-
Period: 1369 to 1504
TRASTÀMARA
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516. -
1474
ISABEL l DE CASTELLA
va ser reina de Castellaa des de 1474 fins a 1504, reina consort de Sicília des de 1469 i d'Aragó des de 1479, pel seu matrimoni amb Ferran d'Aragó. També va exercir com a senyora de Biscaia. Es coneix també com Isabel la Catòlica, títol que li va ser atorgat a ella i al seu marit pel papa Alexandre VI mitjançant la butlla Si convenit, el 19 de desembre de 1496. És pel que es coneix al matrimoni reial amb el nom de Reis Catòlics, títol que farien servir pràcticament tots els reis d'Espanya. -
1479
FERNANDO ll DE ARAGÓN I V DE CASTILLA
Ferran II d'Aragó, anomenat «el Catòlic» va ser rei d'Aragó (1479-1516) i de Castella (1474-1504). Va ser a més regent de la Corona castellana entre 1507 i 1516, a causa de la inhabilitació de la seva filla Joana I, després de la mort de Felipe el Hermoso. Ferran i la seva esposa Isabel van ser els primers monarques de Castella i Aragó en ser anomenats «Reis Catòlics» i «Reis d'Espanya». -
1504
JUANA l
Joana I de Castella, anomenada «la Boja» va ser reina de Castella de 1504 a 1555, i d'Aragó i Navarra, des de 1516 fins a 1555, si bé des de 1506 no va exercir cap poder efectiu ia partir de 1509 va viure tancada a Tordesillas, primer per ordre del seu pare, Ferran el Catòlic, i després per ordre del seu fill, el rei Carles I. -
1506
FELIPE l DE CASTILLA
Felip I de Castella, anomenat «el Bell» , va ser duc titular de Borgonya , Brabant, Limburg i Luxemburg, comte de Flandes, Habsburg , Henao, Holanda i Zelanda, Tirol i Artois, i senyor d'Anvers i Malines, entre altres ciutats, entre 1482 i 1506, i rei iure uxoris de Castella pel seu matrimoni amb Juana, filla i hereva dels Reis Catòlics després de la mort dels seus germans els infants Juan i Isabel. -
Period: Jun 27, 1506 to
ÀUSTRIAS
El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, desde el 27 de juny de 1506, en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat a l'1 de novembre de 1700, que va provocar la Guerra de Successió Espanyola. -
1516
CARLOS l
Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic , anomenat «el Cèsar», va regnar juntament amb la seva mare, Juana I de Castella, a tots els regnes i territoris hispànics amb el nom de Carles I des de 1516 fins a 1556, reunint així per primera vegada en una mateixa persona les Corones de Castella i Aragó. Va ser emperador del Sacre Imperi Romà Germànic com a Carlos V de 1520 a 1558. -
1556
FELIPE ll
Felip II d'Espanya, anomenat «el Prudent» va ser rei d'Espanya des del 15 de gener de 1556 fins a la seva mort; de Nàpols i Sicília des de 1554; i de Portugal i els Algarves des de 1580, aconseguint una unió dinàstica que va durar seixanta anys. Va ser així mateix rei d'Anglaterra i Irlanda iure uxoris, pel seu matrimoni amb Maria I, entre 1554 i 1558. -
FELIPE lll
Felip III d'Espanya, anomenat «el Piadós», va ser rei d'Espanya i de Portugal des del 13 de setembre de 1598 fins a la seva mort. -
FELIPE IV
Felip IV d'Espanya, anomenat "el Gran" o "el Rei Planeta", va ser rei d'Espanya des del 31 de març de 1621 fins a la seva mort, i de Portugal des de la mateixa data fins a desembre de 1640. El seu regnat de 44 anys i 170 dies va ser el més llarg de la casa d'Àustria i el tercer de la història espanyola, sent superat només per Felip V i Alfons XIII, encara que els primers setze anys del regnat d'aquest darrer van ser sota regència. -
CARLOS II
Carles II d'Espanya, anomenat «l'encantat», fou rei d'Espanya entre 1665 i 1700.
Encara que el seu sobrenom li venia de l'atribució del seu lamentable estat físic a la bruixeria i influències diabòliques, és probable que els successius matrimonis consanguinis de la família reial ocasionessin els seus greus problemes de salut, amb símptomes com musculatura feble. Diuen que patia síndrome de Klinefelter.Va morir sense descendència i extingir-se així la branca espanyola dels Habsburg. -
FELIPE V
Felip V d'Espanya, anomenat «l'Animós», va ser rei d'Espanya des del 16 de novembre de 1700 fins a la seva mort el 1746, amb una breu interrupció a causa de l'abdicació a favor del seu fill Lluís I, mort prematurament el 31 d'agost de 1724 -
Period: to
BORBONS
Dinastia d'arrel capeta. La casa de Borbó té els seus orígens al segle x i és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó. -
LUIS I
Lluís I d'Espanya, anomenat el Bé Estimat o el Liberal, va ser rei d'Espanya des del 15 de gener de 1724 fins a la seva mort 229 dies després, el que converteix el seu regnat en el més efímer de la història d'Espanya. Era el fill gran de Felip V i Maria Lluïsa de Savoia. -
FELIPE V
Felip V d'Espanya, anomenat «l'Animós», va ser rei d'Espanya des del 16 de novembre de 1700 fins a la seva mort el 1746, amb una breu interrupció a causa de l'abdicació a favor del seu fill Lluís I, mort prematurament el 31 d'agost de 1724. -
FERNANDO VI
Ferran VI d'Espanya, anomenat el Prudent o el Just, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a la seva mort. Va ser el tercer fill de Felip V i de la seva primera esposa María Luisa Gabriela de Savoia. Es va casar a la Catedral de Sant Joan Baptista de Badajoz amb Bàrbara de Bragança el 1729, que va ser reina d'Espanya fins a la seva mort el 1758. -
CARLOS III
Carlos III d'Espanya, anomenat «el Polític» o «el Millor Alcalde de Madrid», va ser duc de Parma i Plasencia entre 1731 i 1735, rei de Nàpols i rei de Sicília de 1734 a 1759 i d'Espanya des de 1759 fins a la seva mort el 1788.
