Aca10 princ

Origen de la vida

  • 300 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil
    Aristòtil atribuïa a un "principi actiu" la capacitat d'un ou de convertir-se en un peix o la d'una llavor per originar un planta. Aquest principi actiu està fonamentant la generació espontània. Molts científics però, identificaven alguns problemes en la generació espontània argumentant que un problema és una situació investigable que necessita una explicació.
  • Francisco Redi

    Francisco Redi
    Redi tenia com a hipòtesis: la Terra, desprès de produir les primeres plantes i animals, no torna a produir mai cap tipus de planta o animal. Per corroborar la seva hipòtesis va fer un experiment (adjunto foto del procediment). La variable independent és el medi en que estan i la variable dependent són les floridures. Un cop obtinguts els resultats, va poder observar que la hipòtesis es complia.
  • Charles Darwin

    Charles Darwin
    Ell assegurava que l'origen de la vida calia buscar-lo en la química: "La vida podria haver sorgit en una bassa temporada, amb tota mena de sals d'amoni i fòsfor, de llum, calor, electricitat, etc."
  • Louis Pasteur

    Louis Pasteur
    La seva hipòtesis era: l'aire és una font de microorganismes i la matèria viva es pot contaminar amb els bacteris presents a l'aire, a les mans o als estris de vidre que es fan servir en els experiments. Adjunto una foto del procediment. La variable independent és el coll dels matrassos i la variable dependent l'ebullició. Finalment, Pastor va demostrar que el líquid tenia capacitat de mantenir vida però no apareixia si l'aire, portador de microorgnismes, no els podia transportar.
  • Aleksandre I.Oparin

    Aleksandre I.Oparin
    Va proposar que la primera atmosfera de la Terra havia de ser molt pobra en oxigen i rica en hidrogen, vapor d'H2O, metà i amoníac. Així, gràcies a l'energia procedent de les descàrregues elèctriques de les tempestes, o la radiació ultravioladasolar, els gasos presents haurien pogut reaccionar entre si i donar lloc a molècules orgàniques.
  • John B. S. Haldane

    John B. S. Haldane
    Va esbossar un origen de la vida a partir d'una atmosfera semblant a la proposada per A.I. Oparin, però amb el diòxid de carboni, ja que és un dels gasos emesos a les erupcions volcàniques. L'oceà primitiu de la Terra s'hauria convertit en un bou diluït calent, posteriorment, s'haurien format les primeres estructures, encara no cel·lulars, amb capacitat per autoreplicar-se.
  • Stanley Miller

    Stanley Miller
    El experiment de Miller, va representar l'inici de la abiogenesis experimental i la primera comprobació de que es poden formar molècules organiques a partir de substàncies inorgàniques en simples condicions ambientals adequades. El experiment que va fer està a la foto. Un cop acabat, va concloure que els aminoàcids, monòmers indispensables per a la síntesi de proteïnes i per la vida, podien haver estat abundants en l'oceà primitiu.
  • Joan Oró

    Joan Oró
    Oró va demostrar que era possible obtenir adenina a partir de cianur i amoníac. Posteriorment, va aconseguir la síntesi de la resta de bases dels àcids nucleics. Els experiments de Oró i Miller implicaven que, si l'atmosfera era reductora, el brou primitiu hauria disposat dels monòmers de les proteïnes i dels àcids nucleics, és a dir, de les molècules bàsiques de la vida.
  • Alexander Rich

    Alexander Rich
    Alexander va sugerir que els primers éssers vius no disposaven ni de DNA ni de proteïnes, i es basaven en l'RNA com a material hereditari i com a catalitzador de la seva síntesi. Aquesta possibilitat es va confirmar quan es va descobrir molècules d'RNA capaces de catalitzar reaccions bioquímiques. Degut a la semblança amb els enzims proteics, se'ls va anomenar RIBOZOMICS. D'aleshores, s'han caracteritzata més d'una dotzena de ribozims diferents.
  • Fonts hidrotermals al fons oceànic

    Fonts hidrotermals al fons oceànic
    L'alvin, un submarí capaç de suportar elevades pressions, va descobrir l'existència de fonts hidrotermals al rift de les dorsals oceàniques i, al voltant seu, un ecosistema desconegut i ric que no depèn de la llum. Creuen que es podria haver produït la síntesi de biomolècules a l'interior de les cavitats de les roques volcàniques formades a partir de les erupcions submarines. En les cavitats s'haurien pogut concentrar gasos que proporcionarien element quimics per la formació de biomolècules.
  • Meteorit de Murchinson

    Meteorit de Murchinson
    Va caure un meteorit a Austràlia. Aquest tenia 4600 milions d'anys i, quan van analitzar la seva composició, van detectar presència d'aminoàcids. El més interessant és que aquests coincideixen amb els que Miller va trobar en el seu experiment. Aquest fet reforça la idea que la composició de l'atmosfera que havia imaginat Miller devia ser molt semblant a la de la Terra prebiòtica.
  • Carl R. Woese

    Carl R. Woese
    Woese , comparant els gens que codifiquen la subunitat petiyta dels ribosomes, va concloure que el cojunt dels éssers vius es podia dividir en tres grans grups o dominis: Bateria, Archea i Eukarya. Aquesta proposta s'oposava a la classificació en cinc regnes que havien dominat els ambients científics fins aquell moment.
  • LUCA (Last Universal Common Ancestor)

    LUCA (Last Universal Common Ancestor)
    LUCA era una espècie unicel·lular, sense nucli definit i morfològicament semblant als procariotes actuals.Tenia al voltant de 600 gens, amb els quals seria possible atendre a mecanismes de la replicació del ADN, de la transcripció i de la traducci, a més de les necessitats metabòliques bàsiques de la vida cel·lular. No hi ha un acord generalitzat sobre la naturalesa del genoma perquè, alguns autors, pensen que LUCA hauria pogut ser una comunitat d'espècies que intercanviaven lliurament de gens.
  • LUCA (Last Universal Common Ancestor) PART 2

    LUCA (Last Universal Common Ancestor) PART 2
    Un aspecte que es plantja és que si els virus ja existien en la seva época. Algunes hipòtesis recents diuen que no nomès van coincidir sinó que els virus van precedir LUCA i, fins i tot, haurien pogut tenir un paper central en les etapes inicials de l'evolució de la vida. Parlant del seu metabolisme, descarten la via fotosintetica per l'obtenció de carboni i energia però es discuteix si Luca disposa d'un metabolisme autòtrof o seria clarament heteròtrof.
  • Cometa 67P

    Cometa 67P
    La nau Rosetta va aconseguir dipositar la sonda Philae sobre la superfície d'un cometa. A banda del gel d'aigua i de monòxid i diòxid de carboni, s'ha confirmat la presència de compostos orgànics senzills com el metà, el metanol, el formaldehid i l'àcid fòrmic però cap de les dades es nova. En canvi, va resultat inesperat el descobriment d'oxigen molecular en el nucli del cometa en una proporció de tres molècules d' CO2 per cada cent d'H20.