el seu primer laptop revolucionant el sector informàtic.
La quinta generació de computadores, fou un ambiciós projecte del Ministeri d'Indústria Japonès l'any 1982. Aquest va intentar revolucionar el món dels ordinadors llençant un projecte per a desenvolupar ordinadors capaços d'utilitzar la intel·ligència (sistemes experts) per tal de resoldre els problemes.
El projete durà once anys, però no va obtenir els resultats esperats.
