-
Period: 476 to 1492
Edat mitjana
L'ampli període de l'edat mitjana es divideix en dues parts. -
Period: 476 to 1100
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana es dominada per l'estil romànic.
En aquesta època es conforma el feudalisme. -
800
Primers textos en català
Els textos més antics conservats son fragments de la versió catalana del Fòrum Iudicum (inicis del s.XII) i Les Homilies d'Organyà (finals del s.XII). -
1120
Poesia trobadoresca
És el conjunt de les composicions musicals i poètiques que van néixer al segle XII
Aquesta exposava un concepte d'amor, amor cortès. -
Period: 1200 to 1492
Baixa edat mitjana
Aquesta època es presidida per l'estil gòtic -
1232
Neix Ramon Llull
Llull va ser una de les figures més imporatants d'aquesta etapa. Va ser escriptor, filòsof, missioner i viatger.
Va ser ceador del corrent filosòfic conegut com a lul·lisme i també se li atribueix la creació del catala literàri -
1244
Crònica de Jaume I
Narra de forma autobiogràfica la vida i les gestes més imporatnts del rei -
1283
Crònica de Bernat Desclot
Sembla que la va escriure Bernat Escrivà.
El protagonista es Pere II el Gran.
Els dos temes centrals son la conquetsa de Sicília i la invasió a Catalunya pels francesos i el seu posterior allberament. -
1300
La novel·la de cavalleries
És el gènere narratiu en prosa que explica les aventures d'un heroi que personifica els ideals cavallerescos.
En català es van escriure dues de les novel·les més importants del gènere: "Curial e Güelfa" i "Tirant lo Blanc". Destaquen pel seu realisme -
1325
Crònica de Ramon Muntaner
És considerada la millor i la més emocionant.
Els passatges més imporatnts de la Crònica descriuen l'expedició dels catalans a Orient -
1345
L'Humanisme
Corrent que propsa recuperar l'antiguitat clàssica.
Nova actitud danvant la vida; Déu deixa de ser el centre del món i passa a ser-ho l'ésser humà.
El focus difusor sera la Cancelleria Reial -
1345
Neix Bernat Metge
Bernat va ser un escriptor, traductor i un dels representants més importants de l'Humanisme -
1349
Crònica de Pere el Cerimoniós
El proposit d'aquesta Crònica te com a finalitat justificar la política reial.
Narra la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels de València i Aragó -
1350
Autors religiosos
Les conseqüències de la decadència del feudalisme al llarg del s.XIV, va portar una crisi religiosa.
Les obres dels autors religosos tenen com a proposit la sortida d'aquesta crisi. Autors:
Sant Vicent Ferrer
Fransesc Eximenis
Anselm Turmeda -
1400
Neix Ausiàs March
March va néixer a Gandia en una familia de poetes i cavallers.
El seu estil el fa el poeta innovador de l'època i, a més a més, va prellongar la seva fama durant segles.
March va suposar el trencament de la poesia trobadoresca La poesia de March s'organitza en 4 grans blocs:
Cants d'amor
Cants morals
Cants de mort
Cant espiritual -
1433
Joan Roís de Corella
Nascut a Gandia el 1433, de familia noble. Va ser cavaller i mestre de tecnologia, després, va entrar a l'estat eclasiastic.
A la seva obra encara es pot veure molts elements que la lliguen a mentalitat medieval, això, però també es veuen trets temàtics i estilistics de la Renaixença.
Va escriure poesia de tema religios i profà, i en la prosa va seguir els aires classicitzats per Bernat Metge, i un estil afectat pel model del llatí clàssic -
1435
"Curial e Güelfa"
És una novela anonima escrita entre el 1435 i 1462.
Esta dividida en tres llibres.
El tema principal d'aquesta novel·la és l'ascenció d'un jove de baixa condició social a través de l'amor i la cavalleria. -
1460
"Tirant lo Blanc"
Va ser escrita per Joanot Martorell entre el 1460 i 1468.
Aquesta novel·la desenvolupa totes les característiques del gènere.
