elements cronologics

  • Simon Bolivar

    Simon Bolivar
    Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios, més conegut com a Simón Bolívar, va ser un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, el Perú i Equador.
  • Period: to

    Ferran VII

    Ferran VII, hereu del tron i principal instigador de la protesta, va obligar a abdicar el seu pare i va destituir el primer ministre.
  • Guerra del Frances

    Guerra del Frances
    L’esclat de la Revolució Francesa va provocar que Espanya tanqués les fronteres amb França per evitar que les idees revolucionàries s’estenguessin, sobretot des que Manuel Godoy es va fer càrrec del govern espanyol.
  • Period: to

    Antonio José de Sucre

    Sucre fou un dels líders més destacats del procés d'independència dels països d'Amèrica del Sud i amic de Simón Bolívar. Pertanyia a una important família criolla veneçolana, de llarga tradició militar al servei de la corona espanyola. Malgrat això, Sucre s'uní amb fervor a la causa independentista ja des de molt jove.
  • Napoleó Bonaparte emperador

    Napoleó Bonaparte emperador
    Napoleó es va fer emperador a París. Va ser un gran emperador guanyant gran part de les lluites que va fer.
  • La batalla de Trafalgar

    La batalla de Trafalgar
    La batalla de Trafalgar va ser una batalla naval en què la flota anglesa va derrotar espectacularment una coalició francoespanyola.
  • Period: to

    Tractat de fontaibleau

    Godoy va governar de manera ambigua: tan aviat lluitava contra França com hi pactava. L’any 1807 va signar el tractat de Fontainebleau amb Napoleó
  • Constitució Cadis

    Constitució Cadis
    Primera constitució política de la monarquia espanyola.
  • Period: to

    Congres de Viena

    El Congrés de Viena va ser una trobada internacional celebrada a la capital de l'Imperi Austríac, convocada amb l'objectiu de reestablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte i reorganitzar les ideologies polítiques de l'Antic Règim.
  • La batalla de Waterloo

    La batalla de Waterloo
    L’Imperi dels Cent Dies coincideix amb el retorn de l’emperador a París, on va rebre el suport del poble fins que va ser vençut en la batalla de Waterloo.
  • L'onda revolucionaria

    L’any 1820 hi va haver revoltes de caire liberal a diverses zones d’Europa. Les més importants es van localitzar a l’Europa mediterrània i algunes es van barrejar amb aspiracions nacionalistes. De les revolucions de caire burgès que van esclatar, cal destacar les d’Espanya i Grècia.
  • Trienni liberal Espanya

    Trienni liberal Espanya
    El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan
  • Segona onada revolucionaria

    Segona onada revolucionaria
    Una ola revolucionaria es una serie de revoluciones que ocurren en múltiples lugares durante un período de tiempo similar. En muchos casos, las revoluciones y oleadas revolucionarias pasadas pueden inspirar las actuales, o una revolución inicial inspira otras "revoluciones afiliadas" en competencia con objetivos similares.
  • Independència de Grècia

    Independència de Grècia
    La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega , va ocórrer entre el 1821 i el 1832. Els grecs van rebre l'ajuda de diverses nacions europees, i els otomans van ser assistits per Tunísia i Egipte. Grècia va aconseguir-ne la independència i aquest dia (25 de març) se celebra com a festa nacional.
  • Pèrdua de les últimes colònies espanyoles

    Pèrdua de les últimes colònies espanyoles
    La fotografia, obra de Joseph Niepce, que va aprofundir els seus coneixements amb Daguerre.
  • Segona onda revolució

    Segona onda revolució
    L’any 1830 va tenir lloc una segona onada de revolucions. Es van iniciar a França amb la caiguda de la monarquia absolutista de Carles X, que va deixar pas a una monarquia de caire liberal encapçalada per Lluís Felip d’Orleans.
  • Period: to

    Isabel II

    Va ser proclamada reina d'Espanya el 29 de setembre de 1833, 25 dies després de la mort del seu pare Ferran VII, quan ella encara no tenia ni tres anys.
  • Independència de Bèlgica

    Independència de Bèlgica
    La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les
  • Guerres Carlines (carlins contra liberals)

    Guerres Carlines (carlins contra liberals)
    Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle xix com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle xix van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
  • Period: to

    Telègraf

    El telègraf, impulsat per Samuel Morse el 1835. El 1838 va idear un codi de transmissió a base de punts i ratlles conegut com a codi Morse. La primera línia telegràfica es va acabar el 1844 i cobria els 60 km que separaven Baltimore de Washington.
  • Period: to

    Unificació Italia

    La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés
  • Alfons XII

    Alfons XII
    Alfons XII d'Espanya, fou rei d'Espanya. El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.
  • Submarí

    Submarí
    El submarí, experimentat per primera vegada per Narcís Monturiol el 1859 al port de Barcelona.
  • Period: to

    Unificació Alemanya

    La unificació alemanya fou un procés polític endegat al segle xix que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
  • La Primera República d’Espanya

    La Primera República d’Espanya
    La Primera República espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts l'11 de febrer del 1873, fins al 29 de desembre del 1874 quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica.
  • Telefon

    Telefon
    El creador es Graham Bell i es va crear a l'any 1876
  • El fonograf

    El fonograf
    El fonògraf (1878), una de les moltes patents que va enregistrar Thomas Alva Edison.
  • Conferència de Berlín

    Conferència de Berlín
    Els interessos de les potències colonials al continent africà van comportar enfrontaments i tensions. Per evitar conflictes, es van celebrar a Berlín entre 1884 i 1885 un seguit de reunions. La conferència de Berlín va acordar la lliure navegació pels rius Congo i Níger i va establir els criteris que havien de seguir els països a l’hora de colonitzar les regions.
  • Cinematografo

    Cinematografo
    El cinematògraf (1895), construït pels germans Lumière.
  • Pèrdua de les últimes colònies espanyoles

    Espanya en el context d'una guerra internacional va perdre tres dels seus darrers enclavaments colonials: Cuba, Puerto Rico i Filipines. Aquesta pèrdua no va ser la primera que Espanya va tenir a l'Hemisferi.
  • Independència de Polònia

    Independència de Polònia
    El Dia de la Independència de la República de Polònia commemora la recuperació de Polònia com a país independent i sobirà l'11 de novembre de 1918, després de 123 anys de particions i sotmetiment als governs de Rússia, Prússia i Àustria. Aquesta data de l'11 de setembre es va convertir en una de les festes nacionals més importants de Polònia a partir del 1920.
  • Independència d'Irlanda

    Independència d'Irlanda
    La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandes fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918. Va durar del 1919 fins a la treva de juliol de 1921, que portaria a la signatura del Tractat Angloirlandès de desembre de 1921