-
1028
Jurament de Radulf Oriol
El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a la Terreta de Ribagorça, concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça). És el document conegut més antic amb frases senceres en català. -
1080
Llibre Jutge
Llibre Jutge o Llibre dels Judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments del segle xii que responen a traduccions, cronologia i territori no relacionats. Ambdós tenen un gran interès per a la història del dret català i de la llengua catalana, per tal com es tracta dels primers texts conservat exempts de llatinismes. El primer fragment es data al 1080, i el segon cap al 1140. -
1105
Ramon de Cabó - Memorial de Greuges de Guitard Isarn
Els Greuges de Guitard Isarn (també coneguts amb el nom de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, o Greuges de Caboet) és considerat el primer text extens escrit en català conservat, tot i que conté també algunes frases en llatí. Se'l situa a l'any 1105. -
1137
1137 - Unió dinàstica
Unió dinàstica entre el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona. -
1160
Guerau de Cabrera - Ensenhamen
Poesia. Només es coneix un poema d'aquest autor, escrit en occità cap al 1160, Ensenhamen, nom genèric que es dona a llargs poemes de contingut didàctic i crític, i que podem considerar una modalitat del sirventès. Constitueix un document d'una gran importància pel conjunt de notícies que dona sobre els joglars i sobretot perquè ens mostra el panorama literari de Catalunya com no ho fa cap altre document de l'època. Guerau va morir el 1180. -
1204
Homilies d'Organyà
Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904. Representa un dels documents literaris més antics escrits en llengua catalana. Són la traducció al català d'uns sermons escrits en occità i mostren l'ús de la llengua catalana en la predicació adreçada al poble. Escrites entre finals de segle XII i començaments del XIII. -
1206
Ramon Vidal de Besalú - Rasós de Trobar
Les Rasós de trobar és un tractat de gramàtica escrit pel trobador català Ramon Vidal de Besalú (s.XII – c.1252). El propòsit d'aquest llibre és d'ensenyar, gramaticalment, la manera correcta de compondre versos en occità (idioma que ell anomena llemosí) prenent com a norma els grans trobadors. És el primer tractat de gramàtica en llengua vulgar de la qual es té notícia i fou escrita durant el primer decenni del segle xiii. Se situa l'obra entre 1199 i 1213. -
1229
1229 - Regne de Mallorca
Incorporació del regne de Mallorca. -
Period: 1232 to 1316
Ramon Llull
Ramon Llull (Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. -
1238
1238 - Regne de València
Incorporació del regne de València. -
1270
Ramon Llull - Libre d'Evast e Blaquerna
Novel·la de Ramon Llull que va tenir una enorme influència en la narrativa de l'edat mitjana i en els escriptors posteriors. -
Period: 1276 to 1344
Regne de Mallorca
El regne de Mallorca és independent entre 1276 i 1344. -
Period: 1298 to 1350
Raimon de Cornet
La cinquantena de peces conservades de Ramon de Cornet el converteixen en l’autor occità més representatiu de la primera meitat del segle xiv i en un dels trobadors amb un corpus més ampli. Fou un poeta occità, fundador el 1323 del Consistori del Gai Saber de Tolosa de Llenguadoc. Era nascut a Sant Antoní de Roergue, fill del poeta protegit d'Enric II de Rodés. Era sacerdot secular el 1324 i el 1326 marxà a Avinyó. És considerat per molts l'últim trobador. -
1305
Ramon Llull - Ars Magna
L'Ars magna és la versió més llarga de l'Ars lul·lià. N'hi ha d'altres versions més breus. L'Ars Magna inventà un llenguatge formal basat en la lògica combinatòria per poder parlar de tot allò rellevant a la filosofia i religió sense la barrera de les llengües. Va formar una part important del seu desig de convertir els musulmans al cristianisme. És el primer intent de crear una llengua universal i va influir en Leibniz, qui va expandir el sistema i anomenar-lo "combinatòria". -
Period: 1310 to 1396
Johan Ferrández d'Heredia
Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Va escriure i traduir en aragonès.