Eix cronològic Literatura

1. Poesia trobadoresca (1100-1300)

1100

Va aparèixer a Occitània entre el S.XII i el S.XIII (1100-1300) i va ser el primer moviment literari culte en qué s'usa una llengua romàntica de manera decidida.
Va tindre molta influència junt amb la literatura europea de l'època. Van destacar:
-Els trobadors, componen els poemes i la melodia.
-Els joglars, transmitien les composicions dels trobadors per la cort.
-Les trobairitz, Beatriu de Dia...
Alguns autors importants van ser: Guillem de Peitieu, Pere Vidal, Guillem de Berguedà...

1.2 Poesia trobadoresca (1100-1300)

1100

Aspectes formals:
-Hi havien diversos gèneres: cançó (amor cortés), sirventés, plany, alba, balada/dansa.
-Els versos són isòsil·labics i poden ser d'art menor (8 síl. o menys) o d'art major (9 síl. o més), a més, la rima pot ser consonant (vocals i consonants) o asonant (vocals).
-Cal destacar l'ús dels contactes vocàlics: sinalefes, elisió, hiat... *Quan analitzem poemes donem una lletra per cada vers que rima, en majúscula si és d'art major i en minúscula si és d'art menor (ABBA/abba).

2. Les quatre Grans Cròniques (1131-1387)

1131

Van sorgir durant el S.XII i el S.XV en la Corona d'Aragó en una època d'expansió i creixement econòmic, a més, amb la ultilització de la Cancelleria Reial (model unitari de la llengua).
Les cròniques van ser:
1. Crònica Bernat Desclot: narra fets del 1131-1285
2. Crònica Jaume I: narra fets del 1213-1276
3. Crònica Ramon Muntaner: narra fets del 1285-1336
4. Crònica Pere el Cerimoniós: narra fets del 1336-1387

2.1 Les quatre Grans Cròniques (1131-1387))

1131

Algunes característiques generals van ser:
-Heroisme i èpica: retrat exagerat dels monarques (herois, valents...).
-Sentiment nacional: orgull cap a la Corona d'Aragó.
-Uniformitat lingüística: gràcies a la Cancelleria Reial.
-Providencialisme: victòries fruit de la voluntat de Dèu.
-Component propagandístic: voluntat de justificar-se i explicar-se.
-Autobiogràfiques: els reis participen de manera directa en la redacció de les cròniques.

3. Ramon Llull (1232-1315)

1232

Va ser la 1ª personalitat literària en la nostra llengua, va nàixer a Mallorca al 1232 i va morir al 1315.
Als 30 anys abandona tot i es dedica a la religió cristiana; va escriure moltes obres en català i en llatí.
Volia transmetre el missatge religiós mitjançant la filosofia i la literatura. La seua obra més important va ser Ars lul·liana on explica l'obra de Dèu de manera racional.
També va escriure:
-Vers/prosa: Cant de Ramon, L'arbre de la Ciència...
-Prosa narrativa: Llibre de meravelles...

4. Literatura religiosa (S.XIV)

1301

En la Corona d'Aragó era un moment d'esplendor (economia, expansió) però va arribar la crisi: pesta negra, males collites, guerres EU... La situació política:
-Compromís de Casp: mor Martí l'Ilunà sense descendència, i finalment Ferran d'Antequera va ser elegit com a nou rei.
-Cisma d'Occident: hi havien 3 papes
Va haver una crisi ideològica que va causar una crisi espiritual i aixó va crear: la prosa religiosa/moralitzant i el pessimisme.
Hi havia terror col·lectiu: pecat i penediment.

5. Humanisme (S.XIV)

1301

En època de crisi (S.XIV) va sorgir la literatura religiosa i la humanista.
En la Humanista tenim un canvi de mentalitat a on es defén que Dèu no és el centre de tot, ni el creador de l'univers. Per tant apareix l'antropocentrisme: ara es defenia que l'home era la mesura de totes les coses, i també el creador de la cultura de manera que pot canviar el seu destí. Va començar a Itàlia (amb Dant, Pretarca..), va ser l'antecedent del Renaixement i es van redescobrir la cultura grecollatina.

