-
500
EDAT MITJANA
-
Period: 1000 to 1100
LA LÍRICA TROBADORESCA
LA LÍRICA TROBADORESCA
Primera manifestació literaria culta en occità.
Temes:
-Amor cortés: L’enamorat té una relació de vassallatge amb la dama. El gènere més conreat és la cançó, però a més la pastorel•la i l’alba.
-La mort: S’empreava per a expresar el dolor per la mort d’una persona.
-Les picabaralles: Enfrontaments entre un trobador i el seu enemic. El va conrear Guillem de Berguedà.
-Els debats: Dos trobadors debatien sobre temes amorosos. El va conrear el rei Alfons I. -
Period: 1200 to 1400
LA PROSA, LES CRÒNIQUES
Quatre grans cròniques:
CRÒNICA DE JAUME I
Explica les accions militars del seu regnat, les conquestes de València i Mallorca.
CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT
Narra els fets i les conquestes de diversos regnats, des d’Alfons I el Cast fins a Pere II el Gran.
CRÒNICA DE RAMON MUNTANER
Els protagonistas principals són els reis d’Aragó. Muntaner també és protagonista.
CRÒNICA DE PERE EL CERIMONIÓS
Carácter autobiogràfic. En la seua redacció s’usen documents i la propia esperiència del rei. -
Period: 1300 to 1400
LA PROSA HUMANISTA
CARACTERÍSTIQUES I TEMES
-Interés per la cultura clàssica
-Antropocentrisme: Implica fer el home el centre de l’univers.
-Recuperació de les llengües clàssiques.
-Racionalisme i escepticisme
BERNAT METGE
Naix el 1346. Va mostrar coneixements de filosofía.
LO SOMNI
L'humanisme acabava d’arribar a la Corona d’Aragó. Es divideix en quatre llibres.
JOAN ROÍS DE CORELLA
Es caracteritza la seua prosa per l’estil: retòric, complex i culte.
-Narracions mitològiques
-Proses religioses -
Period: 1400 to 1500
EL TEATRE MEDIEVAL
TIPUS
-Teatre profà: La peça teatral que més es representa és l’entremés, és una composició breu, representada en un sol acte. Es representava en carrers o durant les festes cortesanes als palaus. La finalitat era entretindre, tenia un carácter còmic i ambientació popular.
-Teatre religiós: Representacions que tenien lloc a les esglésies, com un allargament de les celebracions litúrgiques, la seua finalitat era catequitzar la población. El més important és el Misteri d’Elx. -
Period: 1400 to 1500
LA LÍRICA CULTA DEL SEGLE XV
LA LÍRICA INNOVADORA
-En valencià.
-Visió més real de la dona.
-Descriu la vida quotidiana burguesa.
-Manté els senyals de l’estrofa final.
LA LÍRICA DE CAIRE RENAIXENTISTA
-Valencià culte, escasos llatinismes.
-Sofriment amorós.
-La natura.
-Sensible i plàstica.
TEMES
-Amor: Sincer i íntim.
-Religió: Penediment per haver buscat només amor carnal.
AUSIÀS MARC
Va nàixer a Beniarjó el 1397 i va morir a València el 1459.
AMOR
Sensual i espiritual.
-Cants d’amor
-Cants de mort
-Cant espiritual -
Period: 1400 to 1500
LA NOVEL•LA DEL SEGLE XV
-El protagonista és valent i fort però té febleses.
-Intervenen personatges històrics.
-Les accions evolucionen d’una manera lògica.
-Els fets es desenvolupen en llocs coneguts i temps localitzables.
-Fets amb to humosístics.
TEMES
Amor i fets d'armes. Joan Martorell és l’autor cabdal.
TIRANT LO BLANC
Explica la vida del caballer Tirant lo Blanc. Va tindre importants repercussions en la literatura.
L’ESTIL
Valenciana prosa, propi de la cort i refranys , esclamacions i jocs de paraules. -
1500
RENAIXEMENT
-
Period: 1500 to
LA LITERATURA AL SEGLE XVI
LA DECADÈNCIA
Període de la nostra literatura que ve marcat per la disminució de l’ús de la nostra llengua. La literatura popular viu un període fructífer.
LA POESIA
Tres tendències:
-Principal representat: Pere Serafí, va saber fondre molt bé els trets de la poesia medieval i els trets renaixentistes.
-Intents de renovació mètrica per adaptar la nova mètrica italiana.
-Imitació de la poesia popular i tradicional.
-Composicions de Joan Timoneda: Mostren el gust per tradicions populars. -
Period: 1500 to
LA PROSA DIDÀCTICA
Màxim exponent del segle XVI: Cristòfor Despuig, va escriure Los col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Amb finalitat didàctica. Mostra la seua visió particular de les coses. No va ser publicada fins al segle XIX.
EL TEATRE
Substitució lingüística. La major part estan escrites en castellà/castellà amb valencià. Característiques: realisme, l’esperit satíric i caràcter popular. Joan Ferrandis d’Herèdia, amb l’obra La vesita, retractà molt bé la realitat cortesana de València. -
BARROC
-
Period: to
LA LITERATURA EN EL SEGLE XVII
TEMES
-Pas del temps
-Obsessió per a decidir la propia vida.
-Caricatura tragicoburlesca
-Pessimisme
RECURSOS
-Artificiocitat lèxica i sintàctica
-Contrast entre conceptes
-Deformació de la realitat
-Figures retòriques
POESIA
L’harmonia del Parnàs de Francesc Vicent Garcia.
PROSA
Representada per Pere Joan Porcar.
TEATRE
Lo desengany de Francesc Fontanella.
-Situacions grotesques
-Llenguatge planer
-Riculitza la literatura caballeresca. -
Period: to
LA LITERATURA DEL SEGLE XVIII
Característiques més rellevants: correcció i harmonia.
LÍRICA
-Tradició popular i satírica.
-Poesia culta: Busca simetria i equilibri formals.
PROSA
Erudit i narratiu. Màxim exponent: Baldiri Reixac.
-Lluís Galiana: Rondalla de rondalles.
-Rafael d’Amat: Calaix de sastre.
TEATRE
-Preferencia pels temes històrics, mitològics i religiosos. Finalitat didacticomoral.
-Creació de les obres en vers.
-Gènere rellevant: tragèdia.
Obra més representativa: _Lucrècia _ , Joan Ramirs.
