-
Jan 1, 1086
Cançó
Mort de Roland
CLXXI Ja sent Roland que la vista ha perduda; es posa dret, hi met tota sa punya. La seva cara té la color perduda. Al seu davant, hi té una pedra bruna; deu cops hi dóna amb dolor i rancúnia; hi cruix l’acer, no es trenca ni s’esmussa. “Ai! —diu el comte— Santa Maria ajuda’m! Durandall bona, quina malaventura! Quan hagi mort no us podré tenir en cura. [...] -
Jan 1, 1086
Cançó
Aquesta era una composició que tenia com a tema principal l’amor, en ella el poeta volia glorificar a la dama la qual amagava la seva identitat sota un pseudònim “Senhal”. El pseudònim el trobem a l’última estrofa de la cançó, la tornada. -
Jan 1, 1100
POESIA TROBADORESCA
A finals del segle XI va néixer al Sud de França la primera manifestació literària culta en una llengua romànica (l’occità), aquesta era la poesia trobadoresca la qual estava escrita en provençal. Des de mitjans del segle XII a Catalunya s’utilitzava la llengua provençal per a la lírica culta, encara que la prosa estigués escrita en català.
Les seves característiques principals van ser:
Els trobadors, el joglar i l’amor cortès. -
Jan 1, 1101
Trobador
Era el poeta del segle XII i XIII. Els trobadors per a compondre els seus poemes utilitzaven la llengua provençal. Aquestes composicions estaven destinades a ser explicades oralment o bé, cantades per a la població. -
Jan 1, 1101
Joglar
Era la persona que es passejava per les corts i els castells amb la finalitat d’entretenir-los cantant, ballant i fent jocs per a ells. Ell interpretava públicament els poemes dels trobadors. -
Jan 1, 1101
L'amor cortès
És el concepte de l’amor que hi trobem en la poesia trobadoresca. S’anomena trobadoresca, ja que és una poesia amorosa que es desenvolupa a la cort.
El vassall (el poeta) s’enamora d’una dama, que aquesta solia ser la dona del senyor feudal, i li demana que li demostri el seu amor cap a ell. -
Jan 1, 1106
Alba
El poeta mostra el lament que sent per haver de deixar la seva dama, a l’alba, després d’haver passat la nit junts per por que al matí el marit d’ella, la descobreixi.
En aquesta composició també hi apareix el “guaita” que és l’amic que s’encarrega de vigilar i avisar als dos amants quan es fa clar el dia, vol dir, que ha arribat l’hora de separar-se. -
Jan 1, 1106
Alba
I
Quan el rossinyol refila
amb sa parella de nit i de dia
jo estic amb ma bella amiga
sota la flor,
fins que el guaita de la torre
crida: "Amants, a llevar-se!
que jo veig l'alba i el dia clar." -
Jan 1, 1108
Plany
És la composició en la qual es plora la mort d’una persona important (amic, familiar, famós...). El trobador destaca i relata les virtuts del difunt per tal de conservar els seus beneficis i poder-los recordar. -
Jan 1, 1108
Plany
Traducció al català:
Consirós canto, planyo i ploro
pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat
del meu cor per la mort de Mon Marquès,
En Ponç, el noble de Mataplana,
que era franc, liberal i cortès
i amb tots els bons capteniments,
i tingut per un dels millors
que hi hagué de S. Martí de Tours
a [Lleida] i la terra plana. -
Jan 1, 1110
Tençó
Una tençó és un debat poètic entre dos trobadors on cadascú d’ells defensa el seu punt de vista i el que creu més just segons els seus principis. La seva temàtica pot ser d’estil amorós o sobre la forma en la qual es pot fer poesia. Algun cop, aquesta, pot ser fingida, com per exemple, com va fer Guillem de Berguedà amb una oreneta. -
Jan 1, 1110
Tençó
Un exemple de Tençó en la imatge següent: -
Jan 1, 1112
Pastorel·la
Es tracta d’una composició en forma de diàleg entre una pastora i un cavaller on aquest, el cavaller, intenta seduir a la pastora en mig del camp. Aquesta trobada acaba amb el rebuig d’ella cap al cavaller. Això, sol ser un dels finals d’aquesta poesia. -
Jan 1, 1112
Pastorel·la
L'autrier jost'una sebissa trobey pastora mestissa de joy e de sen massissa; e fon filha de vilayna; cap'e gonelh'e pellissa vest e camiza treslissa, sotlars e caussas de layna. Marcabrú (L'altre dia, vora una pleta, jo em vaig trobar una pastoreta, molt bella, primmiradeta, que era filla de vilana, vestia una pellissa neta, gran gonella, manteleta, esclops i mitges de llana) -
Jan 1, 1138
GUILLEM DE BERGUEDÀ
Berguedà va néixer en el 1138 i va morir l’any 1196. Berguedà va ser el trobador català del qual ens han arribat més textos escrits. Cap 1170 va escriure una bona part de les seves obres poètiques i en el 1172 n’escriu una de les més conegudes “Cansoneta leu e plana”. Fa servir, sobretot, dos dels gèneres més utilitzats pels trobadors, la cançó i el sirventès. Trobem tres cicles dels seus sirventesos:
- 3 contra Pere de Berga
- 4 contra Arnau de Preixens
- 4 contra Ponç de Mataplana -
Jan 1, 1150
Sirventès
És una lírica de tipus polític i irònic que deriva d’una enemistat o bé, rivalitat entre un trobador i una altra persona. Aquestes enemistats eren provocades per temes polítics i literaris. El sirventès, normalment, inclou atacs personals, ofenses, crítiques, burles... -
Jan 1, 1150
Sirventès
Al punt c'om naix | comence de morir
E morint creix | e creixén mor tot dia,
C'un pauch moment | no cessa de far via,
Ne per menjar | ne jaser ne dormir,
Tro per edat | mor e descreix amassa [1] ,
Tan qu' aysí vay | al terme ordenat
Ab dol, ab guaig | ab mal, ab sanitat;
Mas pus avan | del terme null hom passa.