4.1 Francesc Eximenis (1327-1409)

1327

Va nàixer en 1327 i va morir a 1409.
Era conseller dels jurats de València.
Va escriure Lo Crestià: una enciclopèdia que aglutinanava tot el saber cristià.
Eren un total de 13 llibres i alguns d'ells tractaven sobre:
-Primer llibre: introducció general al crisitanisme.
-Segon llibre: Sobre les temptacions, i com vencer-les.
-Tercer llibre: concepte del mal i el pecat.
-Dotzé llbre: regiment de la cosa pública, manual per al bon govern de les ciutats. -Altres llibres: Llibre dels àngles...

5.2 Bernat Metge (1346-1413)

1346

Va nàixer a 1346 i va morir en 1413.
Era funcionari de la Cancelleria Reial, i secretari del rei Joan I el Caçador.
A 1390 escriu Lo Somni, aquesta obra era Humanista per:
-L'estructura: obra dialogada que segueix els models d'autors com Ciceró i Plató.
-Les fonts: eren d'autors clàssics (Virgili, Ovidi, Plató, Ciceró) i humanistesitalians (Petrarca, Dant, Boccaccio).
-Els temes i les actituts: l'obra dubta i relativitza sobre conceptes inqüestionables (la inmortalitat de l'ànima, la mort...).

5.2.2 Bernat Metge (1346-1413)

1346

Lo Somni: tenia com a objectiu exculpar-se de les acusacions d'assessinat. El llibre tenia 4 parts:
1. Joan I se li apareix en somnis i li diu que ha mort per causes naturals, ací es fa un debat sobre la inmortalitat de l'ànima.
2. Joan I li conta que no està a l'infern; ací apareixen dues personatges mitològics (Orfeu i Tirèsies).
3. Orfeu i Tirèsies conten les seues vides i fan un atac cap a les dones.
4. Bernat Metge fa un alegat a favor de les dondes i desperta del somni.

4.2 San Vicent Ferrer (1350-1419)

1350

Va nàixer en 1350 i va morir a 1419.
Era un predicador que contava sermons amb posades en escena impressionants que captaven l'atenció del poble.
Destacaven les seues representacions teatrals: eren les modelacions de la veu, gestualitat exagerada, preguntes retòriques... (Tenia el domini de l'oratòria). Els reportadors s'encarregaven d'escriure els sermons.
L'estructura del sermons era:
1. Introductio (llatí)
2. Introductio thematis (conclusió)
3. Divisió thematis (parts sermó)

4.3 Anselm Turmeda (1352-1430)

1352

Va nàixer a 1352 i va morir en 1430.
Era Franciscà a Mallorca però al 1385 abjura del cristianisme, i pateix una crisi espiritual que el porta a viajar a Tunis.
Va escriure aquestes obres:
-Llibre de tres.
-Llibre de la divisió del regne de Mallorca.
-Llibre dels bons amonestaments.
-La disputa de l'Ase. Cal destacar que les seues obres utilitzaven la sàtira, la ironia i l'estil era escèptic.

5.1 Antoni Canals (1352-1419)

1352

Va nàixer a València a 1352 i va morir en 1419
Era humanista però tenia una ideologia medieval; era traductor i escriptor.
Va destacar pels seus sermons i per tres traduccions o adaptacions d'obres clàssiques al català.

4.4 Sor Isabel de Villena (1430-1490)

1430

Va nàixer a 1430 a València i va morir en 1490.
Era abadessa del convent de la Trinitat de València; i va escriure la Vita Christi que era la biografia de Dèu.
Aquesta obra contradiu els tòpics misàgins de l'època, selecciona els passatges de l'Evangeli en què hi ha figures femenines, i també fa una revisió de la figura d'Eva.
Com a conclusió va extraure que els personatges femenins no són la causa del pecat.