-
Neix
Napoleó Bonaparte va néixer a Còrsega el 15 d'agost de 1769, tot just un any després que la República de Gènova cedís l'illa a França. Era fill de nobles locals: Carlo Buonaparte (1746-1785), advocat i representant de Còrsega a la cort de Lluís XVI, i María Letizia Ramolino (1750-1836). -
Period: to
La vida de Napoleó
-
Cadet en la escola militar de Brienne
Als deu anys d'edat, va ser enviat amb el seu germà Josep a una acadèmia militar a França, a Brienne-le-Château, on es va graduar el 1784 -
Acaba els estudis en la escola de París
va ingressar a l'escola militar de París, on es va graduar el 1785 amb estudis d'artilleria. -
Participa a la insurrecció de Còrsega.
Napoleó va ser nomenat subtinent d'artilleria al regiment de La Fère, i va servir a les guarnicions de Valence i Auxonne fins que va esclatar la Revolució francesa el 1789. Va seguir el líder nacionalista cors Pasquale Paoli a Còrsega, però aviat va tornar a França -
Obté l'ascens a general de brigada pels seus mèrits de guerra.
al juny de 1793 va haver d'abandonar Còrsega juntament amb la seva família per instal·lar-se a França. Va recolzar la causa republicana, que havia abolit la monarquia el 1792. -
Salva la Convenció Nacional (el govern revolucionari republicà francès) d'una insurrecció parisenca.
Quan la Convenció Nacional que governava França va ser reemplaçada pel Directori el 1795, Napoleó es va convertir en comandant de l'exèrcit de l'interior de França i assessor militar del Directori, després d'haver contribuït a la repressió d'una revolta realista i contrarevolucionària a París que s'hi havia aixecat contra la Convenció -
Nomenat general en cap de l'exèrcit d'Itàlia, obté nombroses victòries. Es casa amb Josefina de Beauharnais.
El 9 de març de 1796, es va casar amb Josefina de Beauharnais, vídua d'un important general que havia mort a la guillotina.
Atès que havia demostrat la seva lleialtat al Directori, Napoleó va ser nomenat comandant en cap de l'exèrcit francès a Itàlia, per combatre els austríacs (que dominaven gran part d'Itàlia) i l'exèrcit dels Estats Pontificis. Durant 1796 i 1797, va arribar a vèncer quatre generals austríacs, les tropes dels quals superaven en nombre al seu exèrcit. -
Campanyes d´Egipte.
Les tropes franceses van poder prendre ràpidament el delta del Nil, i van vèncer els mamelucs (les tropes locals d'Egipte) a la batalla de les Piràmides (1798). L'exèrcit francès anava acompanyat per una comitiva de savis i científics que es van dedicar a documentar totes les antiguitats que es trobaven al país del Nil. Durant aquesta campanya, va ser trobada la pedra de Rosetta, que va resultar imprescindible per al desxiframent de l'escriptura jeroglífica i el naixement de l´egiptologia. -
Fracassa a la conquesta de Síria i torna a França
oma el poder a França mitjançant un cop d'estat. És nomenat Primer Cònsol, de manera que passava a ser el principal governant de França, amb poders dictatorials. -
Venç Àustria a la batalla de Marengo i consolida les seves conquestes al nord d'Itàlia. Nova Constitució.
Napoleó va tornar d'Egipte convertit en un heroi militar i va trobar França en un estat d'inestabilitat i pugnes intestines. Es temia una invasió estrangera després de successives derrotes davant de l'exèrcit de la Segona Coalició, integrat per Àustria, Rússia, Nàpols, Turquia, Portugal i Gran Bretanya. -
És nomenat a Cònsol Vitalici.
És nomenat a Cònsol Vitalici. -
Coronat emperador dels francesos a Notre Dame.
Napoleó va descobrir algunes conspiracions per assassinar-lo i, amb l'argument de dissuadir nous intents, va instaurar a França un imperi, el 18 de maig de 1804. Es va fer coronar emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I, el 2 de desembre de 1804 a la catedral de Notre Dame, a París, amb la presència del papa, Pio VII. -
Derrota Àustria i Rússia a la batalla d'Austerlitz.
El 1805, es va formar la Tercera Coalició contra França, integrada per Gran Bretanya, Àustria, Rússia i Nàpols. La flota francesa, aliada del regne d'Espanya, va ser derrotada per l'armada britànica, comandada per Horatio Nelson, a la batalla de Trafalgar -
Estableix la Confederació del Rin i passa a controlar Polònia
Però les tropes de Napoleó (que rebien el nom de Gran Armée) van avançar pel continent, van travessar Alemanya, van vèncer els austríacs a la batalla d'Ulm i van ocupar Viena. Després, van vèncer els exèrcits austríac i rus a la batalla d'Austerlitz, el 2 de desembre de 1805, per la qual cosa Àustria va haver d'acceptar la dominació francesa d'Alemanya (que va rebre el nom de Confederació del Rin) i Itàlia. -
Envaeix Portugal.
Napoleó va imposar un bloqueig continental a Gran Bretanya (1807), pel qual impedia que els britànics comerciessin amb els ports que estaven sota hegemonia francesa (que eren pràcticament la totalitat del continent europeu). Després, va ocupar Portugal (1807) -
S'annexa Roma i els Estats Pontificis. Anul·lació del seu matrimoni amb Josefina.
Napoleó es va divorciar de Josefina i va contraure segones núpcies amb l'arxiduquessa Marie-Louise, filla de l'emperador d'Àustria. -
Desastrosa campanya a Rússia.
les tropes franceses van penetrar a Rússia i van vèncer l'exèrcit del tsar a la batalla de Borodino (1812), per la qual cosa van avançar fins a Moscou. Però en la marxa de tornada, el dur hivern i els atacs russos van fer estralls entre els seus homes. -
Abdica com a emperador i s'exilia a l'illa d'Elba.
després que els aliats ocupessin París, Napoleó va haver d'abdicar el 1814 i va ser enviat com a exiliat a l'illa d'Elba. Això possibilitou la restauració de l'absolutisme borbònic a Europa. -
Escapa d'Elba
El retorn de la monarquia borbònica a França va generar molt de rebuig, circumstància que va aprofitar Napoleó per retornar a França amb la seva guàrdia personal. Va desembarcar a Canes l'1 de març de 1815, alguns camperols republicans i els soldats que havien de capturar-ho s'hi van unir, i el 20 de març va aconseguir instal·lar-se a París. -
Mor a l'illa de Santa Elena.
Va ser finalment derrotat a la batalla de Waterloo (a l'actual Bèlgica), al juny de 1815, per un exèrcit dirigit pel duc de Wellington i el mariscal von Blücher. Va ser forçat per pressions internes a abdicar i va ser enviat pels britànics a l'illa de Santa Elena, a l'Atlàntic Sud, on va viure exiliat fins a la seva mort, ocorreguda el 5 de maig de 1821.