Món medieval

  • Period: 476 to 1492

    Edat mitjana

    L'ampli període de l'edat mitjana es divideix en dues parts.
  • Period: 476 to 1100

    Alta edat mitjana

    L'alta edat mitjana es dominada per l'estil romànic.
    En aquesta època es conforma el feudalisme.
  • 800

    Primers textos en català

    Primers textos en català
    Els textos més antics conservats son fragments de la versió catalana del Fòrum Iudicum (inicis del s.XII) i Les Homilies d'Organyà (finals del s.XII).
  • 1120

    Poesia trobadoresca

    Poesia trobadoresca
    És el conjunt de les composicions musicals i poètiques que van néixer al segle XII
    Aquesta exposava un concepte d'amor, amor cortès.
  • Period: 1200 to 1492

    Baixa edat mitjana

    Aquesta època es presidida per l'estil gòtic
  • 1232

    Neix Ramon Llull

    Neix Ramon Llull
    Llull va ser una de les figures més imporatants d'aquesta etapa. Va ser escriptor, filòsof, missioner i viatger.
    Va ser ceador del corrent filosòfic conegut com a lul·lisme i també se li atribueix la creació del catala literàri
  • 1244

    Crònica de Jaume I

    Crònica de Jaume I
    Narra de forma autobiogràfica la vida i les gestes més imporatnts del rei
  • 1283

    Crònica de Bernat Desclot

    Crònica de Bernat Desclot
    Sembla que la va escriure Bernat Escrivà.
    El protagonista es Pere II el Gran.
    Els dos temes centrals son la conquetsa de Sicília i la invasió a Catalunya pels francesos i el seu posterior allberament.
  • 1300

    La novel·la de cavalleries

    La novel·la de cavalleries
    És el gènere narratiu en prosa que explica les aventures d'un heroi que personifica els ideals cavallerescos.
    En català es van escriure dues de les novel·les més importants del gènere: "Curial e Güelfa" i "Tirant lo Blanc". Destaquen pel seu realisme
  • 1325

    Crònica de Ramon Muntaner

    Crònica de Ramon Muntaner
    És considerada la millor i la més emocionant.
    Els passatges més imporatnts de la Crònica descriuen l'expedició dels catalans a Orient
  • 1345

    L'Humanisme

    L'Humanisme
    Corrent que propsa recuperar l'antiguitat clàssica.
    Nova actitud danvant la vida; Déu deixa de ser el centre del món i passa a ser-ho l'ésser humà.
    El focus difusor sera la Cancelleria Reial
  • 1345

    Neix Bernat Metge

    Neix Bernat Metge
    Bernat va ser un escriptor, traductor i un dels representants més importants de l'Humanisme
  • 1349

    Crònica de Pere el Cerimoniós

    Crònica de Pere el Cerimoniós
    El proposit d'aquesta Crònica te com a finalitat justificar la política reial.
    Narra la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels de València i Aragó
  • 1350

    Autors religiosos

    Autors religiosos
    Les conseqüències de la decadència del feudalisme al llarg del s.XIV, va portar una crisi religiosa.
    Les obres dels autors religosos tenen com a proposit la sortida d'aquesta crisi. Autors:
    Sant Vicent Ferrer
    Fransesc Eximenis
    Anselm Turmeda
  • 1400

    Neix Ausiàs March

    Neix Ausiàs March
    March va néixer a Gandia en una familia de poetes i cavallers.
    El seu estil el fa el poeta innovador de l'època i, a més a més, va prellongar la seva fama durant segles.
    March va suposar el trencament de la poesia trobadoresca La poesia de March s'organitza en 4 grans blocs:
    Cants d'amor
    Cants morals
    Cants de mort
    Cant espiritual
  • 1433

    Joan Roís de Corella

    Joan Roís de Corella
    Nascut a Gandia el 1433, de familia noble. Va ser cavaller i mestre de tecnologia, després, va entrar a l'estat eclasiastic.
    A la seva obra encara es pot veure molts elements que la lliguen a mentalitat medieval, això, però també es veuen trets temàtics i estilistics de la Renaixença.
    Va escriure poesia de tema religios i profà, i en la prosa va seguir els aires classicitzats per Bernat Metge, i un estil afectat pel model del llatí clàssic
  • 1435

    "Curial e Güelfa"

    "Curial e Güelfa"
    És una novela anonima escrita entre el 1435 i 1462.
    Esta dividida en tres llibres.
    El tema principal d'aquesta novel·la és l'ascenció d'un jove de baixa condició social a través de l'amor i la cavalleria.
  • 1460

    "Tirant lo Blanc"