[...] -
Jan 1, 1172
Cançoneta Lleu i plana
Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de Mon Marques,
del traichor de Mataplana
q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
[...] -
Jan 1, 1172
Cançoneta Lleu i plana
Va ser escrita l’any 1172. Aquesta obra és un sirventès que va adreçat a Ponç de Mataplana amb la intenció clara de fer una crítica a aquest noble. Això ho fa mitjançant les qualitats que defineixen la cavalleria; l’honor, la lleialtat, la força física, la valentia... La seva intenció és deixar-lo en ridícul, en una ocasió Mataplana va caure i es va trencar tres dents i Berguedà va aprofitar aquest fet per riure-se’n del seu físic i de la seva persona. -
Jan 1, 1232
RAMÓN LLULL
Ramon Llull (1232-1316) va ser un filòsof, escriptor, teòleg místic i professor mallorquí del segle XIII. Va ser el primer autor a començar a escriure coneixements filosòfics i teològics en una llengua romànica, que en aquest cas era el català, ja que fins aleshores s’escrivia en llatí. -
Jan 1, 1280
El llibre de les meravelles
En tristícia e en llanguiment estava un home en estranya terra. Fortment se meravellava de les gents de aquest món, com tan poc coneixien e amavan Déu, qui aquest món ha creat e donat als hòmens en gran noblea e bonea, per tal que per ells fos molt amat e conegut. Aquest home plora e planyia com Déus en est món ha tan pocs amadors e servidors e lloadors.
[...] -
Jan 1, 1280
El llibre de les meravelles
Aquesta novel·la està dividida en 10 llibres que parlen de Déu, els àngels, les plantes, les bèsties, l’home, el paradís i l’infern. En aquest llibre sempre hi ha trobades entre el protagonista de la història i un altre personatge, aquests solen ser cavallers, ermitans, clergues i dames. -
Jan 1, 1283
Llibre d'amic e amat
El Llibre d'amic e amat va ser escrit el 1283. És considerada una obra mística i de filosofia lul·liana. El lul·lisme intenta demostrar la veritat de la fe cristiana i les relacions de Déu amb l’home.
Aquest llibre descriu i explica l’experiència de Ramon Llull al ser introduït a la Bíblia i a la poesia trobadoresca. -
Jan 1, 1283
Llibre d'amic e amat
Demanà l'amic a son amat si havia en ell nulla cosa a romasa a amar; e l'amat respòs que ço per què l'amor de l'amic podia muntiplicar, era a amar.
2. Les carreres per les quals l'amic encerca son amat són llongues, perilloses, poblades de consideracions, de sospirs e de plors, e enluminades d'amors.
3. Ajustaren-se molts amadors a amar un amat qui els abundava tots d'amors; e cascú havia per cabal son amat e sos pensaments agradables, per los quals sentien plaents tribulacions.
[...] -
Jan 1, 1288
El llibre de les bèsties
[...]—Senyors, a noblesa de rei se convé bellesa de persona, i que sia gran i humil, i que no dó damnatge a ses gents. Lo lleó no es gran bestia, ni es bestia que visca d'herba, ans menja les besties. Lo lleó ha paraula i veu que fa estremir de por tots nosaltres con crida, més per mon consell vosaltres elegireu lo cavall a rei; car lo cavall es gran bestia i bella i humil; lo cavall es bestia lleugera, i no ha semblant ergullós i no menja carn. [...] -
Jan 1, 1288
El llibre de les bèsties
El llibre de les bèsties és la setena part del llibre de les meravelles. En aquesta novel·la, Ramon Llull, fa una reflexió sobre la política de l'època utilitzant una faula com a intermediari. Llull exposa la part més cruel i horripilant de la humanitat i li atribueix a un dels personatges principals de l'obra: la guineu. -
Jan 1, 1296
Arbre de ciència
Els altres passatges es troben al començament de cada una d’aquestes set parts. A la primera s’hi diu: Remembrà Ramon l’Art amativa que feta havia, e près los divuit començaments d’aquella, e aquells apellà «raïls» d’aquest Arbre d’amor, les quals raïls són: bonea, granea, duració, poder, saviea, volentat, vertut, veritat, glòria, diferència, concordància, contrarietat, començament, mitjà, fi, majoritat, egaltat e menoritat.
(Llull) -
Jan 1, 1296
Arbre de ciència
És una obra filosòfica i teològica que parla sobre tres temes en concret: l’home, Déu i el món. Aquesta obra utilitza un arbre com a metàfora per a explicar-los, ja que utilitza diversos parts de l’arbre, com les arrels i branques, per a fer un sistema jeràrquic sobre el seu coneixement d’aquests temes.