Carlos era el tercer fill home de Felip V que va arribar a la vida adulta i el primer que va tenir amb la seva segona dona. La mort sense descendència portaria Carlos a ocupar el tron espanyol. -
CARLOS IV
Carles IV d'Espanya, anomenat «el Caçador», va ser rei d'Espanya des del 14 de desembre de 1788 fins al 19 de març de 1808. Fill i successor de Carles III i de Maria Amàlia de Saxònia. Va accedir al tron poc abans de l'esclat de la Revolució francesa, i la seva falta de caràcter solia fer que delegués el govern en mans del seu vàlid, Manuel Godoy, de qui es deia que era amant de la seva esposa María Luisa de Parma. -
FERNANDO VII
Ferran VII d'Espanya, anomenat «el Desitjat» i «el rei Felón», va ocupar personalment el tron espanyol entre març i maig de 1808 i, després de la sortida d'Espanya del «rei intrús» Josep I Bonaparte i la seva tornada al país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort, exceptuant un brevíssim interval d'uns pocs dies de 1823 en què les seves funcions van ser assumida per un Consell de Regència d'acord amb allò establert a la Constitució de 1812. -
FERNANDO VII
Ferran VII d'Espanya, anomenat «el Desitjat» i «el rei Feló», va ocupar personalment el tron espanyol entre març i maig de 1808 i, després de la sortida d'Espanya del «rei intrús» José I Bonaparte i la seva tornada al país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort, exceptuant un brevíssim interval d'uns pocs dies de 1823 en què les seves funcions van ser assumida per un Consell de Regència d'acord amb allò establert a la Constitució de 1812. -
JOSÉ I
Ferran VII d'Espanya, anomenat el Desitjat i el rei Feló, va ocupar personalment el tron espanyol entre març i maig de 1808 i, després de la sortida d'Espanya del rei intrus José I Bonaparte i la seva tornada al país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort, exceptuant un brevíssim interval d'uns pocs dies de 1823 en què les seves funcions van ser assumides per un Consell de Regència d'acord amb allò establert a la Constitució de 1812. -
Period: to
BONAPARTE
va ser una família reial d'origen italià establerta per Napoleó Bonaparte, fundador del Primer Imperi francès. Napoleó va pujar al poder amb el cop d'Estat de 1799, coronant-se com a emperador dels francesos el 1804 i donant fi a la Primera República Francesa. La família Bonaparte també va tenir reis a Espanya, Holanda, Nàpols i Westfàlia. Les persones que recolzaven el regnat dels Bonaparte eren anomenats bonapartistes -
ISABEL II
Isabel II d'Espanya, anomenada "la dels Tristes Destinacions" o "la Reina Castiza", va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868,gràcies a la derogació del Reglament de successió de 1713 per mitjà de la Pragmàtica Sanció de 1830. Això va provocar la insurgència de l'infant Carlos María Isidro, germà de Ferran VII i oncle d'Isabel II, que, recolzat pels grups els anomenats «carlistes», ja havia intentat proclamar-se rei durant l'agonia de Ferran. -
AMADEO I
Amadeu I d'Espanya, anomenat «el Rei Caballero» o «l'Electe» ,va ser rei d'Espanya des del 2 de gener de 1871 fins al 11 de febrer de 1873. Va ser, a més, el primer duc d'Aosta i cap de la branca Savoia-Aosta. -
Period: to
SAVOIA
Després de la Revolució de 1868 a Espanya es proclamà una monarquia constitucional, però hi ha serioses dificultats, pel canvi de règim, a trobar un rei que acceptés el càrrec. Finalment, amb el suport del sector progressista de les Corts i dels carlistes, Amadeu de Savoia és triat rei com Amadeu I d'Espanya, succeint a Isabel II. -
ALFONSO XII
Alfons XII d'Espanya, anomenat «el Pacificador» ,va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Fill de la reina Isabel II i, presumptament, del rei consort Francisco d'Assís de Borbó, amb l'inici del seu regnat va acabar la Primera República i va començar el període conegut com a Restauració. -
ALFONSO XIII
Alfons XIII d'Espanya, anomenat «l'Africà» va ser rei d'Espanya des del seu naixement fins a la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 Assumir personalment la Corona en complir els setze anys d'edat, el 17 de maig de 1902. -
JUAN CARLOS I
Joan Carles I d'Espanya ha estat rei d'Espanya des del 22 de novembre del 1975 fins al 18 de juny del 2014, quan va abdicar la Corona en el seu fill Felip VI. Després de la seva renúncia, continua usant el títol de rei amb caràcter honorífic, mantenint el tractament de «majestat», i va passar a ser capità general de les Forces Armades a la reserva, encara que sense exercir funcions constitucionals -
FELIPE VI
Felip VI d'Espanya és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta la prefectura de l'Estat i el comandament suprem de les Forces Armades.
El 21 de gener de 1977, li va ser concedit oficialment el títol de príncep d'Astúries. Aquesta concessió va tenir lloc sense que el legítim hereu al tron d'Espanya, Joan de Borbó, hagués renunciat als seus drets dinàstics, la qual cosa es va produir el 14 de maig de 1977 després de fer-se efectiva l'abdicació del seu pare.