    "Tirant lo Blanc"
    Va ser escrita per Joanot Martorell entre el 1460 i 1468.
    Aquesta novel·la desenvolupa totes les característiques del gènere.
    També cal destacar el tracta cap als personatges, com aquests evolucionen a mesura que va pasant l'història. En aquesta Tirant és el personatge principal, es un cavaller fort i valent, però ara bé en l'especte amorós es tot el contrari.
    La prosa d'aquesta novel·la presenta dos estils ben diferents: un estil culte, retòric i barroc, i un de col·loquial.
  • 1465

    El Renaixement i el segon Humanisme

    El Renaixement i el segon Humanisme
    El Reneixament abraça el període que va des de el darrer terç del s.XV fins als inicis de la segona meitat del s.XVI. Al final del per'iode es va a donar coneixer el segon Humanisme.
    Els escriptors abandonen el catala a favor del llatí i el castellà, i deixen de cosat el escriure del país per escriure coses d'un interest universal.
    El pensament mes fort del humanisme va ser el rasmisme. Les discrepancies van portar a l'origen del lueranisme, aquest va marcar el protestantisme.
  • 1480

    El teatre del Renaixement

    El teatre del Renaixement
    En el teatre es va imposar el model de fer expressar els personatges de manera bilingüe.
    Ja dins l'esperit de la Contrareforma, cal destacar dos actes sacramentals: "L'Església militant i El castell d'Emaús" (1575), de l'editor, poeta i dramaturg valencià Joan Timoneda
  • 1505

    La poesia del Renaixement

    La poesia del Renaixement
    Els potes renaixentistes catalans van intentar fer una síntesi d'e-
    lements de la darrera edat mitjana i d'elements nous. L'únic poeta renaixentista total va ser Joan Boscà.
    Van predominar quatre tendències:
    La persistència de la tradició medieval i, especialment, de
    l'ausiasmarquiana.
    El corrent satíric valencià.
    Els intents de renovació mètrica a partir de models italians.
    La imitació de la poesia de tipus popular i tradicional. Destaquen dos poetes:
    Pere Serafí
    Joan Pujol
  • 1510

    La prosa del Renaixement

    La prosa del Renaixement
    Cristòfor Despuig, cavaller i humanista, en "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" es va servir del diäleg, gènere típic del Renaixement, i hi va exposar moltes de les idees de l'erasmisme. Ja en plena Contrareforma, Pere Gil, jesuita i membre del tribunal de la Inquisició, va escriure una Geografia de Catalunya i Jeroni Pujades, una Crònica universal del Principat de Catalunya i quatre volums del Dietari que abracen de 1601 a 1630.
  • El teatre del segle XVIll

    El teatre del segle XVIll
    Durant el segle XVII van conviure el teatre de tradició popular, el
    barroc i el nou, que es caracteritzava per l'adopció
    de la regla de les tres unitats, és a dir, la història havia de passar
    en el mateix lloc, temps i espai.
  • El Barroc

    El Barroc
    L'estil dels autors barrocs va sotmetre la llengua a una intensa re-
    elaboració, amb el desig que expressés al màxim l'enderroca-
    ment de l'equilibri renaixentista. Hi van haver-hi procesos violents al llenguatge per tal d'excitar la sensibilitat del públic
  • La Il·lustració i el Neoclassicisme

    La Il·lustració i el Neoclassicisme
    Els Països Catalans van rebre els aires de la Il·lustració sobretot per
    mitià de les universitats de València i de Cervera.
    La tasca erudita i investigadora es va dur a terme gairebé exclusivament en castellà i llatí
  • La prosa del segle XVIII

    La prosa del segle XVIII
    En el vessant de la prosa erudita, cal esmentar "Instruccions per a
    l'ensenyança de minyons" de Baldiri Reixach,
    i "Gramàtica i apologia de la lengua catalana" de Josep Pau Ballot, la primera gramàtica impresa en català.
    En el camp de la prosa narrativa, a banda de "La rondalla de rondalles" del valencià Lluís Galiana, cal fer especialatenció al monumental Calaix de sastre, del baró de Maldà.
  • La poesia del segle XVIII

    La poesia del segle XVIII
    La primera meitat de segle XXII va estar dominada pel conreu d'un tipus de poesia que seguia la preceptiva i el gust barrocs, que prenia un to narratiu, satíric, didàctic i erudit i que imitava les formes i els temes clàssics.
    Cap a finals de segle, alguns poetes, com Ignasi Ferreres i Antoni Puigblanch, van començar a manifestar en els seus poemes un subjectivisme sentimental que anunciava l'arribada de l'estètica romântica.