També cal destacar el tracta cap als personatges, com aquests evolucionen a mesura que va pasant l'història. En aquesta Tirant és el personatge principal, es un cavaller fort i valent, però ara bé en l'especte amorós es tot el contrari.
La prosa d'aquesta novel·la presenta dos estils ben diferents: un estil culte, retòric i barroc, i un de col·loquial. -
1465
El Renaixement i el segon Humanisme
El Reneixament abraça el període que va des de el darrer terç del s.XV fins als inicis de la segona meitat del s.XVI. Al final del per'iode es va a donar coneixer el segon Humanisme.
Els escriptors abandonen el catala a favor del llatí i el castellà, i deixen de cosat el escriure del país per escriure coses d'un interest universal.
El pensament mes fort del humanisme va ser el rasmisme. Les discrepancies van portar a l'origen del lueranisme, aquest va marcar el protestantisme. -
1480
El teatre del Renaixement
En el teatre es va imposar el model de fer expressar els personatges de manera bilingüe.
Ja dins l'esperit de la Contrareforma, cal destacar dos actes sacramentals: "L'Església militant i El castell d'Emaús" (1575), de l'editor, poeta i dramaturg valencià Joan Timoneda -
1505
La poesia del Renaixement
Els potes renaixentistes catalans van intentar fer una síntesi d'e-
lements de la darrera edat mitjana i d'elements nous. L'únic poeta renaixentista total va ser Joan Boscà.
Van predominar quatre tendències:
La persistència de la tradició medieval i, especialment, de
l'ausiasmarquiana.
El corrent satíric valencià.
Els intents de renovació mètrica a partir de models italians.
La imitació de la poesia de tipus popular i tradicional. Destaquen dos poetes:
Pere Serafí
Joan Pujol -
1510
La prosa del Renaixement
Cristòfor Despuig, cavaller i humanista, en "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" es va servir del diäleg, gènere típic del Renaixement, i hi va exposar moltes de les idees de l'erasmisme. Ja en plena Contrareforma, Pere Gil, jesuita i membre del tribunal de la Inquisició, va escriure una Geografia de Catalunya i Jeroni Pujades, una Crònica universal del Principat de Catalunya i quatre volums del Dietari que abracen de 1601 a 1630. -
El teatre del segle XVIll
Durant el segle XVII van conviure el teatre de tradició popular, el
barroc i el nou, que es caracteritzava per l'adopció
de la regla de les tres unitats, és a dir, la història havia de passar
en el mateix lloc, temps i espai. -
El Barroc
L'estil dels autors barrocs va sotmetre la llengua a una intensa re-
elaboració, amb el desig que expressés al màxim l'enderroca-
ment de l'equilibri renaixentista. Hi van haver-hi procesos violents al llenguatge per tal d'excitar la sensibilitat del públic -
La Il·lustració i el Neoclassicisme
Els Països Catalans van rebre els aires de la Il·lustració sobretot per
mitià de les universitats de València i de Cervera.
La tasca erudita i investigadora es va dur a terme gairebé exclusivament en castellà i llatí -
La prosa del segle XVIII
En el vessant de la prosa erudita, cal esmentar "Instruccions per a
l'ensenyança de minyons" de Baldiri Reixach,
i "Gramàtica i apologia de la lengua catalana" de Josep Pau Ballot, la primera gramàtica impresa en català.
En el camp de la prosa narrativa, a banda de "La rondalla de rondalles" del valencià Lluís Galiana, cal fer especialatenció al monumental Calaix de sastre, del baró de Maldà. -
La poesia del segle XVIII
La primera meitat de segle XXII va estar dominada pel conreu d'un tipus de poesia que seguia la preceptiva i el gust barrocs, que prenia un to narratiu, satíric, didàctic i erudit i que imitava les formes i els temes clàssics.
Cap a finals de segle, alguns poetes, com Ignasi Ferreres i Antoni Puigblanch, van començar a manifestar en els seus poemes un subjectivisme sentimental que anunciava l'arribada de l'estètica romântica.